Mercats financers
Baròmetres al gener o gratacels endevins: algunes teories curioses sobre borsa

Article
La inversió en borsa és un aprenentatge que es pot perfeccionar amb experiència
Temps de lectura | 3 min.

Com passa amb qualsevol altra activitat, des de caminar fins a practicar un esport, la inversió en borsa és un aprenentatge que es pot perfeccionar amb experiència. Això no obstant, hi ha alguns errors comuns en iniciar aquesta activitat que es poden evitar si es coneixen des del principi.
Tot i que és una pràctica que sovint s'associa amb guanys instantanis o títols que es disparen, la realitat de l'inversor particular, sobretot el que fa els seus primers passos, és molt més matisada.
A Espanya, l'estalvi de les llars es troba en una fase de fortalesa relativa i la inversió directa (tinença d'accions, bons, etc.) guanya pes en les preferències: segons Funcas , en el primer trimestre de 2025, aquests actius concentraven el 32 % de l'estalvi financer de les famílies, amb prou feines dos punts percentuals menys que els dipòsits.
Un estudi de BlackRock apunta que fins al 28 % dels adults espanyols inverteixen actualment els seus diners en algun producte financer —des d'accions i fons fins a carteres automatitzades o criptomonedes—, cosa que equivaldria a uns 11 milions de persones.
Tanmateix, la inversió directa en borsa continua sent minoritària: al final de 2022, només el 12,5 % de les llars espanyoles tenia accions cotitzades, segons les últimes dades disponibles de Bolsas y Mercados Españoles (BME).
Mercats financers

Article
A més, una enquesta de JP Morgan AM revela que més del 80 % dels estalviadors i inversors no es plantegen objectius financers ni planifiquen les seves inversions.
El cert és que entrar en els mercats no és un gest automàtic ni trivial. Requereix disciplina, coneixement i una estratègia clara per tal d'evitar errors típics que, sovint, frenen o fins i tot descarrilen les primeres experiències inversores. A continuació, repassem tres dels més freqüents.
Molts estalviadors inverteixen en borsa perquè «tenen una mica de liquiditat» o perquè «tothom ho fa», sense definir prèviament per què ho fan.
Aquest és un error de base. Sense un horitzó temporal ni un propòsit concret —com ara estalviar per a la jubilació, la compra d'un habitatge o l'educació dels fills—, la inversió resta a mercè del vaivé del mercat i de les emocions.
Quan no hi ha un objectiu clar, la psicologia hi juga en contra. Un petit retrocés en el valor de la cartera pot provocar pànic i vendes precipitades. En canvi, quan l'inversor sap per què està invertint, les caigudes s'interpreten com a part natural del procés, no pas com un fracàs.
Un altre error habitual és concentrar tot el capital en poques accions o productes, sense una diversificació suficient, o destinar a borsa una part excessiva del patrimoni. A Espanya, encara que la participació en els mercats és baixa, molts inversors ho fan amb carteres menys equilibrades del que és recomanable.
La diversificació —és a dir, repartir la inversió entre diversos valors, sectors, zones geogràfiques i perfils de risc— és essencial per reduir l'impacte d'un actiu que no funcioni bé.
Finances personals

Article
A més, assignar una part moderada de la cartera a renda variable (per exemple, entre un 5 % i un 10 % al principi) ajuda a mantenir la calma en moments de volatilitat. Al principi, és millor assumir: no tot es comportarà bé.
Per evitar aquest error, convé invertir de manera gradual, mitjançant aportacions periòdiques que redueixin el risc d'entrar just abans d'una correcció del mercat. És preferible fer-ho a través d'instruments que ja ofereixen diversificació, com ara fons o ETF, en lloc de concentrar els diners en una única acció.
Sobretot, cal ajustar la proporció invertida en borsa al nivell de risc que cada persona pot assumir i a l'horitzó temporal de la seva inversió: intentar comportar-se com un inversor professional des del primer dia acostuma a acabar malament.
El tercer error és de comportament: invertir de manera impulsiva, guiat per titulars, pel que «més puja» o pel que «tots recomanen», en lloc de seguir una estratègia.
Molts inversors entren en el mercat quan perceben «una bona oportunitat», basant-se més en el context o en l'eufòria col·lectiva que no pas en un pla propi. La borsa no hauria de ser un espai per a les emocions fortes.
Comprar per por de perdre una pujada o vendre per pànic davant d'una correcció pot neutralitzar els beneficis d'una bona estratègia. En canvi, mantenir la calma i una visió a llarg termini acostuma a ser més rendible que no pas revisar la cartera diàriament i reaccionar a cada notícia.
La clau rau a establir regles de decisió abans d'invertir-hi: per exemple, no vendre davant d'una caiguda del 10 % llevat que canviïn els fonaments, revisar la cartera només periòdicament o evitar entrar en modes sense justificació. Aquestes pautes ajuden a reduir els comportaments reactius que alimenten pèrdues innecessàries i desmotivació.
Invertir en borsa no és una aposta ni una drecera per aconseguir una rendibilitat ràpida. És una eina més dins una estratègia financera àmplia.
Així, doncs, un petit inversor que actua amb seny estarà sempre més ben posicionat que el que hi entra «perquè toca» o «perquè està de moda». La clau no és encertar totes les decisions, sinó evitar els errors que més penalitzen al principi.
Ho vols saber tot sobre mercats i economia? A Aula trobaràs recursos formatius que t'ajudaran a prendre decisions informades sobre les teves inversions
SABER-NE MÉS