Infants amb discapacitat i esport: beneficis més enllà del que és físic

Esquí, bàsquet, atletisme, futbol, ​​hípica, natació... Els nens i nenes amb discapacitat poden gaudir plenament de totes aquestes activitats tan populars.

La pràctica d’esport els aporta beneficis físics, els dona autonomia, millora la seva salut mental i la seva integració social, a més de tenir un impacte positiu en el seu entorn més proper.

Tant si somien ser esportistes d’elit com si el que busquen és passar una bona estona amb amics, hi ha moltes raons per les quals cal animar els infants amb discapacitat a practicar esport.

Abans d’analitzar-les, vegem en què consisteixen aquestes modalitats esportives i d’on procedeixen.

Què és l’esport de persones amb discapacitat

Amb el terme “esports de persones amb discapacitat” ens referim a les activitats fisicoesportives que fa aquest col·lectiu i que s’ajusten a les necessitats dels seus practicants.

A Espanya les persones amb discapacitat practiquen esport en diferents entitats, com ara clubs, federacions, associacions, fundacions, institucions, escoles, etc.

Ho fan en funció del nivell de pràctica esportiva que estiguin desenvolupant i de l’àmbit, sigui de forma recreativa, educativa, rehabilitadora, inclusiva o competitiva.

Part d’aquests esports s’inspira en altres de ja existents, com és el cas dels esports adaptats a persones amb discapacitat, mentre que altres modalitats han estat creades específicament per a elles. Per això parlem d’esquí, bàsquet, futbol o atletisme, i també de SLOC o de goalball .

Els orígens dels esports per a persones amb discapacitat es remunten a l’Antiguitat, encara que la seva autèntica eclosió va tenir lloc durant la II Guerra Mundial.

Va ser llavors quan es va introduir l’esport com una eina de rehabilitació física i psicològica per als nombrosos ferits civils i militars que havia deixat la contesa.

Amb el pas del temps, aquest propòsit rehabilitador va donar pas a la pràctica recreativa d’esports de persones amb discapacitat i fins i tot a l’alta competició, com és el cas dels Jocs Paralímpics.

L’evolució d’aquestes modalitats esportives les ha portat a estendre la pràctica entre els infants amb discapacitat, als quals aporta múltiples beneficis.

En línia amb aquesta evolució es duen a terme iniciatives com “La nostra pròxima estrella”, impulsada per CaixaBank i el Comitè Paralímpic Espanyol.

El seu objectiu és captar joves talents mitjançant jornades esportives que serveixen per determinar quin esport els encaixa més bé en funció dels seus interessos, els seus gustos i les seves necessitats.

Esport per a infants amb discapacitat

La posada en marxa d’aquest tipus d’iniciatives va molt més enllà del descobriment de nous talents per a l’equip paralímpic espanyol: també serveixen per apropar els beneficis de l’esport i l’activitat física als infants i joves amb discapacitat.

De fet, l’OMS recorda que esport i salut estan íntimament lligats, i que els infants i adolescents amb discapacitat poden aconseguir importants beneficis amb la seva pràctica, igual que passa amb els que no tenen discapacitat.

Aquests avantatges van des de la millora de la forma física a la de la seva salut cardiometabòlica, òssia i mental, així com dels seus resultats cognitius, juntament amb una menor adipositat.

Entre els beneficis addicionals que aporta l’activitat física a infants i joves amb discapacitat, l’OMS cita una millor funció cognitiva en persones amb malalties o trastorns que l’afecten, com ara el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).

També al·ludeix a possibles millores en la funció física en els infants amb discapacitat intel·lectual, encara que la llista d’avantatges de la pràctica esportiva en persones amb discapacitat pot arribar a ser amplíssima.

L’organització recomana la pràctica diària d’activitat física a infants i adolescents amb discapacitat. Seguir aquest consell pot marcar la diferència tant pel que fa al seu desenvolupament com pel que fa al seu benestar i el de les persones que els envolten.

Com ajuda l’esport als infants amb discapacitat

Més enllà dels beneficis citats per l’OMS, la pràctica d’esport ajuda els infants amb discapacitat de múltiples maneres.

Beneficis físics

“Des de la perspectiva física, és evident que l’esport ofereix beneficis fonamentals per al desenvolupament d’un infant amb discapacitat”, assegura Moisés Cuenca, fisioterapeuta i director de la clínica Qualiz .

“No només abordarà les limitacions existents, sinó que potenciarà les seves capacitats residuals i previndrà complicacions secundàries”, afegeix.

L’esport ofereix beneficis fonamentals per al desenvolupament d’un infant amb discapacitat

Moisés Cuenca

Fisioterapeuta de la clínica Qualiz

Entre els beneficis físics de l’esport per a infants amb discapacitat, l’expert destaca els següents:

• Desenvolupament cerebral: l’exercici físic té un paper molt important en la neuroplasticitat, així com en la comunicació entre múscul i cervell per a tota mena de persones.
• Millora de la funció motora global: enforteix la musculatura, millora la resistència cardiovascular i respiratòria i augmenta la flexibilitat i el rang de moviment articular.
• Desenvolupament d’habilitats específiques: potencia la coordinació, l’equilibri, l’agilitat i la propiocepció (consciència del propi cos en l’espai), habilitats crucials per a la interacció amb l’entorn.
• Salut òssia i prevenció d’alteracions en la forma musculoesquelètica.
• Control del pes i composició corporal: contribueix a mantenir un pes saludable, reduint així el risc d’obesitat, que sovint és una comorbiditat en infants amb mobilitat reduïda.
• Prevenció de complicacions secundàries: ajuda a evitar problemes com contractures, úlceres per pressió, atròfia muscular i problemes respiratoris, millorant així la qualitat de vida a llarg termini.

Millores en rehabilitació física

Moisés Cuenca també recorda els avantatges addicionals de l’exercici en infants amb discapacitat que van regularment a teràpia física. A més de complementar-la, la potencia i l’enriqueix de manera significativa.

Entre aquests beneficis addicionals, cita l’aplicació funcional d’habilitats terapèutiques: “Per exemple, un exercici d’equilibri a la llitera es converteix a mantenir l’equilibri sobre una taula de surf adaptada”. També més motivació i adherència a la teràpia o la consolidació i generalització d’aprenentatges.

Aquest tipus de pràctiques fins i tot ajuda els mateixos professionals a observar l’infant en un entorn esportiu i avaluar-lo més bé per ajustar i optimitzar els seus plans de rehabilitació.

Beneficis per a la salut mental dels infants

Més enllà del pla físic, els beneficis de l’esport en la salut mental dels infants amb discapacitat són especialment importants.

 “Està completament demostrat que l’esport té efectes beneficiosos sobre la salut mental i el benestar de les persones: millora l’autoestima (‘soc capaç’), l’autoeficàcia (‘ho puc fer’), així com l’estat d’ànim, i redueix l’estrès. A més, són un context de socialització i interaccions socials”.

Isabel Cuéllar Flores, psicòloga clínica de l’Instituto del Niño y Adolescente de l’Hospital Clínico San Carlos, resumeix així alguns dels beneficis psicològics més importants de la pràctica esportiva.

Està completament demostrat que l’esport té efectes beneficiosos sobre la salut mental i el benestar

Isabel Cuéllar Flores

Psicòloga clínica de l’Instituto del Niño y Adolescente de l’Hospital Clínico San Carlos

Aquests avantatges sobre aspectes com l’autoestima dels infants o el seu estat d’ànim són especialment beneficiosos en el cas dels qui tenen alguna discapacitat.

“Sabem que tenen més risc de presentar problemes de salut mental”, assegura la psicòloga. “Per això, facilitar que els infants amb discapacitat accedeixi a l’esport protegeix la seva salut mental i el seu benestar psicològic”.

Avantatges psicosocials

Els infants amb discapacitat s’enfronten a desafiaments singulars. Un d’aquests té a veure amb les barreres que es troben en el dia a dia. També ho són la dependència o la integració social.

• Superació de barreres: “Segons l’Organització Mundial de la Salut, les barreres (físiques, comunicacionals, actitudinals i institucionals) impedeixen l’accés a serveis i oportunitats, mentre que els suports —com la tecnologia o la formació de professionals— són crucials per superar aquestes limitacions i promoure l’autonomia i inclusió de les persones amb discapacitat a la societat”, apunta Isabel Cuéllar.

Els esports d’infants amb discapacitat impliquen reduir aquestes barreres, segons el parer de l’experta. “Oferir suports per a la participació dels nostres nens i nenes amb discapacitat en aquestes activitats repercuteix sobre el seu benestar i la seva qualitat de vida”, afegeix.

• Més independència: els menors amb discapacitat habitualment són més dependents d’ajuda que els que no tenen discapacitat, tal com recorda Isabel Cuéllar. “No obstant això, l’accés a un esport adaptat a persones amb discapacitat ofereix un espai de reconeixement social i visibilitat de capacitats més enllà de la discapacitat. Això pot arribar a promoure la resiliència, generant sensació d’èxit i, per tant, la motivació per a l’autonomia”, subratlla.

Així, l’esport pot donar seguretat als infants amb discapacitat i promoure la seva independència.

Per a Moisés Cuenca, “l’assoliment de fites esportives, per petites que siguin, construeix una sòlida base d’autoconfiança. L’infant aprèn que és capaç de superar desafiaments, cosa que es tradueix en una major iniciativa i resiliència per enfrontar-se a altres àrees de la seva vida”.

Segons el fisioterapeuta, un infant que ha desenvolupat més autonomia física i mental a través de l’esport té més probabilitats de ser un adult independent. “L’esport els dota d’eines per gestionar la seva pròpia vida amb més control i menys dependència de tercers”, explica.

L’esport dota els nens d’eines per gestionar la seva pròpia vida

Moisés Cuenca

Fisioterapeuta de la clínica Qualiz

• Integració social: ja hem vist que la pràctica esportiva aporta un context de socialització i interacció social molt beneficiós per a tothom. En el cas de l’esport de persones amb discapacitat, Moisés Cuenca recorda que integra beneficis físics, cognitius, emocionals i socials alhora.

“Promou un desenvolupament més complet i equilibrat”, apunta. “Permet a aquests infants una major integració social entre els seus iguals, una cosa clau, al seu torn, per a la seva integració plena en la societat i la seva acceptació entre els seus iguals”.

Beneficis per a l’entorn familiar

No només els infants amb discapacitat han de bregar amb els reptes que acabem de veure. També les seves famílies els afronten amb ells. Per això, els beneficis de l’esport de persones amb discapacitat en aquest sentit poden arribar a estendre’s a l’entorn proper dels menors.

“Les barreres en l’accés també impacten mares i pares, en haver de conviure amb l’exclusió dels seus fills i filles d’activitats esportives”, apunta Isabel Cuéllar.

“Recordo el malestar de la mare d’una nena petita amb autisme que vaig atendre a la consulta per haver hagut de treure la seva filla de natació perquè necessitava suports especials. També la seva alegria en poder-la matricular en un programa adaptat”.

Les barreres en l’accés també impacten mares i pares

Isabel Cuéllar Flores

Psicòloga clínica de l’Instituto del Niño y Adolescente de l’Hospital Clínico San Carlos

L’impacte de l’esport de persones amb discapacitat en la reducció de la dependència dels infants també suposa un important avantatge per a les persones que els envolten. Això és perquè, gràcies a aquest, els menors poden guanyar funcionalitat en la vida diària, en la presa de decisions o en la resolució de problemes.

“És una inversió directa en autonomia, en aspectes que no només impacten en la vida del mateix nen, sinó de la família i l’entorn”, conclou.