Alegria, por o confiança: Així influeixen les emocions en les nostres decisions econòmiques

El juny del 2015, el món sencer va conèixer Riley Andersen, una nena d'11 anys la vida de la qual estava a punt de canviar, igual que les seves emocions. Riley sempre havia estat molt alegre, fins que la seva família es muda a San Francisco i la tristesa comença a apoderar-se d'ella.

Si et sona aquesta història, segur que ja saps que estem parlant de l'argument de Del revés, la pel·lícula de Pixar que mostra com les emocions afecten el desenvolupament d'una persona.

Gairebé deu anys després arriba Del revés 2, una pel·lícula en què una Riley ja adolescent comença a experimentar noves emocions, entre les quals la vergonya o l'ansietat, que condicionaran les seves decisions.

Emocions i finances

És possible que les mateixes emocions que experimenta Riley en el seu dia a dia puguin marcar l'evolució de la nostra economia? La resposta és que sí.

Això ja ho van demostrar els premis Nobel Daniel Kahneman i Richard Thaler amb les seves teories sobre les finances conductuals. I és que, encara que l'ideal seria prendre decisions analitzant de manera asèptica les possibles compensacions i alternatives, és complicat que es doni aquest escenari.

En aquesta presa de decisions no només hi influeixen les emocions, sinó que també hi entren en joc una sèrie de variables, entre les quals destaquen les creences, les experiències, l'educació rebuda i els coneixements.

Quines emocions poden condicionar la presa de decisions econòmiques?

La Guia ‘Psicologia econòmica per a inversors’ de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) identifica alguns biaixos cognitius que es podrien vincular a emocions.

Alegria

Per a aquesta emoció no hi ha problemes a l'horitzó: sempre veu el costat positiu de la vida. Però deixar-se endur per l'alegria ens pot portar a experimentar predisposició a l'optimisme, una tendència que implica sobrevalorar la possibilitat de viure experiències positives davant la possibilitat d'experimentar experiències negatives.

També podem ser víctimes del descompte hiperbòlic, un biaix cognitiu que suposa preferir petites recompenses sovint a grans recompenses distanciades en el temps. Per aquest motiu, la satisfacció que ens genera la immediatesa suposa una distorsió a l'hora de prendre decisions financeres.

Por

Preocupada pel benestar i la seguretat, la por també ve acompanyada de biaixos en la presa de decisions.

• Autoritat: les valoracions d'institucions o persones que considerem expertes ens condicionen. Ja sigui per respecte o per por, tendim a tenir més en compte aquestes idees que les nostres.

• Efecte halo: les valoracions sobre un producte o servei seran correctes o incorrectes segons qui les emeti. No ens parem a pensar en cada cas i en la possibilitat que una anàlisi sigui correcta si ve d'una persona o institució que no gaudeix del nostre favor.

• Prova social: actuar en contra de les tendències majoritàries ens genera por i inseguretat. Per això, solem pensar que, si els altres han pres una decisió, és la correcta, per la qual cosa ens hi hem de sumar.

• Statu quo: és la tendència a prendre l'actualitat com a referència, cosa que aviva la por a la pèrdua respecte a la situació actual.

Ansietat

Igual que la por i l'alegria, aquesta emoció comporta uns certs biaixos.

• Fal·làcia del cost enfonsat: és la tendència a mantenir una inversió que estigui patint pèrdues davant la por a perdre el que ja s'hi ha invertit.

• Aversió a les pèrdues: és probable que, per no incórrer en pèrdues, mantinguem inversions que no tenen previsió de recuperació i acabem perdent l'invertit. El nostre cervell considera que les pèrdues pesen més que els guanys.

Confiança

La confiança alberga un dels biaixos més destacats en la presa de decisions.

• Excés de confiança: tendim a creure que tenim prou coneixements, ja sigui formació o dades, per prendre la decisió correcta. En aquests casos, sobrevalorem la nostra experiència personal.

• Il·lusió de control: aquest biaix consolida la creença que tenim control sobre alguna cosa que, en realitat, no controlem. Provoca que assumim més riscos dels que estaríem disposats a córrer.

• Confirmació: aquesta tendència ens fa creure informació que reforça les nostres idees i rebutjar aquella que no les avala. Ens priva de disposar del 100% de la informació per prendre una decisió racional

• Ancoratge: en aquest cas, tendim a donar més credibilitat a la informació obtinguda en primera instància. Aquestes idees preconcebudes ens condicionen.