ECONOMIA GLOBAL
Les quatre claus que marcaran l’economia espanyola el 2026

Article
La nova base 2025 incorpora canvis en el cistell de consum i el pes dels productes en l'indicador
Temps de lectura | 4 min.

L'índex de preus de consum (IPC) del mes de gener ha arribat amb una sorpresa: la base sobre la qual es calcula ha canviat.
Tot i que l'índex s'actualitza periòdicament, aquest canvi ha arribat un any abans del que es preveia per la necessitat d'harmonitzar l'IPC espanyol amb la nova classificació de consum adoptada per la Unió Europea.
A partir del 2026 i durant els pròxims anys, l'IPC es calcularà amb la nova base 2025, que substitueix l'anterior (2021) i que incorpora la classificació europea ECOICOP v2. Tanmateix, aquesta no ha estat l'única novetat en la base 2025. S'hi han sumat canvis molt reveladors sobre la nostra manera de consumir .
Els canvis en els hàbits de consum de les llars són el motor principal per a les actualitzacions periòdiques de l'IPC. Perquè aquest índex sigui representatiu, és necessari revisar els béns i serveis que les llars compren habitualment.
Sobre aquestes revisions s'introdueixen després els canvis en el cistell de consum que es té en compte per calcular l'IPC cada mes. Es tracta d'un conjunt de béns i serveis representatiu de la despesa de les llars que s'agafa com a base.
En cada actualització, aquests canvis acostumen a afectar la composició del cistell de dues maneres fonamentals: quins productes s'hi inclouen i quin pes o quina importància té cada producte en el càlcul final.
Els diversos articles que formen part del cistell de consum s'integren en agrupacions anomenades subclasses que, al seu torn, formen part d'altres conjunts més grans, com ara classes, subgrups i grups de despesa.
Per exemple, les ametlles anirien a la subclasse «Fruita seca i fruita de clofolla», que, al seu torn, forma part de «Fruites», «Aliments» i «Alimentació i begudes no alcohòliques»; mentre que una neteja dental en una clínica formaria part de la subclasse «Serveis dentals preventius», que es troba dins la classe «Serveis dentals ambulatoris», i així successivament.
Si una subclasse perd rellevància, és redundant o la seva despesa cau per sota del 0,03% del total, pot desaparèixer del cistell. Això funciona també al contrari: si es detecta que certs béns i serveis guanyen rellevància en la despesa de les famílies, podrien incloure-s’hi.
No totes les despeses afecten la butxaca de la mateixa manera. Els canvis en el consum obliguen a ajustar l'estructura de ponderacions, que són els percentatges d'importància que s'assignen a cada grup de despesa basant-se en el que realment gasten les famílies.
Això significa que no tan sols importa que alguns articles s'hagin incorporat o hagin desaparegut de les preferències dels consumidors, sinó també quina és la seva importància relativa en la seva despesa habitual.
Per això s'assignen ponderacions a cadascun dels 13 grups que componen actualment el cistell de consum. Són les que indiquen quina quantitat de la nostra despesa destinem a cada apartat, des d'alimentació i begudes a transport o cura personal.
Per establir aquestes ponderacions es té en compte l'Enquesta de Pressupostos Familiars .
En aquesta ocasió, la revisió del cistell de consum s'ha deixat notar sobretot per la introducció de la nova classificació europea de productes.
Així, doncs, el nou cistell de consum que s'utilitza com a base per calcular l'IPC amplia l'abast de béns i serveis representats, tot i que redueix el nombre d'articles concrets emprats com a referència estadística.
En essència, s'han introduït productes nous en les agregacions que no existien en la classificació anterior de l'IPC, a més d'eliminar-ne els que van deixar de tenir rellevància.
Això s'observa fàcilment amb alguns exemples. Entre els productes que s'hi han introduït, hi trobem els alvocats i els nabius (alimentació), els refrescos de te o la cervesa amb llimona (begudes) i les radiografies (serveis mèdics). Entre els que han deixat de formar-ne part, hi trobem les corbates o els mocadors, ja que cada vegada se'n compren menys.
Reflectint tendències actuals, s'hi han inclòs subclasses com ara serveis de repartidors, ensenyament no reglat o autocaravanes, caravanes i remolcs.
En total, el cistell de consum passa de tenir 955 productes en la base 2021 als 487 de l'actual base 2025. El nombre de grups ha passat de 12 a 13 i el de subclasses també varia: de 199 a 196.
L'augment a 13 grups respon, entre altres factors, a la separació explícita dels serveis financers i d'assegurances, que abans s'integraven en «Altres béns i serveis».
També se n'han modificat les ponderacions; és a dir, el pes que té en el cistell de consum cada grup de despesa.
La taula següent mostra l'estructura de ponderacions de la base 2025 (que estarà vigent l'any 2026 i fins a la pròxima revisió) en comparació amb l'anterior. S'hi aprecien alguns canvis rellevants que comentarem una mica més endavant.
Comparatiu grups de despesa base 2021 vs. base 2025 (%)
| Base 2021 | Any 2022 | Base 2025 | Any 2026 |
|---|---|---|---|
| Aliments i begudes no alcohòliques | 22,6 | Aliments i begudes no alcohòliques | 17,41 |
| Begudes alcohòliques i tabac | 3,1 | Begudes alcohòliques i tabac | 3,51 |
| Vestit i calçat | 6 | Vestit i calçat | 3,58 |
| Habitatge | 14,2 | Habitatge | 12,26 |
| Parament | 5,8 | Mobles i articles per a la llar | 4,74 |
| Medicina | 4,4 | Sanitat | 5,23 |
| Transport | 13 | Transport | 15,47 |
| Comunicacions | 3,6 | Informació i comunicacions | 3,75 |
| Oci i cultura | 6,4 | Activitats recreatives, esport i cultura | 7,48 |
| Ensenyament | 1,6 | Serveis d'educació | 1,61 |
| Hotels, cafès i restaurants | 13 | Restaurants i serveis d'allotjament | 17,03 |
| Altres béns i serveis | 6,3 | Assegurances i serveis financers | 2,27 |
| Cura personal, protecció social i béns i serveis diversos | 5,67 |
Font: INE
La nova base 2025 reflecteix un cert canvi de la despesa cap a experiències i serveis, enfront dels béns de consum més tradicionals.
Tant és així que la immensa majoria de les classes i subclasses que s'hi han introduït tenen a veure amb serveis, des dels culturals, recreatius i d'oci, a altres de mobilitat i transport, financers i fins i tot sanitaris.
Un exemple ben clar el trobem en les autocaravanes, que passen a protagonitzar dues subclasses: la que recull el preu d'autocaravanes, caravanes i remolcs, juntament amb una altra que n'inclou el lloguer, el manteniment i la reparació específics. En la base 2021, aquests vehicles ni tan sols apareixien en el cistell de consum.
L'eliminació de la subclasse «Altres articles de vestir» també és força significativa: és la que comprèn complements que han quedat fora del cistell de consum, com ara corbates i mocadors.
També empara l'evolució en la despesa de les famílies el pes que s'atribueix als diversos grups que componen el cistell de consum. És aquí on s'ha registrat un dels canvis més cridaners en la nova manera de calcular l'IPC: pel que sembla, avui dia gastem pràcticament el mateix en les nostres visites al supermercat que quan sortim a menjar i dormir fora.
«Alimentació i begudes no alcohòliques» ara té un pes similar a «Restaurants i serveis d'allotjament» (al voltant del 17%), mentre que en l'anterior sistema base 2021 els percentatges eren del 22,6% i 13%, respectivament.
La roba i el calçat també pesen menys en la nostra despesa: han passat d'ocupar el 6% del nostre cistell de consum al 3,58%.
L'IPC permet comprovar l'evolució dels preus de consum i ha esdevingut un indicador clau per a la nostra economia. Es pren com referència per ajustar salaris, lloguers i pensions o per calibrar la inflació, entre altres qüestions.
Per això, l'IPC ha de ser un reflex fidel de la nostra manera de consumir. Més que no pas una foto fixa, aquest indicador és una entitat que evoluciona a mesura que ho fan els nostres hàbits de consum.