PERSPECTIVES ECONÒMIQUES
Bones perspectives de creixement per a l'economia espanyola el 2026

Article
Són criptomonedes, com el bitcoin o ether, però la seva cotització és molt més estable.
Temps de lectura | 3 min.

Pràcticament tothom coneix el bitcoin o ha sentit a parlar de les criptomonedes. Aquestes divises basades en tecnologia blockchain solen associar-se a batzegades espectaculars en la seva cotització i a estratègies d'inversió arriscades, encara que no sempre és així: les stablecoins també són criptomonedes, però es caracteritzen per tot el contrari.
Com s'aconsegueix que una criptomoneda que no està associada directament a un organisme regulador mantingui una cotització més o menys estable? Molt senzill: vinculant-la a actius reals que exerceixen com a àncora.
Aquesta és l'essència de les stablecoins: es tracta de criptodivises vinculades a actius de reserva com el dòlar, l'euro o l'or, que mantenen el seu valor a ratlla. Tal com explica el Fòrum Econòmic Mundial , s'emeten amb la promesa de mantenir un valor estable en relació amb una àncora externa.
Les stablecoins són monedes digitals emeses per diferents organismes —des de bancs fins a empreses privades— i operen sobre tecnologia blockchain per registrar les transaccions.
A diferència de criptomonedes de lliure flotació com bitcoin o ether, el seu preu no depèn exclusivament de l'oferta i la demanda en mercats descentralitzats, sinó que està vinculat a actius de referència —com divises fiduciàries— que aporten més estabilitat.
Això sí, no s'ha de confondre estabilitat amb absència de risc. El fet que les stablecoins estiguin vinculades a una altra divisa o actiu físic no les converteix automàticament en monedes fiables com els diners fiduciaris.
És important tenir en compte altres factors, com el fet que tinguin el suport d'entitats solvents, la transparència sobre les reserves que les avalen i que s'ajustin a la legislació vigent.
Aquest és el cas de la stablecoin que emetrà el consorci en què CaixaBank, juntament amb vuit bancs europeus més, l’emetrà i que ha estat dissenyada d’acord amb el Reglament de Mercats de Criptoactius (MiCA) de la Unió Europea.
Com hem vist, les stablecoins poden estar vinculades a diferents tipus d'actius. Per això podem parlar de diferents tipus d'stablecoins , en funció de l'actiu referent que utilitzen com a àncora per a la cotització.
Utilitzen com a referència divises com el dòlar, l'euro, el ien o el franc suís o una cistella d'actius, com ara bons del Tresor. Alguns exemples són tether (referenciada 1:1 amb el dòlar).
Aquestes monedes digitals vinculen el seu valor a primeres matèries com l'or o el petroli. Cal recordar que l'or es considera un actiu refugi en temps de volatilitat econòmica, quan guanya popularitat com a mitjà d'estalvi i també en estratègies d'inversió.
Efectivament, hi ha stablecoins el valor de les quals depèn del d'altres criptomonedes com ether o bitcoin. Per reduir-ne la volatilitat, no solen mantenir paritat amb les criptomonedes que les avalen sinó, per exemple, una relació d'1:2.
Això suposa, a la pràctica, que una stablecoin estaria avalada per dues criptomonedes en reserva: si el valor d'aquestes es desploma, l'aterratge de la stablecoin seria més suau.
Aquest tipus de stablecoins no tenen un actiu que actuï com a suport directe per garantir la seva estabilitat. En lloc d'això, són algoritmes implementats mitjançant contractes intel·ligents els que ajusten el valor a l'oferta i la demanda. Aquest tipus de stablecoins no compleixen els criteris del Reglament MiCA , per la qual cosa no es poden oferir a la Unió Europea.
Les stablecoins són una realitat a l'alça. El 2024 es van produir transaccions en aquestes criptomonedes per valor de 27,6 bilions de dòlars, segons dades de Visa recollides pel Fòrum Econòmic Mundial .
Per posar en context aquesta suma, només cal dir que va superar el volum combinat de transaccions de Visa i Mastercard aquell mateix any. Si prenem les dades dels últims dotze mesos, el volum de transaccions en stablecoins ja ronda els 50 bilions de dòlars , segons Visa.
Per què algú voldria utilitzar una moneda digital que equival a un dòlar en lloc d'utilitzar dòlars directament? O euros o unces d'or. La resposta està en la tecnologia que utilitzen aquestes monedes digitals, que els confereix alguns avantatges, dels quals podem destacar els següents:
- Agilitat: transaccions com l'enviament de remeses o els pagaments internacionals que involucren diferents divises es poden agilitzar considerablement si s'utilitzen stablecoins.
Aquest tipus de criptomonedes permeten pagaments i liquidacions pràcticament a l'instant, disponibles en qualsevol moment i amb importants estalvis de costos en reduir intermediaris.
- Estabilitat davant de monedes febles: en alguns països la moneda local dels quals experimenta problemes de depreciació, les stablecoins poden servir com a actius de refugi, en referenciar-se a altres monedes més fortes.
- Planificació fiscal: en posposar la liquidació d'una stablecoin, també és possible diferir el pagament d'impostos a un altre moment que resulti més convenient.
- Inclusió financera: les stablecoins tenen la capacitat d'arribar a àrees en què el sistema financer tradicional no hi té presència, per la qual cosa també tenen el potencial d'afavorir la inclusió financera dels seus habitants.
Però les stablecoins també presenten diversos riscos i desafiaments regulatoris en l'àmbit global, incloent-hi el risc de contrapart, en què la solvència de les entitats emissores és crucial per mantenir la confiança dels usuaris.
En l'àmbit regulatori, la manca d'harmonització entre les normatives de diferents països crea incertesa per a emissors i usuaris.
Les criptomonedes com les stablecoins formen part de l'evolució de l'economia digital. Conèixer-les forma part d'una educació financera adequada, clau per al benestar de les persones: és la que permet prendre decisions informades que contribueixin a millorar la salut financera.