Diverflació: l'esperit del carpe diem s'aferma en el nostre consum

Segur que ho has notat: anar a un festival o a un concert és més car que mai, però gairebé tots pengen el cartell de «no queden entrades» al cap de poques hores. També les canyes o els sopars fora de casa han apujat els preus en els últims anys, però les terrasses estan plenes a vessar.

Com s'explica això? En part, amb un nou terme que descriu un canvi en els nostres patrons de consum. Es tracta de la diverflació, una tendència que, com ja deus sospitar, té el seu origen en la pandèmia.

En aquest article, t'expliquem:

Què és la diverflació

Prioritzar experiències gratificants per damunt de l'adquisició de béns o serveis duradors, com ara un habitatge o un vehicle. Aquest és el canvi en els nostres hàbits com a consumidors que reflecteix el terme diverflació, segons explica el Banc d'Espanya.

Aquest impuls per viure el dia és el que ens porta cada vegada més a viatjar, sortir a prendre alguna cosa o gaudir d'un espectacle que ens endurem de record, en comptes de gastar-nos els diners en roba o mobles.

No és tan important el preu de l'experiència com aquesta en si mateixa. Tal com explica el Banc d'Espanya, aquesta tendència augmenta el risc que es disparin els preus en sectors orientats a l'oci.

Les dades palesen aquest canvi en el consum, que és diferent de l'experimentat després d'altres crisis. Segons l'enquesta de pressupostos familiars de l'INE, la despesa mitjana per llar en roba i calçat ha baixat dels 1.463,11 euros el 2018 als 1.319,98 euros el 2023. Malgrat això, l'efectuada en restaurants i hotels ha augmentat dels 2.947,56 euros als 3.310,67 euros en aquests mateixos anys.

D'altra banda, gastem menys en mobles i articles de la llar: de 1.371,91 euros el 2018 hem passat a 1.349,33 euros el 2023.

De fet, si ens fixem en el total de la despesa mitjana per llar, l'habitatge (31,8 %) i l'alimentació (16,3 %), dues partides bàsiques, continuen sent les que concentren més percentatge de despesa. No obstant això, les dues següents estan més vinculades a l'oci, en part en el cas dels transports (11,6 %) i majoritàriament en el de l'hostaleria (10,1 %).

Això significa que gastem en establiments com són bars i restaurants només sis punts percentuals menys que en alimentar-nos. Vestit i calçat amb prou feines suposen el 4 % de la despesa mitjana per llar.

D'on ve la diverflació

Aquesta cerca de la gratificació immediata no ha sortit del no-res. De fet, són diversos els factors que han fet que aflorés.

Un dels més destacats és la pandèmia, que en certa manera ha fet que ens adonem de la nostra pròpia vulnerabilitat i que gaudim el present davant d'un futur volàtil i incert.

El Banc d'Espanya recorda que, després del confinament, molts consumidors han passat a donar més importància al seu benestar mental i les relacions socials, que es van veure restringides durant aquest període. Per això opten més per la compra d'experiències que per invertir en béns duradors.

Amb tot, la pandèmia no és l'únic desencadenant d'aquesta nova manera de gastar. També n'hi ha d'altres, com la dificultat que tenen molts joves per accedir a un habitatge i formar una família, que els empeny a gaudir més del present.

La incertesa geopolítica derivada de la crisi sanitària i els colls d'ampolla en la cadena de subministraments també han perjudicat el consum de béns duradors.

Com més diverflació, més despesa?

Significa tot això que tendim a gastar tots els nostres diners en divertir-nos? No exactament. Ni tan sols la diverflació ha de suposar necessàriament un augment en la despesa d'una família o una persona.

De fet, n'hi ha molts que decideixen gastar menys diners en altres partides per destinar aquest estalvi a gaudir d'experiències. Per exemple, adquireixen un dispositiu electrònic de segona mà en comptes d'un de nou o endarrereixen el canvi del seu vehicle per gastar els diners que s'estalvien en restauració, viatges o espectacles.

Riscos de la diverflació

Ara bé, aquest tipus de despesa no està exempta de riscos. De fet, se sol destinar a béns i serveis vinculats, en força ocasions, a la compra impulsiva. Ja sabem que els biaixos cognitius fan que la satisfacció que ens genera la immediatesa pugui arribar a distorsionar les nostres decisions financeres.

Això suposa que haurem de limitar els nostres aperitius o renunciar a veure la nostra banda preferida? No, sempre que aquest consum formi part d'una planificació financera adequada, que tingui en compte els nostres ingressos, la resta de les despeses i l'estalvi que vulguem assolir.

És a dir, com qualsevol decisió de consum, la despesa en oci ha de ser una decisió meditada perquè sigui compatible amb el nostre benestar financer. D'aquesta manera, obtindrem un doble plaer: gaudir d'experiències que podem compartir amb els nostres éssers estimats i la tranquil·litat de saber que disposarem de prou recursos per fer front al futur.