ECONOMIA GLOBAL
Cinc claus per entendre l'impacte econòmic del conflicte de l'Orient Mitjà

Article
La redirecció de turistes repercuteix en els fluxos de població, però l’impacte a Espanya és reduït
Temps de lectura | 3 min.

L’esclat de la guerra a l’Iran ha obert un nou escenari per al turisme internacional, i també per a Espanya. En el passat, els episodis d’inestabilitat a l’Orient Mitjà van afavorir el turisme espanyol, en actuar com a refugi segur per a milions de viatgers.
Tanmateix, en aquesta ocasió també entren en joc l’augment dels preus del petroli i la probabilitat que el combustible per al transport aeri acabi escassejant. Cap a quin costat s’acabarà decantant la balança?
Un dels grans motius pels quals Espanya continua sent una de les destinacions turístiques preferides del món és una cosa tan bàsica —i tan decisiva— com la sensació de seguretat que ofereix. Viatjar amb tranquil·litat importa, i molt. De fet, segons l’índex de competitivitat turística del World Economic Forum, Espanya obté una de les puntuacions més altes en seguretat i protecció.
La guerra amb l’Iran ha provocat alteracions del trànsit en importants hubs aeroportuaris de l’Orient Mitjà, com Dubai o Doha. Més enllà de la seva funció com a punts de connexió entre Europa, Àsia i Àfrica, aquestes destinacions han anat guanyant protagonisme propi en el turisme i els viatges de negocis.
Si el conflicte del Golf s’agreuja o s’allarga, part del trànsit aeri i de viatgers podria desviar-se cap a altres zones considerades més estables, fet que obriria la porta a un major protagonisme d’Espanya com a destinació turística alternativa.
CaixaBank Research ha analitzat detalladament la despesa dels turistes internacionals a Espanya per obtenir més informació. Com ha influït la guerra a l’Iran en el turisme internacional que arriba a Espanya?
La primera conclusió semblava previsible: la despesa a Espanya del turista procedent de l’Àsia oriental —especialment la Xina, el Japó, Corea del Sud i la resta d’Àsia i Oceania— ha disminuït considerablement. Si al febrer creixia a un ritme del 28,9% interanual, al març va arribar a caure un 0,9%. La caiguda és de ni més ni menys que 30 punts percentuals (p.p.).
| Febrer 2026 | Març 2026 | Diferència | |
|---|---|---|---|
| Xina | 40,40% | -8,90% | -49,3 p.p. |
| Corea del Sud | 16,40% | 2,70% | -13,7 p.p. |
| Japó | 29,70% | -1,50% | -31,3 p.p. |
| Resta d'Àsia i Oceania | 28,90% | 4,30% | -24,5 p.p. |
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de TPV de CaixaBank
Les xifres anteriors poden semblar extremadament negatives, però, com veurem, en realitat no ho són tant. Principalment, per tres motius. En primer lloc, perquè el turisme asiàtic té un pes molt reduït dins d’aquest sector a Espanya: en els últims 12 mesos, Àsia i Oceania representaven tot just el 3,2% d’aquesta despesa. El procedent de països europeus, en canvi, tenia un pes del 74,4%, molt més elevat.
En segon lloc, perquè precisament aquests fluxos turístics europeus cap a Espanya no només no han disminuït, sinó que, de fet, han augmentat, potser motivats per una redirecció de turistes que, en altres circumstàncies, haurien optat per les destinacions que ara formen part del conflicte.
Aquest creixement ha provocat que, en total, la despesa turística internacional a Espanya hagi augmentat: mentre que al febrer de 2026 mostrava un creixement interanual del 10,7%, al març va pujar fins a l’11,2%. Si ampliem la taula que mostràvem abans i hi afegim la resta de països, les dades parlen per si soles.
| Territori | Febrer 2026 | Març 2026 | Diferència |
|---|---|---|---|
| Total | 10,70% | 11,20% | 0,5 p.p. |
| Regne Unit | 9,40% | 14,30% | 4,9 p.p. |
| França | 8,30% | 15% | 6,7 p.p. |
| Itàlia | 12,10% | 7,30% | -4,8 p.p. |
| Resta Europa Occidental | 7% | 9,60% | 2,6 p.p. |
| Estats Units | 8,60% | 9,80% | 1,1 p.p. |
| Llatinoamèrica | 26,60% | 24,80% | -1,8 p.p. |
| Xina | 40,40% | -8,90% | -49,3 p.p. |
| Corea del Sud | 16,40% | 2,70% | -13,7 p.p. |
| Japó | 29,70% | -1,50% | -31,3 p.p. |
| Resta d'Àsia i Oceania | 28,90% | 4,30% | -24,5 p.p. |
Font: CaixaBank Research, a partir de dades de TPV de CaixaBank
I en tercer lloc, per una evolució especialment cridanera: la dels fluxos turístics procedents de l’Orient Mitjà. Aquesta despesa, que al febrer havia caigut un 1,8% interanual, al març va passar a créixer un 12,7%, possiblement motivada per una reubicació temporal dels residents que van acabar abandonant les zones afectades pel conflicte.
Amb tot, des de CaixaBank Research consideren que la redirecció de turistes des del Golf i l’est del Mediterrani provocarà que el turisme internacional a Espanya experimenti una lleugera acceleració. Ara bé, aquesta previsió té un asterisc: la durada del conflicte.
I és que aquestes previsions es basen en la premissa que el conflicte tingui una durada continguda. Si, per contra, l’escenari s’allargués, la renda bruta dels països emissors cauria més de 2,5 punts percentuals, de manera que l’efecte net sobre el turisme internacional a Espanya ja no seria positiu.
Per a més informació sobre els efectes de la crisi al Golf en l’economia espanyola, pots escoltar l’últim capítol del pòdcast Economía Express de CaixaBank Research.