Guia Renda 2025 per a autònoms: quan i com presentar-la sense errors

La declaració de la renda és un tràmit anual que té una especial importància en el cas dels autònoms. És el moment en què aquests treballadors declaren detalladament els rendiments obtinguts, apliquen reduccions a la seva base imposable i inclouen les amortitzacions corresponents a l'exercici. 

La declaració de la renda pot tenir un impacte important en la rendibilitat de l'activitat d'un autònom, per això és tan important saber com fer-la bé. 

Els autònoms estan obligats a fer la declaració de la renda?

Tot i que els autònoms reten comptes amb Hisenda diversos cops a l'any, estan obligats a presentar la declaració de la renda cada any, independentment dels ingressos obtinguts durant l'exercici. 

Això és perquè, entre d'altres motius, la declaració de la renda és l'eina que utilitza la Seguretat Social per regularitzar les seves bases de cotització al nou sistema per ingressos reals.

Ara que ja sabem que és un tràmit que no es pot obviar, vegem com fer-la i quins conceptes no hem d'oblidar.

Per què no confirmar (sense revisar) l'esborrany de la renda si ets autònom

Ja sabem que confirmar a ulls clucs l'esborrany de la renda no és el més convenient a l'hora de presentar la declaració. En el cas dels autònoms, fer-ho pot suposar, a més, un error greu en la immensa majoria dels casos.

Tot i que sempre cal comprovar la informació que té l'AEAT sobre els nostres ingressos i despeses (i que es reflecteixen a l'esborrany), els autònoms han d'anar amb compte amb això per dos motius principals:

• Retencions de l'IRPF: amb caràcter general, les retencions d'IRPF dels autònoms les practiquen els seus clients sobre les factures emeses.
  
  El problema sorgeix quan un client reté l'IRPF reflectit a la factura, però posteriorment no l'ingressa a l'Agència Tributària o el declara de manera incorrecta. En aquests casos, aquesta retenció no figurarà a l'esborrany i, tot i això, la responsabilitat de declarar correctament l'ingrés íntegre recau sobre l'autònom. 

• Ingressos i despeses: cada any, els autònoms presenten el model 390 o resum anual de l'IVA a l'Agència Tributària. És important assegurar-se que els ingressos declarats en aquest model coincideixin al mil·límetre amb els consignats a la declaració de la renda, ja que qualsevol discrepància pot motivar l'inici d'un procediment de comprovació per part de l'AEAT.
  
  A més, l'esborrany no recull de manera automàtica totes les despeses deduïbles ni totes les amortitzacions aplicables, cosa que pot suposar un perjudici econòmic per a l'autònom. Per això és tan important dedicar temps a la confecció de la declaració de la renda.

Despeses deduïbles i ingressos: què has d'incloure a la declaració de la renda si ets autònom?

La declaració de la renda d'un autònom no difereix tant de la d'un treballador per compte d'altri. 

En tots dos casos, cal revisar acuradament les dades de la seva situació personal i familiar per reflectir qualsevol canvi produït durant l'exercici i declarar correctament les seves diferents rendes i ingressos (immobiliàries, guanys i pèrdues patrimonials, rendiments del treball, si escau...), aplicar deduccions estatals i autonòmiques personals, consignar despeses deduïbles, etc.

La diferència fonamental entre un contribuent que tributi exclusivament per rendiments del treball i un autònom és que aquest ha de declarar els seus ingressos i despeses per activitats econòmiques. 

Informació que ha d'incloure l'autònom sobre activitats econòmiques

Així, l'autònom ha de consignar a la declaració una sèrie de dades individualitzades per cada activitat econòmica en què estigui donat d'alta: 

• Identificació de l'activitat: codi, grup o epígraf IAE de l'activitat corresponent, així com la modalitat aplicable per a l'obtenció del rendiment net (estimació directa normal o simplificada).
• Ingressos de l'activitat: s'inclouran tots els ingressos derivats de l'activitat econòmica, com els ingressos d'explotació, subvencions vinculades a l'activitat, autoconsum i altres ingressos afectes. Si escau, també s'hauran de declarar els rendiments financers procedents de comptes bancaris afectes a l'activitat.
• Despeses de l'activitat: en aquest apartat es consignaran les despeses fiscalment deduïbles que es necessiten per al desenvolupament de l'activitat (compres, salaris satisfets, lloguers, assegurances, subministraments, quotes satisfetes a la Seguretat Social, etc.).
  
  Entre aquestes despeses deduïbles es troben les amortitzacions de material immobilitzat, que es corresponen amb la pèrdua de valor gradual que pateixen els diferents elements en què s'hagi invertit. Per al règim d'estimació directa simplificada hi ha una taula que recull els coeficients que es poden aplicar i durant quant temps.
  
  D'altra banda, les despeses de difícil justificació, que són les que tenen una vinculació amb l'activitat que no és del tot evident, es calculen i s'apliquen automàticament a la declaració de la renda. El 2025, equivalen al 5 % del rendiment net.
• Resultats de l'activitat o rendiments: és el resultat d'integrar els ingressos i les despeses declarats, i es calcula de manera automàtica al mateix model de declaració.
• Reduccions de l'activitat: si el rendiment net és positiu, es poden incloure a la declaració les reduccions previstes a la normativa d'IRPF , com la reducció per inici d'activitat o l'aplicable a treballadors autònoms econòmicament dependents, si escau.
  
  Aquesta informació es recull, amb caràcter general, als apartats del model 100 destinats a les activitats econòmiques en estimació directa.
  
  En el cas dels contribuents acollits al règim d'estimació objectiva, les dades es consignen als apartats específics corresponents.
  
  És fonamental que els ingressos i les despeses declarades a la renda coincideixin amb els que hi ha reflectits als diferents models trimestrals i anuals per evitar retards en la tramitació de la Renda 2025 o rectificacions posteriors.

Compensació de pèrdues a la renda

Els autònoms també tenen la possibilitat de compensar saldos negatius per activitats econòmiques procedents d'exercicis anteriors. 

Aquesta compensació es pot fer, entre d'altres, amb rendiments del treball, rendiments del capital immobiliari, com els procedents de rendes de lloguer d'immobles, o amb beneficis obtinguts per la mateixa activitat econòmica. No és possible, en canvi, compensar aquestes pèrdues amb rendes integrades a la base de l'estalvi, com els interessos de productes bancaris o guanys per venda d'accions.

Això és una cosa que  ha d'incloure l'autònom a la declaració de la renda, ja que l'AEAT només ho fa automàticament el primer any. 

Aquestes pèrdues es poden compensar durant els quatre exercicis següents a l'exercici en què es van generar. Transcorregut aquest termini sense haver estat aplicades, es perd el dret a la compensació.

Una correcta declaració de la renda va molt més allà d'evitar sancions. Aplicar les reduccions previstes a la normativa, compensar correctament les pèrdues i deduir les despeses fiscalment admeses té un impacte directe en la càrrega tributària de l'autònom i, en darrera instància, en la salut econòmica del negoci; per això els autònoms han de prestar l'atenció que mereix aquest tràmit anual que han de complir.

Et recomanem llegir:

• Declaració de la renda 2025: descobreix-ne les novetats, les dates i resol tots els teus dubtes
• Quines despeses de Nadal es pot deduir un autònom?
• Aquestes són les ajudes econòmiques que has d'incloure a la renda 2025