Com es reparteix una herència?

El repartiment d'una herència és un acte que sol despertar molts dubtes. Qui són els hereus legals? Quants se'n poden designar? Quina part de l'herència correspon a cadascun d'ells? Aquestes són només algunes de les més habituals.

Encara que el cinema i la televisió ens puguin fer pensar que podem llegar el nostre patrimoni com i a qui vulguem, en realitat hi ha unes normes establertes que restringeixen aquestes possibilitats. 

En primer lloc, és important tenir en compte que a Espanya no hi ha un únic sistema successori, ja que amb el Codi Civil conviuen diversos drets forals, amb particularitats específiques i el seu propi règim de legítimes, com passa a l'Aragó, Catalunya, Galícia, Navarra, Illes Balears o el País Basc.

Per això, les normes que s'exposen a continuació descriuen principalment el sistema del dret comú, sense perjudici de les especialitats aplicables als territoris amb dret civil propi.

Aquesta diversitat es tradueix en diferències rellevants en les limitacions a la llibertat de testar, amb importants conseqüències pràctiques a l'hora de planificar una herència.

Divisió de l'herència en dret comú: com es reparteix entre hereus

Essencialment, en dret comú, una herència es divideix en tres terços o parts iguals, tal com assenyala el Codi Civil  espanyol: la legítima estricta, la millora i la lliure disposició. 

Aquest esquema dels terços no és comú en tots els drets forals, que, com hem dit, presenten configuracions diferents de la legítima.

Els dos primers terços (legítima estricta i millora) constitueixen la part de la divisió de l'herència coneguda com a “legítima”, perquè és la part que correspon per dret només a certs hereus. 

Terç de legítima estricta

La legislació espanyola, mitjançant el Codi Civil, blinda un terç del total dels béns del difunt perquè es divideixi a parts iguals entre determinats hereus, que es coneixen com a “hereus forçosos”. 

Això significa que el terç de legítima estricta (també conegut senzillament com a legítima) és intocable, llevat de casos excepcionals en què es permet desheretar un descendent o en determinats supòsits de protecció de persones amb discapacitat .

Qui són aquests hereus forçosos? Els primers són els descendents directes, que generalment són els fills. Si algun d'ells hagués mort, la seva part la rebrien els seus descendents. 

Què passa si no hi ha descendents? Que els ascendents (els pares i, si no són vius, els avis, etc.) són els següents en l'ordre d'hereus forçosos. 

I si els ascendents no són vius? En aquest cas, passarà al cònjuge, que a més podrà gaudir d'usdefruit vitalici sobre part de l'herència, segons estableix el Codi Civil. 

No obstant això, en els territoris amb dret civil propi, l'abast de la legítima, l'ordre dels cridats i els drets del cònjuge vidu poden diferir, per la qual cosa sempre cal consultar-ne la normativa específica.

Terç de millora

Aquest altre terç corresponent a la divisió de l'herència també es manté entre els hereus forçosos, però es pot repartir segons la voluntat del difunt. 

D'aquesta manera, certs hereus forçosos poden resultar beneficiats en la divisió de l'herència: cadascun rebria, juntament amb la seva part corresponent del terç de legítima, una altra part o fins i tot la totalitat del conegut com a terç de millora.

Això sí, cal tenir en compte que el cònjuge no separat podrà gaudir de l'usdefruit d'aquest terç de millora si l'hereten els descendents, o bé de la meitat de tota l'herència si els hereus forçosos són ascendents, segons el que estableix el Codi Civil. 

En els territoris amb dret civil propi, els drets del cònjuge poden variar, per la qual cosa cal consultar la legislació vigent de cadascun d'ells.

Lliure disposició

El seu nom ho diu tot: el difunt pot haver deixat escollit qualsevol destinatari per a aquesta part de la divisió de l'herència. No ha de ser necessàriament un descendent, ni tan sols un familiar. 

Això vol dir que, en el cas del terç de lliure disposició, es pot escollir amb plena llibertat on anirà aquesta part de la divisió de l'herència. 

Tanmateix, hi ha uns límits: només es poden triar persones físiques o jurídiques com a hereus. Això significa, per exemple, que a Espanya no es pot nomenar com a hereu un animal de companyia. No obstant això, sí que es podria designar com a hereus una fundació, una ONG o un ajuntament .

La importància de fer un testament

Per descomptat, aquests dos últims terços en què hi ha un cert marge per escollir destinataris han d'haver quedat resolts si es vol millorar a hereus forçosos o llegar béns a una altra persona o organització. 

La manera de fer-ho és mitjançant un testament. Encara que legalment hi ha diverses formes d'atorgar testament, el més comú i pràctic és el testament obert notarial. 

Es tracta d'una escriptura pública que se signa davant notari i en què qualsevol persona pot assenyalar com vol que es reparteixin els seus béns. És un tràmit relativament senzill i barat, que costa uns 50 euros.

És recomanable fer testament perquè, si no, s'aplica al conjunt dels béns el mateix sistema de repartiment que a la legítima i és més fàcil que sorgeixin conflictes entre els hereus. 

Com a mesura addicional per evitar els problemes posteriors, també es pot nomenar un marmessor, que és una figura reconeguda legalment per encarregar-se que es compleixi la voluntat de la persona difunta i el repartiment es faci com havia disposat.

Quants testaments es poden fer?

Una persona pot fer tots els testaments que vulgui, però només l'últim serà vàlid. 

El document es guarda a la mateixa notaria en què es va atorgar i, posteriorment, a l'arxiu notarial que correspongui. 

Malgrat el que hem vist a les pel·lícules, els hereus no acudeixen a aquest notari per a la lectura del testament ni, per norma general, se'ls notifica res: són els mateixos interessats els qui, després de la defunció, han de sol·licitar una còpia del testament a la notaria. Per saber en quina notaria es va atorgar el testament, només cal sol·licitar el Certificat del Registre d'actes d'Última Voluntat, que en recull la informació.

Altres apunts d'importància sobre herències i hereus

Finalment, convé no oblidar que una herència no és només una qüestió civil, sinó que també té conseqüències fiscals. A més de l'Impost sobre Successions i Donacions, poden sorgir altres obligacions tributàries que cada hereu ha d'assumir en funció de la seva situació concreta.

Així mateix, la defunció obliga a regularitzar les obligacions fiscals pendents del causant, com la liquidació del seu IRPF corresponent a l'exercici de la defunció, i pot requerir la gestió àgil de determinades relacions jurídiques en curs, com per exemple contractes d'arrendament, especialment quan el cònjuge supervivent convivia al mateix habitatge.

En definitiva, són tràmits que no sempre són senzills i que, a més, se solen gestionar en moments especialment delicats. Comptar amb l'acompanyament d'un professional especialitzat pot ajudar a gestionar-los amb més tranquil·litat i seguretat.

Et recomanem llegir:

• De l’aval al testament: 13 termes que has de conèixer si has heretat un producte bancari
• El testament més enllà del clixé: així es reparteix l’herència a la vida real
• Visc a l'estranger i hereto a Espanya, quins impostos he de pagar?