Què és un hackathon i com ajuda a la formació?

Què significa la paraula hackathon? De seguida la ment va cap al món de la informàtica i, en concret, de l'univers hacker. 

Tanmateix, un hackathon pot reunir estudiants, dissenyadors, perfils de negoci, experts d'un sector concret, docents, investigadors o empleats d'una empresa per treballar contrarellotge, com en una marató, sobre un repte ben definit. 

La idea és concentrar talent, temps i mètode per passar de la intuïció al prototip, o almenys a una solució defensable, en un termini molt breu. S'utilitza tant en entorns empresarials, especialment en start-ups, com universitaris, tot i que la seva aplicació és molt més àmplia. 

Hackathon: una eina pedagògica multidisciplinària

Una revisió sistemàtica publicada a Frontiers in Education va analitzar 37 estudis sobre hackathons en contextos estudiantils entre 2014 i 2024 i va concloure que aquest format ja funciona com a eina pedagògica multidisciplinària. 

Segons aquest treball, els hackathons educatius més freqüents són els curriculars, que representen el 48,6 % dels casos revisats; els segueixen els temàtics o especialitzats, amb un 32,4 %, i els cívics o socials, amb un 13,5 %. 

El mateix estudi identifica com a marcs metodològics més habituals el design thinking, les metodologies àgils i l'aprenentatge basat en reptes. 

També destaca que els resultats més consistents estan relacionats amb el desenvolupament d'habilitats, la satisfacció dels participants i l'impacte socioeducatiu.

Un format intensiu

Un hackathon sol durar entre un dia i tres jornades en els programes universitaris, mentre que en altres contextos es pot allargar entre 24 i 72 hores. 

La clau no és tant la durada sinó l'estructura: es planteja un desafiament, es formen equips, hi intervenen mentors, es treballa amb una certa pressió de temps i, al final, es presenta una proposta davant un jurat o l'organització promotora. 

Precisament la presència de mentors acadèmics i professionals, juntament amb la col·laboració d'entitats externes que aporten problemes reals, és el que dona consistència a aquesta pràctica formativa.

Aprendre mentre es fa

Un hackathon obliga a aprendre fent, ja que, en comptes de limitar-se a una explicació teòrica, el participant ha d'ordenar idees, negociar amb altres, repartir tasques, prendre decisions amb informació incompleta i convertir una intuïció en quelcom visible. 

Un estudi sobre un hackathon universitari de blockchain, organitzat per la Universitat de Belgrad juntament amb la Universitat de Florida, va analitzar aquesta dimensió educativa i es va centrar en la percepció d'estudiants i docents sobre l'adquisició de coneixements, la motivació i la utilitat del format. 

Els seus autors conclouen que el hackathon funciona com a enfocament educatiu per desenvolupar competències, i destaquen la importància de mesurar els resultats per entendre'n millor l'impacte.

Desenvolupar habilitats en un context diferent

​​La pràctica resulta tan útil en la formació perquè activa habilitats que el mercat laboral demanda de manera constant i que no sempre s'entrenen amb la mateixa intensitat a l'aula: gestió de projectes, treball en equips multidisciplinaris, comunicació, adaptabilitat tecnològica i capacitat per moure's en contextos ambigus. 

A més, aquest tipus d'esdeveniments alteren el context habitual. Durant unes hores canvien els ritmes, es redueixen les distàncies jeràrquiques, hi circulen perspectives diferents i es genera un nivell de concentració que pocs cops es mostra a la rutina.

Per què el hackathon interessa a universitats, empreses i entitats socials

En l'àmbit universitari, el valor del hackathon és crear un pont entre formació i realitat professional. Aquesta connexió afavoreix l'intercanvi interdisciplinari, dona visibilitat a les entitats col·laboradores i permet que l'aprenentatge surti de l'aula sense perdre rigor ni exigència.

A les empreses, l'interès sol ser doble. D'una banda, serveixen per activar innovació en molt poc temps: provar una idea, repensar un procés, millorar l'experiència de client, explorar aplicacions de la intel·ligència artificial o desbloquejar projectes que porten mesos sense avançar. De l'altra, permeten observar talent en acció. 

Un currículum explica només una part de la història; un repte de vuit, vint-i-quatre o quaranta-vuit hores n'explica una altra igual de rellevant. 

Els hackathons afavoreixen la col·laboració transversal, ajuden a trencar sitges i es poden convertir en espais de recruiting i de generació de projectes pilot, cosa que és difícil de capturar en un CV.

L'expansió internacional del format també dona una pista sobre la seva capacitat d'adaptació. La UNESCO , per exemple, fa anys que utilitza hackathons juvenils per abordar reptes lligats a l'alfabetització mediàtica i digital. 

En la seva edició de 2025 van participar més de 1.200 equips de 138 països, i l'organisme defineix el hackathon com un espai per aprendre, col·laborar i dissenyar solucions pràctiques i escalables per a problemes contemporanis.

Ara bé, l'èxit real d'un hackathon depèn de la qualitat de la pregunta inicial, la claredat de la dinàmica i l'existència d'un seguiment posterior. Sense aquest recorregut, el valor generat tendeix a diluir-se. El hackathon funciona millor quan forma part d'un procés més ampli.

Un hackathon pensat i executat així concentra una ambició que avui comparteixen l'educació i l'empresa: aprendre més de pressa sense sacrificar profunditat, col·laborar millor sense perdre rigor i convertir problemes difusos en propostes concretes. 

En un context saturat de discursos sobre innovació, aquesta combinació de pressió, mètode i realitat té una virtut poc freqüent: obliga a demostrar.

Et recomanem llegir:

• CaixaBank posa en marxa un programa pioner per impulsar una pedrera de talent femení en banca d’inversió i mercats
• Guia per a estudiants: credencials que augmenten la teva ocupabilitat