EDUCACIÓ FINANCERA
Com es reparteix una herència?

Article
Ajudes per a joves, per a llars amb ingressos limitats o per a la construcció d'HPO. Descobreix-ne les més importants
Temps de lectura | 5 min.

Ets jove i vols trobar un lloguer assequible? Tens una casa buida i t'agradaria reformar-la per llogar-la? Estigues atent, perquè el nou Pla d'habitatge 2026-2030 arriba amb novetats importants per promoure l'habitatge protegit i la millora del parc d'habitatges existent, entre altres mesures.
El Govern ha aprovat el Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030, un document mestre que arriba per establir les polítiques públiques d'habitatge durant els propers cinc anys.
Aquest pla estarà dotat amb 7.000 milions d'euros , dels quals l'Estat aportarà el 60 % i les comunitats autònomes, el 40 %.
El nou pla conté ajudes per promoure el lloguer assequible i l'augment del parc d'habitatge protegit.
També estableix novetats respecte als nous HPO que es construiran, que no perdran la seva protecció amb el pas dels anys, tal com passava fins ara.
A més, el pla contempla incentivar el lloguer d'aquests immobles en lloc de la propietat, tot i que també considera algunes ajudes en la compra d'habitatges per a joves.
Així mateix, vol animar els propietaris d'habitatges buits a rehabilitar-los i posar-los en lloguer assequible o fins i tot cedir-los a l'Administració a canvi d'una renda i una ajuda addicional.
A diferència del reial decret que prorroga la durada dels lloguers, el nou Pla d'habitatge del Govern no requereix aprovació parlamentària, per la qual cosa la seva implementació i execució entraran en vigor immediatament.
Després d'una sèrie de tràmits i reunions prèvies, s'aprovarà la distribució dels fons entre les comunitats autònomes. S'espera el desplegament efectiu del pla i les seves ajudes per a la segona meitat d'aquest any.
Les ajudes establertes en aquest pla seran gestionades per les comunitats autònomes, que són les que tenen les competències en la matèria.
El nou Pla d'habitatge aprovat pel Govern s'articula al voltant de tres grans línies d'actuació estratègiques per garantir el dret a l'habitatge i respondre als desequilibris del mercat.
A continuació es detallen les tres línies i les principals ajudes que inclou el pla per a cadascuna d'elles.
El pla inclou ajudes directes al pagament del lloguer o la compra per facilitar l'accés a l'habitatge.
S'hi destinarà el 30 % del pressupost i les quanties màximes establertes, a falta que cada comunitat autònoma fixi els imports exactes, són les següents:
Fins a 250 euros mensuals per a habitatge o 150 euros per a habitació, amb un límit del 40 % de la renda, per a famílies els ingressos de les quals no superin 5 cops l'IPREM. El lloguer no podrà superar els 1.000 euros al mes si es lloga l'habitatge complet, o els 600 en el cas d'una habitació.
Aquest límit d'ingressos augmenta en alguns casos, com ara famílies nombroses o amb membres amb discapacitat, fins a 5,5 o 6 vegades l'IPREM de 14 pagas —que, recordem, el 2026 equival a 8.400 euros anuals — segons el cas. També la renda màxima del lloguer, que en aquests casos seria de 1.600 euros.
En aquest cas, l'ajuda augmenta fins als 300 euros mensuals per a habitatge (50 euros més que el bo de lloguer jove vigent fins ara) o 200 euros per a habitació, amb un límit del 60 % de la renda.
Ajuda de fins al 100 % de la renda (màxim 1.000 euros/mes) i fins a 300 euros addicionals al mes per a despeses de subministraments i comunitat per a víctimes de violència de gènere, persones objecte de desnonament, persones en situació de sensellarisme i d'altres col·lectius vulnerables.
En municipis de menys de 10.000 habitants o amb risc de despoblament, s'atorguen ajudes de fins a 15.000 euros per habitatge (límit del 20 % del preu de compra).
Lloguer amb opció a compra d'habitatges protegits per a joves fins a 35 anys: fins a 33.600 euros d'ajuda més un percentatge per habitatge per promoure aquesta figura.
Aquesta línia estratègica està orientada a millorar l'eficiència energètica, la seguretat i l'accessibilitat del parc d'habitatges existent. Rebrà el 30 % del pressupost i inclou ajudes per a la rehabilitació d'edificis col·lectius i habitatges unifamiliars:
Fins a 8.000 euros per habitatge (40 % del cost), i pot arribar a 12.000 euros (60 %) si es combina amb altres actuacions.
Generalment 13.000 euros per habitatge (65 % del cost), però augmenta a 18.000 euros si hi resideix un major de 65 anys o una persona amb discapacitat; fins a 20.500 euros (80 % del cost) si la discapacitat és del 33 % o superior; i fins a 22.000 si són obres per a l'accessibilitat universal de persones amb discapacitat, independentment de si hi viuen o no. Aquestes ajudes cobreixen des de la instal·lació d'ascensors i videoporters fins a la domòtica per ajudar la gent gran o persones amb discapacitat.
Les quanties màximes oscil·len entre 13.000 euros i 20.500 euros per habitatge (que cobreixen del 65 % al 80 % del cost) en funció de si resideixen a l'edifici gent gran i/o amb discapacitat.
A les ajudes anteriors, s'hi poden afegir ajudes extra de fins a 30.000 euros per obres en edificis amb protecció patrimonial.
Aquesta línia té com a prioritat augmentar el parc públic i protegit de manera permanent . Ha de rebre el 40 % del finançament total del pla i mobilitza ajudes tant per construir habitatges protegits com per incorporar-ne d'altres ja construïts.
Els propietaris que cedeixin habitatges buits a les entitats designades per a lloguer assequible o social podran rebre fins a 600 euros al mes d'ajuda, que se sumarà a la renda pel lloguer i que en cap cas superarà els 600 euros mensuals. La cessió ha de durar un mínim de set anys.
A aquesta ajuda, s'hi sumen d'altres de fins a 12.000 euros per a obres d'habitabilitat prèvies i de 18.000 euros per a reparacions en finalitzar la cessió.
L'ajuda general és de fins a 1.000 euros per metre quadrat útil, amb un màxim de 85.000 euros, sense superar el 70 % de la inversió, llevat d'en dos casos:
Aquestes subvencions són per a HPO de construcció pública o publicoprivada. Els habitatges quedaran protegits indefinidament i la majoria es destinaran a lloguer com a mínim durant 50 anys. La renda màxima serà el primer any de 8 euros per metre quadrat útil, tot i que aquest llindar es podrà modificar mitjançant un conveni amb la comunitat autònoma.