Imprimeix la pàginaFINANCES PERSONALS
Com acceptar una herència i repartir-la sense errors
Article
Caixabank (Anar a Inici)
29 Abril 2026
La legítima a Espanya: el límit legal de l'herència que canvia segons on vius
La legítima limita l'herència a Espanya, però no té les mateixes característiques a totes les comunitats. Aquestes són les diferències per territori
Temps de lectura | 6 min.
Gemma Pallerola
Assessoria Jurídica de Negoci Retail – Testamentaries
-
FINANCES PERSONALS
Pensió no contributiva: què és i qui la pot sol·licitar?
Article | 4 min
-
FINANCES PERSONALS
L'assegurança cobreix un terratrèmol? Així funciona la indemnització a Espanya
Article | 6 min
-
FINANCES PERSONALS
Com estalviar el juliol perquè la 'tornada a l'escola' no sigui com la costa de gener
Article | 6 min
L'Article 33 de la nostra Constitució reconeix el dret a la propietat i a l'herència, però això no significa que puguem disposar lliurement dels nostres béns quan morim. La raó n'és la legítima, aquest límit que ens acompanya des de fa segles.
La legítima és la part de l'herència que la llei reserva obligatòriament a determinats familiars i que limita la llibertat per disposar dels béns a l'hora de testar. A Espanya no hi ha una única legítima: hi conviuen el Codi Civil i diversos drets forals, cadascun amb les seves particularitats.
Els orígens de la legítima
Els orígens es remunten al dret romà. Al principi, el pater familias tenia una llibertat gairebé absoluta per testar, però havia d'esmentar els fills. Al llarg del temps, aquesta obligació es va transformar en alguna cosa més: no els podia deixar sense res.
Més endavant es va fixar una part mínima del que haurien rebut sense testament com un mètode de protecció dels qui depenien econòmicament del pare. Després van arribar les influències germàniques, on els fills tenien certs drets sobre els béns paterns, fins i tot en vida.
D'aquesta barreja va néixer la idea de “reserva familiar”, el germen de la nostra legítima.
Al segle XIX —quan va néixer l'actual Codi Civil espanyol— el model econòmic familiar era molt diferent al d'avui: la major part del patrimoni i de les decisions requeien en una figura que sostenia tot el nucli familiar. Amb el sistema de legítimes, l'objectiu era protegir els qui contribuïen al benestar comú però no eren autosuficients.
Avui dia la realitat ha canviat completament: els legitimaris solen ser més grans, autosuficients i ja no formen part d'una unitat econòmica familiar. El model social actual ja no té gaire a veure amb el que va inspirar la legítima.
Diferències en la legítima dels descendents a Espanya
El fet que a Espanya convisquin el Codi Civil i diversos drets forals, cadascun amb les seves particularitats, reflecteix les limitacions que la legítima imposa a la llibertat de testar. Aquestes diferències tenen conseqüències pràctiques molt rellevants a l'hora de planificar una herència.
Tot i que poden existir legítimes a favor de descendents, ascendents i cònjuge, en aquesta ocasió ens centrarem en les diferències en la legítima dels descendents.
La legítima segons el Codi Civil
Segons el que estableix el Codi Civil, la legítima equival a dos terços de l'herència i s'hi diferencia:
- Un terç de legítima estricta, obligatòria per a tots els fills.
- Un terç de millora, també reservat als descendents, però de lliure distribució.
Els fills tenen dret a concórrer a la partició del cabal hereditari com a hereus forçosos.
La legítima a Catalunya
A Catalunya, la legítima equival a un quart de l'herència a repartir entre tots els legitimaris.
En aquest cas, no confereix condició d'hereu, sinó un dret de crèdit davant dels hereus. És a dir, els hereus poden partir sense els legitimaris i després els han de pagar el que correspongui, si els ho reclamen, que en general es pot satisfer amb diners, no amb béns hereditaris.
La legítima a Galícia
El model gallec és molt semblant al català: la legítima equival a un quart de l'herència, configurada també com a dret de crèdit contra els hereus.
La legítima a les Balears
A les Balears, la legítima varia segons el nombre de fills. Si els béns es reparteixen entre un màxim de quatre fills, la legítima equival a un terç de l'herència. En cas que el repartiment es faci entre cinc o més fills, la legítima ascendeix a la meitat de l'herència.
La legítima a l'Aragó
La legítima a l'Aragó és la meitat de l'herència, però té una particularitat important: és col·lectiva, no individual. Només cal que el testador deixi aquesta meitat a un o diversos dels fills, no és obligatori repartir-la entre tots.
La legítima al País Basc
La legítima és una tercera part de l'herència al País Basc, però és molt flexible: es tracta d'una legítima col·lectiva, no individual, de manera que el testador pot distribuir-la lliurement entre els descendents legitimaris.
La legítima a Navarra
Navarra combina tradició històrica amb una pràctica llibertat per testar. La seva legítima és només formal, sense contingut patrimonial exigible.
L'atribució tradicional era merament simbòlica (“cinc sous febles i una robada de terra”), i avui dia només cal esmentar-la per complir la llei, sense necessitat de deixar béns de contingut patrimonial. La llibertat de disposició és, a la pràctica, gairebé absoluta.
En matèria de legítimes, Espanya és un mapa ple de matisos.
Et recomanem llegir:
Potser t'interessa
Contingut relacionat per Tema
