El llenguatge també és inclusiu: com parlar de l’esport paralímpic

El passat 6 de març van començar els Jocs Paralímpics d’Hivern Milà Cortina 2026, una cita que demostra, un cop més, com l’esport no té fronteres físiques ni mentals, a més de servir com a aparador perfecte per a la inclusió de qualsevol persona en qualsevol tipus de disciplina.

Tanmateix, la inclusió no només s’ha d’exercir en l’esport. El llenguatge, que no només reflecteix realitats sinó que també les modela, s’ha d’adaptar igualment a una inclusió tan progressiva com necessària. Perquè allò que no s’anomena no existeix; i, ja que l’hem d’anomenar, el millor és fer-ho de la manera més empàtica possible.

Un llenguatge inclusiu per a un esport inclusiu

Aquesta és precisament la filosofia que defensa el Comitè Paralímpic Espanyol (CPE), que fa temps va habilitar una sèrie de recomanacions per recórrer al llenguatge inclusiu a l’hora de parlar de l’esport paralímpic.

Per començar, el CPE recorda quelcom essencial: a l’hora de referir-nos a aquests esportistes, el més recomanable és fer servir el terme persones amb discapacitat, millor que discapacitats, minusvàlids o disminuïts, tal com també estableixen la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, la legislació espanyola vigent, la legislació de la Unió Europea, el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), la reforma de la Constitució Espanyola i les Federacions Espanyoles d’Esports de Persones amb Discapacitat.

En referir-se a l’àmbit esportiu, el Comitè Paralímpic Espanyol recomana els termes esport de persones amb discapacitat o esport paralímpic, enfront de esport adaptat o paraesport. I en parlar d’esports concrets, malgrat que els termes oficials en anglès utilitzen el sufix para-, des del CPE es desaconsella fermament aquest sufix, que estableix una marca clarament innecessària.

“No cal especificar, per exemple, esquí alpí paralímpic, perquè ja som en l’entorn dels Jocs Paralímpics; n’hi ha prou amb dir esquí alpí”, insisteix el Comitè. Pots consultar la resta de recomanacions generals al gràfic inferior.

CaixaBank, amb l’esport paralímpic

"Algun dia mirarem els esportistes només pel que fan". Aquesta frase resumeix l’actitud de CaixaBank a l’hora de donar suport a l’esport paralímpic en tots els seus àmbits i modalitats. Com a patrocinadora del Comitè Paralímpic Espanyol, l’entitat assumeix el compromís amb la diversitat i la inclusió en l’esport.

Per a això, acompanya els esportistes espanyols en el camí cap a la meta, un camí ple de valors compartits com l’esforç, la dedicació i la superació. Tot això, a més, visibilitzant l’esforç, la superació i el talent que hi ha darrere de cadascun d’aquests esportistes.

El suport de CaixaBank a l’esport paralímpic es vertebra de diverses maneres. L’entitat també patrocina La nostra pròxima estrella, el programa que busca trobar les futures estrelles de l’esport paralímpic i en què Fiona Pinar, Nil Riudavets i Emma Feliu comparteixen les seves experiències amb aquells que acaben de començar la seva aventura paralímpica.

A més, en el programa Professors d’Inconformisme, l’atleta paralímpica Sara Andrés, el jugador de bàsquet en cadira de rodes Daniel Stix i el tennista paralímpic Daniel Caverzaschi s’apropen a alumnes d’entre 8 i 12 anys per normalitzar la discapacitat en l’esport.

I és que els nostres esportistes mereixen el reconeixement i la normalització de tota la societat. Una societat que, alhora, aposta per fomentar l’impuls de tots els valors que aquests esportistes encarnen cada dia: la superació, el treball en equip, la perseverança, la confiança i el companyerisme, entre molts altres.

Et recomanem llegir:

• Infants amb discapacitat i esport: beneficis més enllà del que és físic
• Fiona Pinar: l'atleta paralímpica que converteix els reptes en victòries
• CaixaBank renova el seu patrocini amb el Comitè Paralímpic Espanyol de cara a Los Angeles 2028