"El Carnaval Mai Cantat": la memòria sonora dels autors gaditans

La ciutat batega a cada casa on algú taral·lareja un pasdoble, a cada local d’assaig on una agrupació afegeix una lletra nova al ritme de tres per quatre, en un tango, en un estribillo. Batega als barris on la creativitat es desborda sense demanar permís, com si cada cantonada de la ciutat necessités aportar alguna cosa a una festa que mai descansa.

Perquè a Cadis el Carnaval no s’espera: es viu tot l’any.

I entre tant bullici creatiu, entre coples que neixen i tipus que es construeixen, el temps corre tan de pressa que a vegades cal aturar-se. Detenir-se. Mirar enrere per recordar l’origen d’aquest llegat. Analitzar-lo. Agrair-lo.

D’aquesta anàlisi neix "El Carnaval Jamás Cantado. Un autor, una época" , el pòdcast creat per l’Associació d’Autors del Carnaval de Cadis per il·luminar vida i obra de qui va fer gran la festa.

Un viatge íntim al cor de la festa

"Aquí no hi ha pressa. No busquem titulars ni polèmiques absurdes de les que solen aparèixer en el món del carnaval. Només proposem escoltar Cadis amb calma, a través de les històries personals de qui va modelar la nostra identitat cultural, musical i literària", explica Francis Sevilla Pecci, president de l’Associació i director del projecte.

El projecte fixa la memòria cantada d’una ciutat que a vegades corre més ràpid que el seu propi record. Ho fa perquè les noves generacions trobin un pont cap als qui van escriure abans, cap als que van donar forma a la festa quan encara era un acte íntim, artesanal, profundament gadità.

Així ho resumeix Sevilla Pecci: "Aquest pòdcast no és per a nosaltres: és per als qui vindran. Cadis es reconeix en els seus autors, i preservar-ne les veus és recordar qui som, d’on venim i cap a on volem caminar com a festa i com a ciutat", destaca.

La primera temporada de la sèrie aixeca acta emocional amb sis figures imprescindibles. Sis noms que no són només autors: són trossos d’història de Cadis i del seu Carnaval.

• Paco Alba, el creador que va imaginar la comparsa abans fins i tot que existís.
• Enrique Villegas, arquitecte d’harmonies que acariciaven l’ànima.
• Manolo Santander, un dels més grans i genuïns chirigoteros.
• Antonio Martín, autor de culte, guia de generacions senceres.
• Tino Tovar, comparsaire d’època malgrat la seva joventut.
• Juan Carlos Aragón, poeta rebel i etern capità, que se’n va anar massa aviat.

Històries que s’escolten com a confidències

Cada episodi sona a tertúlia de pati, a sobretaula llarga, a conversa sense pressa entre qui de veritat coneix la festa i els seus autors.

Al capítol de Paco Alba, per exemple, no només es reconeix l’autor d’agrupacions mítiques com Los Sarracenos, Los Hombres del Mar o Los Belloteros: es mostra l’home que observava la vida amb una sensibilitat diferent, la seva vinculació amb el món de la música i la seva manera d’entendre que una comparsa podia ser literatura sense deixar de ser patrimoni del poble.

Aquest to —íntim, proper, ple d’humanitat— converteix cada capítol en una finestra a la intrahistòria del Carnaval.

La segona temporada ja està a la cuina

I mentre les històries es desgranen com qui passa les pàgines d’un àlbum antic, el projecte continua avançant.

Perquè "El Carnaval Jamás Cantado" no s’atura aquí: la segona temporada ja comença a cuinar-se, i milers d’aficionats repartits per totes les plataformes i racons del món esperen amb il·lusió noves veus, noves vides i aquelles anècdotes mai explicades que només surten a la llum quan algú pregunta amb respecte i escolta amb devoció.

S’ha format una comunitat càlida, fidel i curiosa que celebra cada episodi com qui troba una carta perduda del passat. El llegat continua… i el futur de la sèrie promet seguir emocionant.

CaixaBank: sembrar cultura perquè el futur tingui arrels

L’estrena del pòdcast va coincidir amb el compte enrere de 100 dies per al Carnaval 2026, un gest simbòlic que el va situar com un dels primers fites culturals prèvies al concurs del Gran Teatro Falla.

CaixaBank, amb el seu ferm compromís amb la conservació del patrimoni i la difusió de la cultura, s’uneix a aquest projecte com qui sosté una tradició perquè no es desdibuixi.
Perquè la memòria col·lectiva també es cultiva: amb recursos, amb iniciatives i amb institucions que creuen en el seu valor.

La sèrie, que es pot escoltar a Spotify, Apple Podcasts, iVoox i YouTube, es el company perfecte per a qui espera una nova sessió del concurs, passeja per la platja de La Caleta o enllesteix una disfressa a última hora.

Un arxiu per a les futures generacions

El Carnaval de Cadis és música, crítica, emoció, carrer i teatre. Però també és memòria viva, un fil que uneix diverses generacions de gaditans i aficionats de tot el món.

Amb “El Carnaval Jamás Cantado”, Cadis construeix un llegat que no pertany només al present: pertany a aquells que algun dia preguntaran com era la festa abans d’ells.

Aquest pòdcast no aspira només a explicar Cadis: aspira a conservar-lo. A donar-li un lloc on la seva memòria descansi sense perdre’s. A permetre que els autors continuïn parlant encara que ja no hi siguin, i que la seva veu visqui cada vegada que algú vulgui reviure la història d’una festa única i dels seus protagonistes.