Audrey Pascual: "Puc guanyar una medalla. M’he guanyat ser entre les millors"

Audrey Pascual, esquiadora madrilenya de 21 anys, fa anys que és a l’elit de l’esport paralímpic espanyol, amb una carrera singular: a més d’esquiadora és surfista i ha aconseguit èxits esportius internacionals en totes dues disciplines, on sobresurt, per damunt de tot, el recent or en el Supergegant de 2025.

Ara, convertida en una de les promeses més fermes de l’esport paralímpic, té al cap un nou objectiu: els Jocs Paralímpics d’hivern de Milà Cortina.

L’esportista, que ha estat l’abanderada espanyola en aquests Jocs, lidera la delegació espanyola, formada per vuit atletes que intentaran assolir la glòria en les modalitats d’esquí alpí, on participaran la mateixa Audrey, María Martín-Granizo i Javier Marcos; snowboard, on Espanya estarà representada per Emilio Redondo; i esquí de fons i biatló, que comptarà amb la participació d’Higinio Rivero.

Audrey Pascual serà una de les 665 atletes que prendran part en la XIV edició dels Jocs Paralímpics amb l’objectiu de trencar una nova barrera: la de la medalla paralímpica.

Ella, com tantes atletes d’elit paralímpiques, afronta un nou repte. Per a això, tindrà cinc oportunitats. Debutarà el dissabte 7 de març en descens; el dia 9 s’enfrontarà al Supergegant; el dia 10 arribarà el torn de la combinada i, posteriorment, el dia 12 participarà en el Gegant. La seva participació finalitzarà el dia 14 amb l’eslàlom.

En aquesta entrevista, l’Audrey Pascual fa un repàs a la seva trajectòria i revela el seu proper objectiu: aconseguir una medalla.

Des de petita ja va veure que el seu desenvolupament no era com el d’altres nens i nenes.
Sí, òbviament. De petita, tot i que no li donava gaire importància, ja sabia que no corria com els altres ni podia fer tot igual que els altres.

Però l’autocompassió no és el seu estil.
No és el meu estil, tot i que va ser dur. Altres nens amb discapacitat pateixen bullying, però jo vaig tenir molta sort: el meu entorn i la meva família sempre m’han cuidat molt, així que, tot i que era diferent, mai m’he acomplexat. Sempre m’ha estat una mica igual. He crescut sabent que no tenia cames i ja està.

Al principi l’esquí no li agradava.
No, no m’agradava gens portar algú darrere dient-me el que havia de fer.

Però la cosa no va acabar aquí.
No. Li vaig donar una segona oportunitat i al final m’ha acabat agradant.

Què li aporta la neu?
A la neu puc ser independent. Hi busco el que no tinc en la meva vida diària, on em costa més caminar, vaig més lenta i necessito una mica més d’ajuda. En l’esquí no es nota la discapacitat, tots estem en igualtat de condicions.

No es va poder classificar per als Jocs Paralímpics d’hivern de 2022. De cara a Milano Cortina 2026, té ganes de revenja?
La veritat és que sí. Des que vaig fer el salt al màxim nivell, el meu somni sempre ha estat aconseguir una medalla als Jocs Paralímpics. Si el 2022 no hi vaig anar, era perquè no estava preparada. Tot passa per alguna cosa.

Ara sí que ho està?
Sí! Fa molts anys que entreno i penso en que arribi el moment. En tinc moltes ganes.

Pot guanyar medalla?
Sí. L’esport és esport i tothom té dies bons i dolents, però sé que puc fer un molt bon paper: m’he guanyat ser entre les millors del món. Crec que puc.

Alguna promesa si la guanya?
No sóc de fer apostes. El que m’agrada és competir i tinc moltes ganes de viure l’experiència, però prefereixo prendre-m’ho com una cursa més. Si tot va bé, hi ha bon rendiment i aconsegueixo donar-ho tot, la medalla arribarà.

Paralímpic

Esport sense límits

Especial