Medi ambient
Així és com la Xina lidera la indústria de l’automoció elèctrica

Article
Intel·ligència artificial, biotecnologia i energia són els sectors que més innovacions aporten a la llista
Temps de lectura | 4 min.

Cada any, l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) pregunta a experts mundials quines seran les tendències tecnològiques més disruptives durant els pròxims dotze mesos.
El resultat és una llista amb 10 tecnologies que no has de perdre de vista. El 2026, el MIT concedeix un protagonisme especial a la biotecnologia, l'energia i la intel·ligència artificial. Entre les escollides, n'indica algunes d’especialment controvertides que convé vigilar de prop.
La transició de l'economia cap a energies més netes, com ara l'elèctrica, requereix avenços en diversos fronts. Un d'aquests avenços és l'emmagatzematge de la mateixa energia per poder fer-ne ús quan la necessitem.
L'escassetat de materials com el liti dificulta la construcció de bateries amb tecnologia d'ions. Així que el sector ja aposta per una alternativa més barata i segura: les bateries d'ions de sodi.
Sí, és el principal component de la sal comuna i s'espera que ajudi a estendre tant les xarxes com els cotxes elèctrics assequibles.
Medi ambient

Article
Les eines de generació de codi mitjançant IA han revolucionat la manera d'escriure'l, provar-lo i desplegar-lo. Construir pàgines web sofisticades, videojocs i aplicacions és més fàcil i ràpid que mai gràcies a aquestes eines.
La producció de software mitjançant assistents de IA generativa és un dels primers casos d'ús d'aquesta tecnologia, segons indica el MIT.
Des de la mateixa indústria a usuaris sense coneixements sobre codi, l'adopció d'aquesta tecnologia és vertiginosa. Això sí, la seva tendència a al·lucinar fa que no puguin reemplaçar el saber fer humà pel que fa a fiabilitat i seguretat, entre altres qüestions.
Innovació

Article
L'energia nuclear ja s'utilitza de manera habitual per aportar energia estable i sense emissions d'efecte d'hivernacle a les xarxes elèctriques.
Segons el MIT, els reactors de pròxima generació faran servir materials innovadors i dissenys compactes perquè aquesta energia sigui més barata, segura i estable.
En ser més petits i fàcils de produir, s'expandiran més fàcilment per aportar flexibilitat i resiliència a les xarxes elèctriques. Són avantatges importants davant una demanda elèctrica global creixent per part dels vehicles elèctrics, els centres de dades o la climatització.
Més que una tendència tecnològica, en aquest cas, el MIT indica l'ús emergent d'una tecnologia que ja fa temps que és entre nosaltres: els bots de conversa basats en grans models de llenguatge.
Es tracta d'eines de propòsit general a les quals els usuaris interroguen sobre pràcticament qualsevol tema per obtenir una resposta.
L'extensió del seu ús i la naturalitat de les seves respostes han provocat que cada vegada més usuaris hi entaulin converses personals.
Com a conseqüència, molts usuaris estableixen llaços afectius i relacions amb aquestes eines. Una tendència que ha encès totes les alarmes i que ja s'està començant a regular.
La primera persona a rebre un tractament d'edició genètica personalitzada és un nadó nord-americà. El 2025, quan tenia set mesos d'edat, va rebre la primera dosi per lliurar-se d'una mutació que provoca una malaltia rara i incurable. Avui viu feliç amb els seus pares i es desenvolupa amb normalitat.
Ara es posarà en marxa un assaig clínic amb altres nadons que pateixen mutacions semblants. Pot ser el primer pas per a la generalització d'aquestes tècniques d'edició genètica personalitzada. Aquesta tendència tecnològica suposaria un gran avenç per a la cura d'altres malalties rares.
La biotecnologia protagonitza una altra de les tendències tecnològiques escollides pel MIT per al 2026: la proliferació de bancs amb informació genètica sobre criatures extintes. Més que no pas per ressuscitar animals prehistòrics, aquesta informació pot ser molt interessant en altres àmbits.
Segons el MIT, la possibilitat d'estudiar informació genètica antiga i recrear-la en cossos contemporanis pot obrir la porta a nous tractaments en casos de malalties, a protegir espècies en perill o, fins i tot, a crear plantes resistents al canvi climàtic.
Medi ambient

Article
Els grans models de llenguatge (LLM) que hi ha al darrere dels bots de conversa de la IA són molt complexos. I ho són fins a tal punt que ni tan sols les empreses que els construeixen saben exactament tot el que passa al seu interior. Per això és difícil saber-ne les limitacions, saber per què al·lucinen o, fins i tot, mantenir-los a ratlla.
Aquesta és la raó per la qual les grans companyies d'IA generativa han començat a desenvolupar noves tècniques i enfocaments que els permetin escodrinyar les entranyes dels seus models i fer-se una idea més exacta de com funcionen.
Dins d'aquesta tendència tecnològica, hi destaca la interpretabilitat mecanicista de xarxes neuronals, amb les quals es pretén comprendre per què un model genera una resposta determinada.
El 2026 serà l'any en què un turista desfaci les seves maletes per primera vegada a un hotel galàctic? Al mes de maig, una companyia de Califòrnia té previst llançar la seva pròpia estació espacial comercial, de la mida d'un autobús, amb capacitat per a quatre persones. Poc després se'n llançarà una altra amb cinc mòduls (o habitacions).
Aquest pot ser el tret de sortida per al turisme espacial amb allotjament privat inclòs. Si aquestes estacions espacials comercials resulten viables econòmicament, podrien fer més accessible l'espai també a investigadors, agències espacials governamentals o, fins i tot, empreses que vulguin provar productes a l'espai.
Innovació

Article
L'ús de testos genètics preimplantacionals, que pretenen esbrinar si un embrió conté el potencial de desenvolupar malalties genètiques greus, és habitual des de fa anys.
El MIT apunta a aquesta tendència tecnològica com una de les que podrien experimentar un impuls durant el 2026. També adverteix dels conflictes ètics que poden generar usos diferents al del diagnòstic de possibles malalties greus.
Si hi ha una tendència tecnològica en un procés de forta expansió, aquesta és la intel·ligència artificial generativa, que requereix centres de dades cada vegada més potents i grans.
Centenars de milers de xips (GPU) es dediquen a desxifrar el que li demanem a un bot de conversa per oferir-nos la resposta adequada. Ho fan en unes infraestructures gegantines que apareixen a diverses parts del planeta.
Grans companyies tecnològiques i governs inverteixen grans sumes de diners per construir-les, però els costos van més enllà. El MIT recorda que aquestes enormes infraestructures requereixen aigua per refrigerar-les i també enormes quantitats d'energia: els centres més grans poden consumir la mateixa electricitat que una ciutat sencera.
Ja s'estan cercant alternatives perquè aquests centres no competeixin amb els humans per recursos com ara l'aigua o l'energia: des de la construcció de petites plantes nuclears per alimentar-los a la possibilitat de portar-los l'espai.