INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
Aquestes seran les 10 tendències tecnològiques emergents del 2026, segons el MIT

Article
Satèl·lits, sensors i intel·ligència artificial transformen la gestió dels mars i les costes a Europa
Temps de lectura | 4 min.

El deteriorament del Mar Menor porta anys deixant imatges difícils d'oblidar a la costa murciana. Episodis d'aigua verda, tones de peixos morts acumulats a la costa i diverses crisis després de pluges torrencials han convertit la llacuna en un dels principals problemes ambientals del litoral espanyol.
Per intentar revertir la situació, un grup d'investigadors del CSIC utilitza intel·ligència artificial i dades satel·litals que permeten seguir l'evolució de l'ecosistema amb un nivell de detall impensable fa amb prou feines uns anys.
El projecte , desenvolupat per l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia, combina sistemes d'aprenentatge automàtic amb imatges captades pel satèl·lit Sentinel-2 de l'Agència Espacial Europea.
La resolució assoleix nivells sorprenents de deu metres. Són suficients per detectar canvis rellevants en la terbolesa de l'aigua o en la concentració de clorofila-a, dos indicadors bàsics que serveixen per mesurar la salut ecològica de la llacuna.
D'aquesta manera, els investigadors han reconstruït gairebé una dècada d'evolució ambiental del Mar Menor. A més, han pogut relacionar determinats patrons amb episodis extrems recents: des de les conegudes “sopes verdes” fins a les conseqüències de la DANA de 2019.
L'estudi també ha permès identificar les zones més degradades i entendre millor com respon cada àrea de la llacuna a canvis climàtics i aportacions de nutrients procedents de l'entorn agrícola.
Aquest tipus d'eines comença a formar part de l'anomenada economia blava, un concepte que engloba activitats econòmiques relacionades amb mars, oceans i zones costaneres, i que s'ha convertit en un dels àmbits estratègics per a una Europa en plena transició energètica i tecnològica.
L'economia blava inclou sectors tradicionals com la pesca, el transport marítim, l'activitat portuària, el turisme costaner o la construcció naval. Tanmateix, els últims anys, el concepte s'ha ampliat cap a activitats lligades a la innovació i a la sostenibilitat, des de l'energia eòlica offshore fins a l'observació oceànica, l'aqüicultura avançada o la robotització submarina.
La dimensió econòmica és considerable. Segons la Comissió Europea , l'economia blava genera al voltant de 4,5 milions de feines i mou més de 650.000 milions d'euros anuals dins la UE.
A més, Brussel·les considera que bona part dels objectius del Green Deal dependran de la capacitat de transformar les activitats marítimes sense augmentar la pressió sobre ecosistemes ja molt vulnerables.
Espanya figura entre els principals contribuents de l'economia blava europea tant en la feina com en el valor afegit. Els més de 8.000 quilòmetres de costa concentren ports estratègics, infraestructures logístiques, turisme internacional i un número creixent de projectes relacionats amb energies renovables marines i tecnologia aplicada al mar.
Barcelona, en concret, intenta consolidar-se com un dels pols mediterranis d'aquesta transformació. L'Ajuntament i Barcelona Activa impulsen des de fa anys una estratègia específica vinculada a la "blue economy" al voltant del Port Olímpic i del litoral de la ciutat. L'objectiu: atreure empreses, formació especialitzada i projectes tecnològics relacionats amb sostenibilitat i noves infraestructures marítimes.
Al voltant d'aquest ecosistema han anat naixent moltes empreses i startups.
Algunes treballen amb boies intel·ligents capaces de mesurar paràmetres de qualitat de l'aigua en temps real; altres com Nido Robotics desenvolupen vehicles subaquàtics destinats a inspeccionar estructures submergides, infraestructures portuàries o instal·lacions offshore en condicions on les operacions tradicionals resulten molt més costoses o complexes.
Part d'aquestes eines també s'utilitzen per controlar abocaments, seguir episodis de contaminació o anticipar alteracions ambientals abans que resultin visibles des de terra.
També hi ha iniciatives orientades a connectar el sector marítim amb perfils tecnològics i noves generacions, com BluePath , centrada en la divulgació i la formació vinculades a l'àmbit marítim.
Bona part d'aquestes tecnologies ja formen part de la infraestructura continental. En alguns ports europeus, sistemes basats en algoritmes permeten ordenar millor el trànsit marítim i reduir temps d'espera dels vaixells, cosa que té un impacte directe sobre costos logístics i emissions.
En aqüicultura, els sistemes de monitoratge ajuden a controlar oxigen, salinitat o temperatura de l'aigua per reduir mortalitat i optimitzar producció.
Invertir en tots els vessants de l'economia blava avui és estratègic i una necessitat global, amb el 40 % de la població mundial vivint en zones properes a la costa. També amb bona part de les infraestructures crítiques depenent directament o indirectament del mar, des del comerç internacional fins als cables submarins que transporten dades digitals entre continents.
A tot això se suma l'impacte creixent de fenòmens extrems, erosió litoral i augment de la temperatura de l'aigua en nombroses zones mediterrànies.
En aquest escenari, la intel·ligència artificial comença a desenvolupar un paper cada cop més central, perquè automatitza processos i genera models predictius. Però també perquè permet gestionar millor territoris especialment sensibles des del punt de vista econòmic i ambiental.
El cas del Mar Menor resulta especialment significatiu perquè combina diverses capes d'informació a la vegada: imatges espacials, anàlisi estadística i aprenentatge automàtic aplicat a sèries temporals de gairebé deu anys.
Aquest sistema permet detectar anomalies, seguir tendències i localitzar àrees sensibles sense dependre exclusivament de campanyes de mostreig puntuals.
En països com Espanya, on bona part de l'activitat productiva depèn del litoral, interpretar correctament i amb antelació les dades sobre la salut de les costes comença a convertir-se en una qüestió estratègica.