Efecte coet i efecte ploma en els carburants: què són i quines conseqüències tenen en l'economia

És un clàssic en l'àmbit de l'economia: quan hi ha tensió internacional, especialment si hi ha països productors de petroli implicats, es disparen els preus dels combustibles. Tanmateix, el seu aterratge posterior sol ser molt més suau i lent.

Els economistes han batejat aquesta asimetria: efecte coet i efecte ploma. Veurem en què consisteix cadascun i de quina manera afecten la nostra butxaca.

Efecte coet en els combustibles: preus que pugen a una gran velocitat

Fa poc hem vist com la nau Artemis II viatjava a la Lluna a més de 5.600 quilòmetres per hora, unes sis o set vegades més de pressa que un avió.

Si pensem en aquest esdeveniment, la metàfora de l'efecte coet és molt intuïtiva: un ràpid ascens dels preus quan algun conflicte bèl·lic sacseja una àrea estratègica. És llavors quan les estacions de servei comencen a vendre gasolina i dièsel més cars, encara que s'hagin comprat abans que s'encarissin. 

Per què puja tan ràpid el preu del combustible?

Hi ha molts motius que ho expliquen:

• Una cosa és el cru i l'altra, els refinats: tant la gasolina com el dièsel són productes finals resultants de la refinació del petroli. És a dir, el petroli pot reflectir una pujada de preus determinada, però els derivats poden presentar dinàmiques diferents perquè el seu preu depèn d'altres factors, que van des de la logística a costos operatius.
  
  Això suposa que, quan omplirem el nostre dipòsit, ja no parlem exclusivament de la cotització del petroli (el famós barril de Brent), sinó de com cotitzen la gasolina o el gasoil en els mercats internacionals. Quan la situació és estable, les seves dinàmiques solen ser força semblants. Quan no és així, tendeixen a desacoblar-se, com veurem a continuació.
• És un actiu que cotitza en els mercats de futurs: en el moment en què puja una primera matèria d'aquest mercat com el petroli (ho són també, per exemple, el blat, l'or, el gas natural o fins i tot el cacau) a causa de disrupciones en el subministrament, el preu a l'engròs dels productes refinats o processats pot augmentar més ràpidament per esmorteir els riscos.
  
  Això es reflecteix en els preus de la gasolinera, que s'anticipa als majors costos que li suposarà proveir-se'n en el futur.
• Impostos: tal com expliquen des de l'AICE (Associació de la Indústria del Combustible d'Espanya), el preu que costa comprar el combustible representa un 38 % del que paga el consumidor final, mentre que els impostos superen el 44 % (entre l'IVA, que és progressiu, i l'impost als hidrocarburs, que és un preu fix).
  
  La resta, indica l'associació, són costos de logística i comercialització (15 %) i marge de benefici (al voltant de l'1 %).

Per evitar un càstig major en la factura energètica que paguen els ciutadans i professionals, una de les mesures d'emergència adoptades recentment pel Govern davant del tancament de l'Estret d'Ormuz va consistir a rebaixar l'IVA de gasolina i gasoil al 10 %, així com alguns tipus impositius de l'impost d'hidrocarburs.

Efecte ploma: quan la caiguda del preu de la gasolina s'alenteix

Pensem com puja un coet i com baixa una ploma. Res a veure, oi? La caiguda del preu del combustible quan baixen els preus del cru es produeix de manera lenta i suau, com una ploma.

Entre els principals motius, hi destaquen:

• Protecció de marges: les mateixes gasolineres que van incrementar ràpidament el preu dels combustibles en percebre la pujada en els mercats, continuen venent les reserves que van comprar més cares per protegir el seu marge de beneficis. Fins que no compren de més barat, no acostumen a vendre'l més barat.
• Pocs canvis en la demanda: el combustible és un dels anomenats béns de primera necessitat, per això la seva demanda amb prou feines varia en funció del preu.
  
  Si es dispara el preu d'un viatge, per exemple, deixarem de viatjar o optarem per una destinació més econòmica. Tanmateix, no deixarem d'utilitzar el cotxe per anar a la feina si és imprescindible. Aquesta llei de l'oferta i la demanda també impacta en una baixada més lenta.
• Pocs actors: el sector dels combustibles està en poques mans. Per a alguns economistes, la falta de competència es tradueix en una menor pressió per baixar o contenir els preus.

Com influeix la pujada del combustible en l'economia?

Omplir el dipòsit del cotxe es converteix, de cop, en un pessic a la nostra economia domèstica. Tanmateix, la pujada de la gasolina o el dièsel també té altres efectes indirectes: encara que no tinguem vehicle de combustió propi, aquest increment de preus acaba afectant-ho tot, des de la cistella de la compra fins a les nostres vacances.

L'increment dels preus del petroli provoca el que es coneix com a efecte dominó: puja el combustible i, en conseqüència, puja tota la resta. Aquesta capsa de maduixes que hem comprat al mercat costa més diners perquè el camió que les ha transportat funciona amb un combustible que li ha sortit més car al propietari de la flota.

Si tota la nostra cistella de la compra puja, podrem comprar menys coses que abans amb el nostre sou.

Mesures per reduir l'impacte actual del preu del combustible

Avui dia, l'escenari geopolític és inestable i les previsions canvien gairebé d'un dia per l'altre.

El Banc Central Europeu, al seu Butlletí Econòmic , subratlla sovint la necessitat de dependre encara menys dels combustibles fòssils per plantar cara a la crisi que ha desencadenat el conflicte a l'Orient Mitjà. També destaca la importància que països com el nostre hagin invertit en energies netes.

Un informe del Banc d'Espanya de 2024 indicava que aquesta transició va abaratir aleshores els preus dels majoristes de l'electricitat un 40 % respecte als que hi havia el 2019.

Tot i que Espanya no és un dels països més colpejats per aquesta crisi, això no vol dir que no hi tingui cap repercussió. El Reial Decret llei  aprovat pel Govern a finals de març per reduir aquestes pujades podrà, segons estimacions de Funcas, estalviar una mitjana de 90 euros a les llars fins al juny.

L'esmentat centre d'estudis ja va predir, no obstant això, que la pujada de l'energia seria menys acusada actualment que quan va esclatar la guerra d'Ucraïna.

Et recomanem llegir:

• Cinc claus per entendre l'impacte econòmic del conflicte de l'Orient Mitjà
• Guerra a l’Iran: implicacions per a l’economia mundial i per a Espanya
• L'efecte ancoratge: així pesa en les teves finances la primera informació que reps