Habitatge
Lloguer habitual i lloguer temporal: com es declaren a la renda?

Article
Comprendre la diferència entre actiu i passiu és un dels pilars de l'educació financera
Temps de lectura | 3 min.

Tot i que pugui semblar evident saber distingir què «posa diners a la teva butxaca» i què «els en treu» marca la diferència, moltes persones i empreses mantenen una confusió que pot afectar les seves decisions econòmiques.
Comprendre bé els termes comptables «actiu» i «passiu», i també les diferències, resulta molt útil per aclarir aquesta confusió i ordenar les finances.
D'acord amb la definició estàndard en comptabilitat, un actiu és un recurs que controla una persona o empresa i que està dissenyat per generar beneficis futurs; mentre que un passiu és una obligació de pagament davant de tercers.
Aquesta estructura —actius a l'esquerra del balanç, passius a la dreta— constitueix la base de l'estat patrimonial i reflecteix l'equilibri entre allò que es posseeix i allò que es deu.
Això no obstant, tots dos conceptes amaguen matisos essencials. Els actius poden ser materials o immaterials, corrents o no corrents, financers o productius. Els passius poden ser a curt o a llarg termini, reals, contingents, i fins i tot incloure obligacions que només apareixen en la comptabilitat ampliada.
Conèixer aquestes categories ajuda a interpretar amb més precisió la salut financera d'un negoci o del patrimoni personal i familiar.
Un actiu es pot entendre com tot allò que té valor i que està en condicions de generar ingressos o beneficis en el futur.
En l'àmbit empresarial, els actius abasten des de diners en caixa fins a instal·lacions productives, patents, inversions financeres o existències.
En l'àmbit personal, parlem d'estalvis, immobles susceptibles de lloguer, accions que reparteixen dividends, instruments d'inversió o béns, el valor dels quals es manté o es pot apreciar amb el temps.
Habitatge

Article
Segons la classificació comptable, els actius es divideixen en corrents —els que es poden convertir en efectiu o utilitzar-se en un cicle operatiu inferior a un any— i no corrents, que tenen un ús prolongat i aporten valor durant diversos exercicis.
Entre els actius corrents, hi ha la caixa, els crèdits per cobrar o les existències; entre els no corrents, immobles, maquinària, inversions a llarg termini o propietat intel·lectual.
Un punt clau és que un actiu pot generar fluxos de caixa positius, bé sigui perquè s'utilitza per produir béns i serveis o bé perquè genera ingressos directes, com passa amb un habitatge llogat o amb accions que distribueixen dividends.
El conjunt dels actius d'una entitat constitueix el que tècnicament s'anomena patrimoni brut. Però aquesta xifra adquireix un veritable sentit només quan es contrasta amb els passius: el patrimoni net sorgeix en restar totes les obligacions del valor total dels actius.
Si l'actiu representa recursos i valor, el passiu representa obligacions. Un passiu és qualsevol deute o compromís financer que impliqui una sortida de diners present o futura.
En l'àmbit empresarial o personal, es pot tractar de préstecs bancaris, deutes amb proveïdors, hipoteques, impostos pendents o pagaments laborals.
També es distingeixen entre passius corrents —els que s'han de liquidar en menys d'un any— i passius no corrents, que s'estenen més enllà d'un exercici.
Considerar el passiu únicament com a «deute» és limitar-ne la funció: en realitat, el passiu és la font de finançament de molts actius.
Per exemple, una hipoteca és un passiu, però permet obtenir un actiu —un habitatge—; un préstec per a maquinària o una emissió de deute empresarial són obligacions que augmenten la capacitat productiva i, en conseqüència, la possibilitat de generar ingressos.
Habitatge

La relació entre actiu i passiu és tan estreta que totes dues parts del balanç han d'estar sempre equilibrades: cada actiu té necessàriament una font de finançament.
Per exemple, si una empresa té un immoble valorat en 3 milions d'euros finançat al 50 %, el patrimoni net serà d'1,5 milions. Aquest equilibri comptable ens porta a la idea essencial: el patrimoni net és la diferència entre el que tens i el que deus.
Entendre la relació i la diferència entre actiu i passiu és fonamental per avaluar la solvència, la capacitat d'endeutament i l'estratègia financera, tant d'una empresa com d'una família.
Finances personals

Article
En l'àmbit empresarial, augmentar actius productius sense incrementar passius ineficients és un signe de bona planificació.
En l'àmbit personal, dedicar part dels ingressos a generar actius (estalvi, inversió, formació) i controlar els passius improductius (deutes costosos o despeses recurrents sense retorn) és la base d'una salut financera sòlida.
Per tant, la diferència entre un actiu i un passiu no és tan sols un concepte tècnic: és una eina pràctica per ordenar les finances i prendre decisions més informades. Els actius representen oportunitats de creixement; els passius, compromisos i costos futurs.
Tots dos són necessaris, però s'han de gestionar de manera equilibrada. Tenir clara la naturalesa d'aquests elements financers permet construir un patrimoni més estable, prendre decisions amb més claredat i orientar el futur econòmic cap a objectius realistes i sostenibles.