Quatre dones pioneres que van revolucionar els negocis a Espanya

El món dels negocis a Espanya ha tingut grans pioneres en segles passats. Des d'una comerciant mediterrània del segle xv a la creadora d'un dels grans imperis tèxtils de l'actualitat, les emprenedores poden trobar en aquestes dones uns grans referents en els quals inspirar-se.

Caterina Llul i Sabastida (ca. 1440-1495)

La història de Caterina Llul i Sabastida és la de la primera dona comerciant del Mediterrani a gran escala, que va viure entre Catalunya i Sicília a la segona meitat del segle xv. Procedent d'una família del barri de la Ribera de Barcelona, es va casar cap al 1460 amb un mercader i funcionari reial, Joan Sabastida.

El seu marit va ser nomenat president de la Cambra de la Reina a Sicília, així que Caterina es va traslladar amb ell a Siracusa. Va tenir quatre fills i en va educar una, Joana, per assumir els negocis familiars.

Això no obstant, Caterina va enviduar cap al final de 1471 i va haver d'encarregar-se ella mateixa dels béns i de les activitats del marit, no sense abans litigar perquè se li reconeguessin els drets. D'aquesta manera, Caterina es va trobar organitzant i gestionant tant béns immobles com negocis a Catalunya i Sicília.

I no ho va fer de qualsevol manera: els seus amplis coneixements en lleis i comptabilitat la van ajudar a convertir-se una gran comerciant a tota la Mediterrània. Per fer-ho, utilitzava totes les operacions econòmiques del seu temps: lletres de canvi, contractes d'assegurances, contractes de noli i comandes.

María de las Nieves Álvarez (1760-1828)

La primera dona directora de la Reial Fàbrica de Tapissos es deia María de las Nieves Álvarez i va accedir al càrrec amb 57 anys. Va ser al segle xix i ho va fer després de la mort del seu marit, Livinio Stuyck, anterior director de l'entitat i descendent d'una família que acabaria ocupant el càrrec durant tres segles.

María de las Nieves Álvarez tenia un fill perfectament capacitat per posar-se al capdavant de la fàbrica després de la mort del seu pare, però va ser ella mateixa qui va voler acceptar el repte de dirigir una de les principals indústries del país a l'època.

Així ho va demanar al monarca Ferran VII, qui va accedir i la va nomenar directora de la Reial Fàbrica de Tapissos el 1817, poc després de la mort de Livinio Stuyck.

La de María de las Nieves Álvarez no va ser una empresa fàcil: va agafar les regnes en un moment en què l'economia de la fàbrica estava compromesa i va haver de proposar canvis al rei per redreçar-la, com ara la possibilitat d'atendre encàrrecs particulars més enllà dels de la Corona.

Fermina Orduña (s. xix)

#TalDíaComoHoy en 1865, se le otorga a Fermina Orduña la patente sobre su invento: un carruaje especial para la venta al público de leche de burra, vaca o cabra. Se convierte así en la primera mujer en obtener una patente sobre tecnología propia en España.#WomenInSTEM pic.twitter.com/wF0vJ53kBQ

— Lorena Fernández Álvarez (@loretahur) May 20, 2024

La primera dona espanyola a registrar una patent per a un invent es deia Fermina Orduña i va viure al segle xix. El 1865, aquesta madrilenya va obtenir un privilegi d'invenció després d'oferir una solució tecnològica a un problema no resolt a l'època: la venda ambulant de llet en condicions d'higiene i seguretat.

L'invent que va patentar Fermina era un carro que permetia transportar bestiar lleter i mantenir la llet a una temperatura òptima una vegada munyida. En aquells temps, la llet no es tractava abans de consumir-la, però ja se sabia que no convenia gens que passés gaire temps entre la munyida i l'arribada a taula.

Per això, Fermina Orduña va idear un carro que permetia minimitzar aquest temps gràcies al trasllat del mateix bestiar lleter a prop del punt de consum.

L'invent era una mena d'estable mòbil que ajudava a transportar el pinso adequat per al bestiar per assegurar-li una alimentació que no comprometés la lactància. També tenia un envàs d'aigua calenta per mantenir la llet a temperatura natural durant vint minuts, una caldera per escalfar l'aigua i una campana per anunciar la seva presència als clients.

Rosalía Mera (1944 – 2013)

Rosalía Mera was a Spanish entrepreneur who co-founded the retail chain Zara. �� At the time of her death, she was the richest woman in Spain and the world's richest self-made woman.

Learn more about her in today’s episode of #EnclyclopediaWomannica: https://t.co/5W196n5dta pic.twitter.com/QrR5HLtfmp

— Wonder Media Network (@wmnmedia) March 19, 2021

La història de l'imperi tèxtil d'Inditex no es pot concebre sense Rosalía Mera, la filla d'una família obrera del barri de Monte Alto (la Corunya), que va abandonar els seus estudis quan tenia onze anys per començar a treballar com a cosidora en un comerç de camises.

Va ser precisament allà on va conèixer qui més tard seria el seu marit, Amancio Ortega. Aquesta dona emprenedora va endegar, amb el seu marit, un negoci de confecció i va obrir la primera botiga de Zara el 1975.

El naixement del seu fill amb una discapacitat la va empènyer a apartar-se del negoci i a dedicar-se a la seva família. El 1986 va iniciar els seus estudis de Magisteri i va posar en marxa la Fundació Paideia Galiza, que afavoreix la integració social de persones amb discapacitat.

A més de la seva tasca filantròpica, Rosalía Mera va fer ús de la seva fortuna per invertir en diversos sectors a través de la seva corporació Rosp Corunna.

Cultius marins, energies renovables, tecnologies de la informació o el mercat immobiliari internacional van ser objecte de les seves inversions.

Va ser una de les principals accionistes d'Inditex o de la farmacèutica Zeltia (avui Pharmamar) i la dona més rica d'Espanya fins que va morir.