Quin és el bitllet amb més zeros de la història?

Zero rere zero. Tants com 20 zeros han arribat a tenir alguns bitllets al llarg de la història.

Avui aquests bitllets de grandíssima denominació són curiositats que valoren els col·leccionistes, tot i que al seu dia n’hi havia molts amb què amb prou feines es podia comprar una barra de pa. La raó és que tots van ser impresos durant episodis d’hiperinflació.

En aquest article coneixerem quins han estat els sis bitllets amb més zeros de la història, que convertien en milionària una persona només pel fet de guardar-los a la cartera.

6. Perú: cinc milions d'intis

Cap a l’any 1985 va començar a circular pel Perú una nova moneda. Es tractava de l’inti, una divisa que substituïa el sol peruà i que equivalia a mil sols d’or. Aquesta nova moneda va néixer fruit d’una profunda crisi econòmica i una hiperinflació que va posar en greus dificultats l’economia del país sud-americà.

El problema amb la nova divisa és que es va anar devaluant constantment i, amb el pas dels anys, va sorgir la necessitat d’emetre’n bitllets amb denominacions elevadíssimes. El que va assolir més denominació va ser un de cinc milions d’intis.

Aquesta divisa no va durar gaire: el 1991 va ser substituïda pel nou sol que, aquesta vegada sí, es va acabar assentant al Perú gràcies a l’estabilització de la seva economia.

5. Grècia: 100.000 milions de dracmes

Els efectes de la II Guerra Mundial van ser devastadors per a moltes economies europees. Una va ser la grega, que va emetre el seu bitllet amb més denominació de la història alguns dies després que Alemanya es retirés del seu territori el 1944.

Concretament, el bitllet amb més zeros de la història de Grècia va arribar a tenir-ne dotze, un darrere l’altre. La seva denominació va ser de 100.000 milions de dracmes, cosa que responia a la inflació disparada que es registrava en aquells dies i que va arribar al 18% diari.

4. Iugoslàvia: 500.000 milions de dinars

La República Federal de Iugoslàvia, integrada al seu dia per Sèrbia i Montenegro, va tenir un d’aquests bitllets amb tants zeros que caracteritzen els episodis d’hiperinflació.

En el seu cas, la denominació del bitllet va ser de mig bilió de dinars; és a dir, un total d’onze zeros seguien el número 5 tant al seu anvers com al seu revers.

L’episodi hiperinflacionari que va donar lloc a aquest bitllet es considera el tercer més greu de la història, amb una inflació diària que va arribar al 64,6 %, i va tenir lloc entre 1992 i 1994. El bitllet de mig bilió de dinars es va emetre el 1993.

3. Alemanya: 100 bilions de marcs

Si un bitllet de mig bilió com el iugoslau causa impressió, què se’n podria dir d’un altre amb una denominació que s’estén fins als 100 bilions de marcs alemanys. Tenia tants zeros que la xifra completa no s’expressava en dígits sinó en paraules: “Hundert Billionen Mark” es podia llegir en aquests bitllets.

El caos econòmic que va patir Alemanya durant la República de Weimar, en el període d’entreguerres, va fer que els preus es dupliquessin en qüestió de poc més de tres dies durant la tardor de 1923. Va ser en aquest context en què es van emetre els bitllets de 100 bilions de marcs.

2. Zimbàbue: 100 bilions de dòlars

Un altre bitllet bilionari va arribar a circular per Zimbàbue, tot i que en el seu cas ho va fer més recentment. Es tracta del bitllet de cent bilions de dòlars (un 1 seguit de 14 zeros) que va emetre el seu banc central el gener de 2019.

Haver de tornar el canvi en utilitzar aquest bitllet per pagar podia resultar tot un repte, tot i que la moneda estava tan devaluada que els ciutadans preferien rebre ingredients extres per a la seva hamburguesa en lloc del canvi. Aquesta situació surrealista es va viure en el que es considera el segon episodi hiperinflacionari més greu de la història.

1. Hongria: 100 trilions de pengős

Hi va haver un temps en què el contingut de les bitlleteres dels hongaresos valia a la nit la meitat del que havia valgut aquell mateix matí.

Les seqüeles de la II Guerra Mundial van causar en aquest país el pitjor episodi hiperinflacionari de la història. Va ser tan greu, que el Govern es va veure obligat a anunciar la taxa d’inflació per ràdio cada matí perquè els treballadors poguessin renegociar els seus salaris.

Durant aquest període, a mitjan anys 40 del segle passat, es va arribar a emetre un bitllet amb una denominació de 100 trilions de pengős. Això suposa una xifra am20 zerosb .

La devaluació de la moneda va ser tal, que es va crear una nova unitat monetària, l’adópengő, que va arribar a equivaler a 2.000 trilions de pengős.