Innovació
Stablecoins: què són i quins avantatges tenen

Article
MiCA posa ordre al mercat de les criptomonedes i els criptoactius a la Unió Europea després d'una llacuna reguladora
Temps de lectura | 4 min.

En pocs anys, la paraula criptomoneda ha passat de ser un nínxol tecnològic a un tema de conversa habitual entre estalviadors i inversors.
L'atractiu d'una innovació disruptiva i de possibles rendibilitats elevades conviu, però, amb una forta volatilitat, fraus sonats i una regulació fins ara fragmentada.
Aquesta combinació feia difícil valorar riscos, comparar plataformes o entendre quina protecció tenia realment un usuari.
Per donar resposta a aquest escenari, la Unió Europea va aprovar el 2023 el Reglament (UE) 2023/1114, conegut com a MiCA (Markets in Crypto-Assets).
Es tracta de la primera norma que estableix un marc comú per a l'emissió, l'oferta i la prestació de serveis de criptoactius que giren al seu voltant als 27 estats membres.
L'aplicació d'aquest reglament és gradual: des del juny de 2024, regeixen les regles per a les stablecoins (tokens referenciats a actius o a diners electrònics). Els emissors de stablecoins han de complir requisits estrictes sobre reserves, transparència i autorització.
Des del desembre de 2024, s'activa la resta del règim, que afecta directament proveïdors de serveis, plataformes de compravenda i custodis. Aquests han de complir normes de governança, protecció al client i prevenció d'abús de mercat, a més d'obtenir una llicència MiCA.
A Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha identificat MiCA com la referència clau per ordenar els mercats de criptoactius, mentre que el Banc d'Espanya supervisa els emissors de certs tipus de stablecoin.
Innovació

Article
Per a qualsevol persona que inverteix en criptomoneda, aquest nou marc implica un canvi rellevant: a partir d'ara, l'entorn regulador serà molt més homogeni i previsible a tota la UE.
L'objectiu principal de MiCA és aportar «certesa jurídica» en un àmbit en què, fins ara, convivien enfocaments molt diferents.
El reglament fixa regles uniformes per a l'emissió, l'oferta al públic i l'admissió a negociació de criptoactius.
També defineix requisits prudencials i de conducta per a les empreses que presten serveis, com ara custòdia, canvi, execució d'ordres o assessorament sobre aquests actius.
Convé recordar que MiCA no s'aplica a tot. Quan un criptoactiu funciona a la pràctica com un instrument financer —per exemple, si el token representa drets sobre una acció o un bo en format digital— es regula per la MiFID II i per la resta de la normativa de mercats de valors.
Tampoc cobreix les monedes digitals de bancs centrals, com un eventual euro digital, ni els NFT individuals, llevat que s'emetin de manera massiva o fraccionada i que perdin el seu caràcter únic.
Digitalització

Article
Dins del seu àmbit, MiCA distingeix tres categories de criptoactius:
Encara que la infraestructura sigui descentralitzada, les plataformes i els proveïdors que comercialitzen o custodien aquests actius sí que tenen obligacions directes de transparència, informació i protecció a l'usuari.
Aquest és un dels grans canvis del nou marc: la responsabilitat se centra en els intermediaris que tracten amb el públic i no en la tecnologia en si.
L'entrada en vigor del reglament MiCA ha portat algunes conseqüències per a emissors de criptomoneda i criptoactius, per a proveïdors de serveis i també per als usuaris.
Per als emissors de criptoactius, MiCA estableix obligacions semblants, en format simplificat, a les dels emissors de valors tradicionals.
Qui vulgui llançar un criptoactiu a la UE s'ha de constituir com a entitat jurídica, publicar un white paper amb informació clara sobre el projecte, els riscos i els drets associats al token i mantenir-lo actualitzat després de notificar-ho a l'autoritat competent.
En el cas de les stablecoins, els requisits són més estrictes: exigeixen reserves suficients, regles de reemborsament definides i una governança robusta pel possible impacte sistèmic.
En paral·lel, MiCA crea la categoria de proveïdor de serveis de criptoactius (CASP), que inclou exchanges, custodis de moneders digitals i plataformes de compravenda.
Per operar-hi, aquestes entitats necessiten una autorització en un estat membre i han de complir estàndards de solvència, organització interna, gestió de riscos i protecció dels fons i criptoactius dels clients.
Amb aquesta autorització, podran oferir serveis a tota la UE mitjançant el sistema de «passaport europeu».
Per als usuaris, els canvis més visibles es concentren en tres aspectes:
Tot i que el marc sigui més sòlid, les autoritats europees recorden un punt essencial: moltes criptomonedes continuen sent actius altament volàtils i especulatius.
El «llunyà oest» regulador ha deixat pas a un terreny més ordenat, en què serà clau comprovar si el proveïdor està autoritzat, llegir amb atenció la documentació i assumir que, fins i tot amb més garanties, es tracta d'una inversió de risc que ha d'encaixar en l'estratègia global d'estalvi de cada persona.
La regulació d'aquests actius ha començat amb MiCA, però encara queden aspectes al voltant dels criptoactius que estan sense regular (per exemple, staking, DeFi), per la qual cosa la regulació en aquesta matèria continuarà avançant.