She‐conomy: el lideratge econòmic femení que ja impulsa el PIB global

Quan canvia qui treballa, qui consumeix i qui decideix, també canvia el PIB. En l'última dècada, especialment després de la pandèmia, el pes de les dones en el treball, en la generació d'ingressos i en la presa de decisions empresarials i financeres ha continuat creixent, encara que de forma desigual segons països i sectors. 

Aquest conjunt de transformacions rep el nom de She-conomy: un marc interpretatiu per entendre com una participació econòmica femenina més elevada influeix en la capacitat productiva de les economies.

Dones i treball: un avenç real, però desigual

El Global Gender Gap Report 2025  del Fòrum Econòmic Mundial (FEM) indica que, a escala global, s'ha tancat el 68,8 % del gap de gènere. Això significa que el món se situa encara a més de 30 punts de la paritat plena. 

L'avenç és real, però desigual, i el principal retard es concentra precisament en la dimensió econòmica, mentre que àmbits com l'educació i la salut s'acosten ja a la paritat. 

Segons dades de Nielsen, les dones controlen prop de 31,8 bilions de dòlars de despesa en l'àmbit global i exerceixen influència sobre el 70 – 80 % de les decisions de consum. 

Com que el consum privat és un dels principals components del PIB, aquest desplaçament en qui decideix què es compra i com es compra té un impacte directe sobre l'estructura de la demanda agregada. 

A això s'hi suma un altre element central de la She-conomy: el control del capital. Una anàlisi de McKinsey mostra que les dones gestionen aproximadament un terç dels actius financers globals, una proporció que ha crescut més ràpid que el conjunt del mercat. 

Quatre factors per alliberar l'autèntic potencial de la She-conomy

La bretxa no afecta només quantes dones treballen, sinó també com es canalitzen els recursos financers. 

Part del capital controlat per dones no es transforma plenament en inversió productiva, cosa que apunta a una ineficiència en la connexió entre estalvi i inversió. Això reforça la idea d'economies que creixen per sota del seu potencial per problemes d'assignació, no per manca de recursos. 

En definitiva, per funcionar a ple rendiment, la She-conomy necessita l'empenta de quatre motors.

Dones en el mercat laboral: tancar les bretxes

El primer motor és el mercat laboral. Segons el FEM, les dones representen el 41,2 % de la força laboral global. La xifra confirma una incorporació progressiva, però també una bretxa persistent en diversos aspectes que llastra el potencial d'aquesta tendència. 

Des d'una perspectiva macroeconòmica, aquesta diferència implica menys hores treballades, una base fiscal més baixa i una part del capital humà infrautilitzada, un efecte especialment rellevant i negatiu en economies envellides.

Trencar barreres per créixer

El segon motor és el marc normatiu i institucional. El FEM assenyala que la bretxa en “participació econòmica i oportunitats” amb prou feines s'ha tancat al voltant del 61 %. 

Aquesta distància reflecteix barreres legals, organitzatives i culturals que condicionen l'accés al treball, a la promoció i als recursos productius, i que actuen com a friccions estructurals que limiten el creixement potencial.

Responsabilitat i formació, de bracet

El tercer motor és la formació. En molts països, les dones han superat els homes en nivells d'educació formal, però aquesta inversió no es tradueix de forma proporcional en posicions de responsabilitat. 

L'informe indica que només el 29,5 % dels directius sèniors amb educació terciària són dones, un desajust que afecta directament la productivitat i el retorn de la inversió educativa.

Més dones CEO

El quart i últim motor és la presa de decisions econòmiques. La presència femenina en l'alta direcció ha augmentat, però continua sent limitada: el 2024, les dones ocupaven el 28,1 % dels llocs de top management a escala global, segons el FEM.

Encara que la presència de dones CEO ha crescut, continua sent minoritària. 

Més que treballar més, treballar millor

El vincle entre She-conomy i creixement s'entén a través dels mecanismes bàsics del PIB. El producte interior brut augmenta quan creixen les taxes d'activitat, millora la productivitat i es redueix el desaprofitament del capital humà i financer. 

Per això, l'impacte varia segons el PIB dels països del món: allà on la participació femenina és baixa, el marge de creixement és més elevat. Tanmateix, en economies avançades, el repte es desplaça cap a la qualitat del treball i l'accés a sectors d'alt valor afegit.

En aquest context, el Global Gender Gap Report aporta una altra dada reveladora: les dones són el 55,2 % més propenses que els homes a interrompre la seva carrera professional i, quan ho fan, les seves pauses són més llargues. 

Aquesta realitat, lligada al pes del treball de cures, actua com un fre silenciós a la productivitat, però també assenyala un àmbit on polítiques adequades poden tenir un impacte econòmic directe.

La tendència actual apunta que el creixement dels anys vinents es concentrarà en àmbits intensius en coneixement, on s'haurien de trobar les professions del futur per a dones: tecnologia digital, dades, salut avançada, transició energètica i finances. Són precisament aquells on la bretxa de gènere continua sent més persistent i on es genera més valor afegit. 

La She-conomy descriu, en definitiva, una transformació estructural del sistema productiu. Allà on avanci, el PIB reflectirà aquest canvi; on no, el cost serà una economia que continua creixent per sota del seu potencial.

Empreses

Sofía Osborne: quan el lideratge femení pren les regnes

Article

Educació financera

Per què les dones han de planificar la seva jubilació de forma diferent als homes

Article