Un estudi sobre les causes de la bretxa de gènere, Premi Nobel d'Economia 2023

La professora de la Universitat de Harvard (Massachusetts) Claudia Goldin ha guanyat el premi Nobel d'Economia 2023 pel seu treball sobre la bretxa de gènere en el món laboral.

La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha decidit reconèixer la tasca de Goldin al capdavant del “primer relat complet dels ingressos de les dones i la seva participació en el mercat laboral al llarg dels segles”. “La seva investigació revela les causes del canvi, així com les principals fonts de la bretxa de gènere restant”, afegeix l'Acadèmia.

Goldin (1946, Nova York) va obtenir la seva llicenciatura a la Universitat de Cornell, i el seu doctorat, a la Universitat de Chicago. Ha estat la primera dona amb plaça fixa al departament d'Economia de la Universitat de Harvard, on desenvolupa la seva activitat docent i d'investigació des de 1990.

En el curs 2013-2014, va ser presidenta de l'Associació Nord-americana d'Economia. A aquest currículum, pot sumar l'èxit de ser la tercera dona que rep el Premi Nobel d'Economia, després d'Elinor Ostrom (2009) i Esther Duflo (2019).

A què es deu la bretxa de gènere?

Per entendre per què es produeixen les diferències salarials entre homes i dones, Goldin va investigar arxius dels dos últims segles dels Estats Units. Però moltes vegades es va trobar amb dificultats com ara l'absència de documentació o la falta d’informació sobre dones en aquesta. Per fer-ho, va desenvolupar una minuciosa activitat per trobar documentació alternativa que aportés informació sobre el paper de les dones en el mercat laboral i el seu salari.

La seva investigació recull les transformacions socials i del mercat laboral com ara avenços en tecnologia, medicina o accés a educació. Així mateix, aborda diferents estadis de desenvolupament dels mercats i contextos econòmics.

D'aquesta manera, Goldin ha aconseguit identificar patrons que estableixen un marc: tenint en compte la bretxa de gènere, compensa quedar-se a casa o incorporar-se al mercat de treball?

La participació femenina en el mercat laboral no va tenir una tendència ascendent, sinó que forma una corba en forma d'U. Per exemple, cada vegada menys dones casades treballaven amb el pas de la societat agrària a la industrial, a principis del segle XIX.

No obstant això, el posterior creixement del sector de serveis a principis del segle XX va propiciar la seva reincorporació al mercat laboral. Goldin atribueix aquesta tendència als canvis en les normes socials respecte a les responsabilitats de les dones a la llar i la família.

Igualment, l'accés a la píndola anticonceptiva i la planificació familiar també va facilitar la incorporació de la dona al mercat laboral. En els últims temps, els nous models de criança que reparteixen de manera més equilibrada la responsabilitat estan tenint un efecte positiu en l'augment de la presència de les dones en el mercat laboral.

La reducció de la bretxa de gènere, un procés especialment lent

Per a Goldin, el potencial d'incorporació al mercat laboral i el seu salari depèn de decisions la majoria de les quals s'han de prendre en edats molt primerenques: quina expectativa de carrera professional tinc, quins estudis he de triar... I en aquell procés de presa de decisions tenen les expectatives establertes a través dels patrons observables i la trajectòria de dones de la família.

Segons Goldin, cada generació de dones ha expandit les expectatives en funció del seu context, portant-les més enllà per a la generació següent. Tanmateix, aquesta ampliació d'expectatives encara és reduïda i gradual, i és el motiu del fet que la reducció de la bretxa de gènere sigui un procés especialment lent.

Fins a les publicacions de Goldin, una gran part de la bretxa de gènere en els ingressos s'atribuïa a les diferències en l'educació i les opcions ocupacionals. Goldin ha demostrat que una gran part d'aquesta diferència d'ingressos ara es produeix entre dones i dones en la mateixa ocupació, i que sorgeix en gran mesura amb el naixement del primer fill.

La gran aportació de Goldin és delimitar un problema, posar-hi nom i assenyalar les seves causes. La seva investigació és descriptiva, no prescriptiva, per la qual cosa no proposa receptes per reduir la bretxa de gènere.

No obstant això, conèixer les causes és el primer pas per dissenyar diverses aproximacions, tenint present el context de cada mercat, per aconseguir reduir les diferències salarials entre homes i dones.

“Comprendre el paper de les dones a la feina és important per a la societat. Gràcies a la innovadora investigació de Claudia Goldin, ara en sabem molt més sobre els factors subjacents i sobre els obstacles que potser serà necessari abordar en el futur”, conclou l'Acadèmia.