Corresponsabilitat familiar, una tasca de tots

Com tots els assumptes complicats, aquest és un tema incòmode. Repartir la responsabilitat familiar i les tasques relacionades amb les atencions acostuma a ser un punt de tensions habitual que no sabem resoldre, en bona part perquè tampoc no ens resulta senzill diagnosticar-lo. Estereotips, percepcions, valoració del temps... els factors que hi influeixen són molts. De cara al Dia Internacional de les Famílies, convé parar-se a pensar en tots aquests punts i en com la corresponsabilitat familiar ens pot ajudar a posar-hi ordre.

De fet, el confinament per la pandèmia de COVID-19 ha posat aquesta qüestió en el primer pla. El teletreball i la suspensió de les classes presencials han localitzat sota un mateix sostre tots els membres de moltes famílies. Mai abans no s’havia visibilitzat tant la necessitat que cadascú es faci càrrec de la seva quota de responsabilitat perquè una llar funcioni. Potser aquesta és la raó per la qual la corresponsabilitat familiar reivindica, avui més que mai, un buit en el nostre dia a dia.

Què és la corresponsabilitat familiar

Tal com la defineix l’Institut de la Dona, la corresponsabilitat és repartir equilibradament les tasques domèstiques i les responsabilitats familiars, per tal de distribuir de manera justa els temps de vida de dones i homes. Ni més, ni menys. Aquest concepte comprèn l’organització, l’atenció, l’educació i l’afecte relatius a les persones dependents a casa.

Es tracta d’un objectiu al qual haurien d’aspirar totes les famílies. Tanmateix, encara és lluny de ser una realitat. Segons recull l’informe “ClosinGap: Cost d’oportunitat de la bretxa de gènere en la conciliació”, que ha elaborat AFI, les dones dediquen unes dues hores més al dia que els homes a la llar i la família. En conseqüència, tenen una hora i trenta-set minuts diaris menys que els homes per dedicar a l’oci, segons dades de l’INE esmentades a l’estudi.

Aquest treball també destaca que, per cada dos homes que declaren tenir més de cinc hores lliures al dia, només hi ha una dona que afirma el mateix. És més: entre els que asseguren que no tenen gens de temps lliure, les dones superen els homes en un 20%.

El patró es repeteix en el cas dels adolescents, una tendència que apunta a la prevalença d’estereotips de gènere. Un estudi del Maryland Population Research Center revela com els nois d’entre 15 i 19 anys dediquen mitja hora al dia a les feines domèstiques, mentre que les noies hi inverteixen un quart d’hora més.

Els costos de l’asimetria

El repartiment de tasques i responsabilitats familiars està relacionat estretament amb altres conceptes com la bretxa de gènere laboral o de gaudi d’oci. De fet, altres estudis que cita l’informe “ClosinGap” han manifestat com la qualitat de l’oci de les mares és inferior a la dels pares perquè estan menys sovint sense fills al voltant. Entre altres raons, perquè elles acostumen a ser l’únic adult present durant els períodes d’oci compartit i les que responen a les necessitats dels fills quan sorgeixen. És més: les mares tenen fins i tot més probabilitats d’haver planejat aquesta mateixa activitat d’oci que gaudeix tota la família.

Que no hi hagi un equilibri entre el desenvolupament d’activitats obligatòries i voluntàries té múltiples costos, que van des de la salut de qui té aquest desequilibri fins a la limitació del potencial de creixement de l’economia. De fet, l’asimetria en la distribució de les tasques domèstiques és una de les causes principals de les desigualtats que les dones han d’afrontar en el mercat laboral. Que puguin dedicar menys temps al seu propi oci per aquesta causa també suposa menys capacitat de consum en aquest tipus d’activitats i, conseqüentment, menys ingressos fiscals per aquest consum per als països.

Amb tot, aquest temps de més que les dones dediquen a les tasques domèstiques i les atencions roman invisible. Ni tan sols s’acostuma a considerar com una feina, en el sentit que no reben remuneració per encarregar-se’n. Així, donar un valor al temps de tots els membres de la família és el primer pas que cal fer per visibilitzar i mesurar millor l’aportació de cadascun a la corresponsabilitat.

Com valorar el temps

Trencar dinàmiques és un exercici feixuc, fins i tot per a les famílies. Tanmateix, cal fer-lo si aquestes dinàmiques resulten perjudicials. Amb aquest objectiu, Eve Rodsky, una advocada i mediadora familiar estatunidenca, va escriure el seu assaig “Fair Play: A Game-Changing Solution for When You Have Too Much to Do (and More Life to Live)”.

En aquesta obra, Rodsky va mostrar al món el mètode que va idear per a casa seva: un sistema en el qual cada tasca que beneficia la família no només té un nom, sinó que també es defineix explícitament i s’assigna de forma específica. És igual si es tracta de rentar els plats, planificar les vacances o fer companyia a l’hospital a un parent que s’ha trencat el maluc. Val la pena dedicar una estona a distingir quines són les tasques que aporten valor a la família, visibilitzar-les i encarregar-les, sempre sota el principi que el temps de tots els membres de la família és un temps valuós.

Si la família reconeix que el temps de cadascun dels seus membres és limitat i valuós, serà més senzill dividir les tasques amb igualtat i valorar-les en la seva justa mesura, tal com destaca l’autora.

Trencar estereotips

Fins i tot les polítiques públiques tenen cada vegada més en compte la corresponsabilitat familiar. Aquest concepte és al darrere de canvis tan significatius com el del permís per naixement i atencions a Espanya. En aquest sentit, s’ha posat en marxa l’equiparació progressiva dels permisos de maternitat i paternitat. Una meta que a la qual arribarem l’any vinent, amb 16 setmanes per a cada membre de la parella.

Les empreses també aposten cada vegada més per la igualtat de gènere, que és un dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per millorar la vida de tots els ciutadans sense deixar ningú enrere.

En el cas de CaixaBank, el seu compromís es manifesta a través del nou Pla d’Igualtat, que es va signar el gener de 2020, i del programa de diversitat Wengage, un programa transversal basat en la igualtat d’oportunitats i dirigit a reforçar el rol de les dones a l’empresa i la societat, entre d’altres.

També amb el certificat d’Empresa Familiarment Responsable (EFR), que atorga la fundació MásFamilia i que hem renovat aquest 2020, pel qual es reconeix el nostre model de gestió de millora contínua en matèria d’igualtat i la nostra aposta per polítiques i iniciatives de conciliació entre tots els professionals de l’entitat.

A més, el 55% de la seva plantilla està composada per dones, que ocupen un 41,3% de les posicions directives i el 40% de càrrecs al consell d’aministració.

Això sí, perquè les mesures que fomenten la conciliació de la vida laboral i familiar siguin justes a la pràctica i no contribueixin a perpetuar estereotips, és imprescindible aplicar el principi de corresponsabilitat, tal com exigeix la Unió Europea a través de diverses directives. És el que garanteix que les tasques i obligacions es reparteixen de manera efectiva entre els membres de la família.