EDUCACIÓ FINANCERA
La borsa es torna verda: claus per invertir-hi amb ètica i resultats

Article
Aquest mètode és una de les estratègies d'inversió en borsa que requereix menys intervenció
Temps de lectura | 4 min.

El lazy portfolio o cartera mandrosa és una cartera d'inversions construïda amb pocs instruments financers, normalment fons indexats o ETF (fons cotitzats), pensada per mantenir-se durant molts anys amb ajustos mínims, amb la mínima intervenció.
Amb aquestes carteres, l'inversor «mandrós», en comptes d'haver de triar accions concretes o intentar encertar el millor moment per comprar i vendre, obté exposició àmplia als mercats a través de fons que tenen una única funció: replicar el comportament dels índexs
En la pràctica, tot això significa invertir en carteres diversificades d'actius que representen grans segments del mercat, com la renda variable global i la renda fixa.
Aquesta diversificació pot reduir riscos associats a empreses individuals i participar en el creixement econòmic global a llarg termini.
Així, en moments de bonança, el lazy portfoliopot reduir l'estrès i la probabilitat de prendre decisions impulsives.
Tanmateix, cal destacar que aquest tipus de carteres no garanteix beneficis ni elimina els riscos de la volatilitat derivada de períodes convulsos.
I és que els períodes de mercats molt volàtils no són per a «mandrosos». En aquests contextos, la gestió activa és la més recomanable com a via per reduir riscos de mercat i maximitzar les rendibilitats que es puguin aconseguir, amb estratègies i assessorament experts que poden oferir millors rendiments.
Per construir un lazy portfolio cal decidir l'objectiu que vols assolir, definir el perfil de risc i triar els actius que formaran part de la cartera d'inversions, com veurem a continuació.
El primer pas consisteix a definir objectius i horitzó temporal. Cal tenir en compte que no és el mateix estalviar per a la jubilació d'aquí a vint anys que invertir per a un projecte de cinc.
És important entendre quant risc estem disposats a assumir perquè influirà en el pes de la renda variable en la nostra cartera davant actius més estables com els bons.
Selecciona instruments diversificats, normalment ETF o fons indexats globals, que permetin cobrir diferents mercats sense haver de gestionar molts productes.
Un exemple senzill podria ser una cartera formada per un 60% de renda variable global i un 40% de renda fixa.
Aquesta distribució clàssica cerca equilibri entre creixement i estabilitat, encara que no hi ha una combinació universal vàlida per a tots els inversors.
Això sí, com en qualsevol planificació financera, l'important és que la cartera sigui sempre coherent amb els objectius personals.