DIGITALITZACIÓ
Així poden interactuar els sèniors espanyols amb la seva banca online

Article
La tecnologia s'alia amb la gent gran i les persones amb discapacitat per aconseguir que la seva llar sigui més accessible. Aquests en són alguns exemples
Temps de lectura | 4 min.

Obrir una porta, encendre un llum o abaixar una persiana són gestos automàtics per a la majoria de les persones. Tanmateix, per a milions de ciutadans es poden convertir en petites barreres quotidianes que limiten l'autonomia i la seguretat dins la seva pròpia casa.
Per sort, avui disposem d'una tecnologia per a la llar, la domòtica, que pot ajudar a resoldre molts d'aquests problemes quotidians.
A Espanya viuen uns 4,4 milions de persones amb algun tipus de discapacitat, segons l'INE. A aquesta xifra, s'hi ha de sumar molta gent gran amb limitacions funcionals associades a l'edat.
A Europa, aproximadament una de cada quatre persones adultes declara que té dificultats constants a l'hora de fer activitats quotidianes. No totes compten amb prou xarxes de suport o cuidadors disponibles les 24 h, però la majoria vol continuar vivint a casa seva. Això converteix l'accessibilitat domèstica en una urgència real en una societat cada cop més longeva.
En aquest marc, la domòtica deixa de ser un concepte associat només al confort o a l'estalvi energètic i adquireix un significat més social, l'objectiu principal del qual és l'autonomia personal i la seguretat.
En llars adaptades s'utilitzen, per exemple, sistemes d'il·luminació que s'activen automàticament, assistents de veu per obrir portes i persianes, sensors de moviment per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat visual, així com alarmes lluminoses per a persones amb discapacitat auditiva.
Es tracta de solucions que formen part d'una tendència més àmplia coneguda com AgeTech, un sector que desenvolupa tecnologies pensades precisament per respondre a l'envelliment de la població, en l'intent de prolongar la vida independent a la llar.
La seguretat és un dels àmbits on la tecnologia domòtica pot marcar diferències més notòries.
De fet, les caigudes domèstiques, segons l'Organització Mundial de la Salut, són una de les principals causes de lesions i pèrdua d'autonomia en gent gran. Se'n podrien evitar moltes anticipant situacions quotidianes.
Algunes solucions incorporen sensors capaços de detectar patrons de moviment anòmals i generar alertes si una persona pateix una caiguda o canvia la seva rutina habitual.
Un exemple interessant és Nobi , un llum intel·ligent desenvolupat a Europa que utilitza sensors i visió artificial per detectar caigudes a casa i avisar automàticament els familiars o els serveis d'assistència.
En l'accés físic a l'habitatge hi apareixen també noves solucions. Hi ha empreses que estan desenvolupant, per exemple, portes intel·ligents que s'obren automàticament quan l'usuari s'hi acosta.
És el cas de la Doma Intelligent Door , un sistema que combina sensors, reconeixement facial i panys intel·ligents per permetre un accés completament automàtic a la llar. També s'aplica a finestres i persianes.
A més, hi ha adaptacions per a les diferents necessitats sensorials. Les persones sordes o amb pèrdua auditiva poden utilitzar avisos lluminosos connectats al timbre, a alarmes d'incendi o a detectors de gas.
Quan s'activa algun d'aquests sistemes, s'encenen senyals visuals a l'habitatge i s'envia una alerta al telèfon mòbil, per tal d'obtenir una resposta immediata.
Una altra tecnologia que ha demostrat un impacte immediat en l'accessibilitat domèstica són els assistents de veu. Permeten controlar llums, termòstats, portes o electrodomèstics mitjançant comandaments parlats, de manera que s'eviten els desplaçaments o la manipulació d'interruptors.
A Espanya, per exemple, startups com Tucuvi han desenvolupat assistents virtuals basats en intel·ligència artificial que fan trucades automatitzades per fer un seguiment de l'estat de salut de persones vulnerables.
La domòtica aplicada a l'accessibilitat no pretén convertir els habitatges en espais futuristes. La seva funció és eliminar obstacles, anticipar riscos i facilitar decisions quotidianes.
Quan funciona bé, gairebé no es nota. Però els qui l'utilitzen notaran una diferència immensa, que marca la distància entre dependència i autonomia. I el veritable objectiu de la tecnologia hauria de ser fer-nos més lliures, especialment a casa nostra.
Aquestes propostes mostren com la domòtica evoluciona des de la simple automatització cap a models més preventius i personalitzats.
No obstant això, un aspecte clau a considerar és que no existeix una única solució vàlida per a tots. Cada habitatge i cada persona presenten necessitats diferents, per la qual cosa l'eficàcia d'aquesta tecnologia per a la llar depèn en gran mesura de la seva adaptació a les rutines reals de l'usuari.
En aquest sentit, el suport de professionals o familiars facilita que la tecnologia s'incorpori amb normalitat al dia a dia, especialment en el cas de la gent gran.
Això sí, encara queden per superar alguns obstacles decisius. El cost inicial pot ser-ne un, encara que la popularització dels assistents de veu i dispositius connectats n'ha reduït considerablement els preus.
També hi influeixen la compatibilitat entre sistemes, la instal·lació o la incertesa sobre la privacitat quan hi ha sensors que registren l'activitat a la llar. Superar aquestes barreres requereix informació clara i solucions cada cop més senzilles d'utilitzar.
És important entendre que ja no es tracta de ciència-ficció, sinó d'una realitat amb un impacte notable en tota la població.