Els espanyols després de l'origen l'e-book, el vestit espacial i la música electrònica

Quin va ser l'origen de l'e-book? Qui va dissenyar els primers vestits perquè els astronautes poguessin viatjar a l'espai? Com funciona un electrocompositor?

En aquest article coneixeràs les ments brillants que hi ha al darrere d'aquestes creacions que van avançar el futur i descobriràs com funcionen.

Sabies que al darrere de tots aquests invents hi va haver inventors espanyols?

Inventors espanyols, una història marcada per l'enginy

Si ens pregunten per grans invents espanyols que van canviar el món, els que ens acostumen a venir a la ment són el primer submarí, la fregadora, el telefèric o l'autogir, precursor de l'helicòpter.

Si filem molt prim, fins i tot podem recordar la xeringa d'un sol ús, la calculadora capaç de multiplicar o, fins i tot, la màquina de vapor de Jerónimo de Ayanz.

Innovació

La màquina de vapor: el motor d’impuls de la revolució industrial

Infografia

Al darrere, hi va haver l'enginy i la tenacitat de grans inventors espanyols que van buscar solucions per a problemes universals que encara no les tenien.

Juntament amb grans noms com els de Juan de la Cierva, Leonardo Torres Quevedo o Isaac Peral, n'apareixen d'altres com ara Ángela Ruiz Robles, Emilio Herrera Linares o Juan García Castillejo.

Tots tres han guanyat fama perquè tenen alguna cosa en comú: van dissenyar invents que es van avançar al futur i van servir d'inspiració per canviar la nostra manera de llegir o ballar i, fins i tot, per portar l'home a la Lluna.

Ángela Ruiz Robles i l'enciclopèdia mecànica

#TalDíaComoHoy hace 50 años fallecía Ángela Ruiz Robles, maestra leonesa que diseñó la Enciclopedia Mecánica, un dispositivo con bobinas, luz y escritura interactiva.
Mucho antes del eBook, ella lo imaginó. ������
��https://t.co/2UBxyorezW pic.twitter.com/lxJvYy8XHl

— Foro Histórico de las Telecomunicaciones (@ForoHistorico) October 27, 2025

Era l'any 1948 i a la professora Ángela Ruiz Robles , vídua i amb tres filles, li rondava una idea pel cap.

Ruiz Robles feia classes en una escola gallega. Cada dia veia com els seus alumnes anaven carregats amb llibres pesants a les motxilles de casa al col·legi i viceversa. També era conscient que no a totes les llars hi havia llum.

No passava per alt que alguns alumnes tenien problemes de visió, per la qual cosa la necessitat d'il·luminació addicional esdevenia un tema crític per al seu aprenentatge.

Aquesta mestra tampoc no oblidava la situació econòmica de moltes famílies en plena postguerra, que complicava l'accés al material didàctic per part de professors i famílies.

Ruiz Robles va voler aportar una solució a aquestes dificultats que identificava. Havia arribat el moment d'inventar alguna cosa per ajudar els seus alumnes. I si creés un suport amb bobines que incorporés llum i altaveus per mostrar de manera dinàmica els continguts?

Va ser així com la mestra d'escola Ángela Ruiz Robles va inventar l'enciclopèdia mecànica . La va patentar el 1949 i tenia l'aparença d'un llibre de l'època.

A la part esquerra se situaven abecedaris automàtics que permetien escriure. La part dreta albergava les bobines, que es podien extreure i introduir-ne d'altres amb un altre contingut, per la qual cosa el mateix suport servia per a diverses assignatures i llibres.

L'enciclopèdia mecànica disposava d'un maletí per facilitar-ne el transport. Això alleujava el pes de les motxilles dels estudiants, que solien amuntegar diversos toms de camí a l'escola.

Per fer la lectura més fàcil, tenia llums, tintes que brillaven en la foscor i lupes, de manera que es feia més accessible l'educació a llars sense llum o a les persones amb discapacitats visuals.

Diversitat

Apps inclusives per impulsar una vida sense barreres

Article

El 1962 va obtenir una segona patent per a una versió millorada de la seva enciclopèdia mecànica, que incorporava altaveus per afegir-hi so.

Al cap d'uns anys, va valorar la comercialització d'aquest invent, però va quedar descartava per l'elevat cost de fabricació. Això no obstant, les aportacions de l'enciclopèdia mecànica, amb la seva ambició per facilitar l'accés a la lectura a través de la tecnologia, es podrien considerar un precursor de l'e-book o de la tauleta tàctil.

Si aquest ambiciós invent t'encurioseix, el pots veure al MUNCYT d'A Coruña , on s'exposa.

Emilio Herrera Linares i l'escafandre estratonàutica

El gran Emilio Herrera (1879-1967) es el protagonista de #MdTEmilioHerrera. Militar e ingeniero aeronáutico, monárquico y católico, fue Presidente de la República en el exilio. Es el creador de la escafandra estratonáutica y precursor de los trajes espaciales de la @NASA_es. pic.twitter.com/pOBIf6NT3C

— Juanfra Colomina (@Juanfra_87) June 9, 2020

El 1865, Jules Verne va publicar De la Terra a la Lluna, que va fer somiar desenes de generacions de lectors. Entre ells, un jove granadí anomenat Emilio Herrera Linares , que va dirigir la seva carrera com a enginyer militar cap als cels.

Apassionat de l'aeronàutica, aquest enginyer i oficial de l'exèrcit va liderar la Secció de Globus Aerostàtics, va assistir a exhibicions dels germans Wright, va participar amb De la Cierva en la creació de l'autogir i va ser el primer home a sobrevolar l'estret de Gibraltar el 1914.

Aquestes experiències li van revelar una necessitat en la conquesta dels cels: una peça que protegís els qui arribaven a l'estratosfera. El 1933 es va posar mans a l'obra per buscar un vestit que aïllés del fred i de la pressió mentre facilitava oxigen, visió i mobilitat al pilot. El que va dissenyar va ser l'escafandre estratonàutic , precursor del vestit espacial.

Per aconseguir-ho, als anys trenta del segle passat, Herrera Linares va dissenyar un vestit amb tres capes, folrades amb plata per evitar el reescalfament. En una d'aquestes capes, va emprar llana com a aïllant; una altra capa era una funda hermètica de cautxú amb articulacions a manera d'acordió per permetre la mobilitat; i la tercera capa es va elaborar amb una tela reforçada amb cables d'acer.

El casc, d'acer i recobert d'alumini, disposava d'una bombona d'oxigen pur, un micròfon i un visor amb tres capes antibaf i antiradiació. A més, l'invent incorporava un sistema de calefacció.

L'inici de la Guerra Civil va impedir que s'arribés a provar el vestit amb èxit, cosa que va deixar l'escafandre estratonàutic com un prototip. Herrera es va exiliar i va seguir col·laborant amb institucions científiques com la UNESCO.

La NASA, ja enfocada en la seva carrera espacial i la conquesta de l'espai, es va inspirar en el disseny de l'escafandre d'Herrera per crear el vestit d'astronauta que van portar els tripulants de la missió Apol·lo XI en la seva passejada lunar.

Finalment, Herrera va ajudar a fer realitat la novel·la del seu admirat Verne: al final, el seu va acabar sent un dels invents espanyols que van canviar el món.

Juan García Castillejo i l'electrocompositor

Descubriendo a Sacerdote J.G.Castillejo precursor d música electrónica con su Electrocompositor Musical.Expo N. Tesla pic.twitter.com/L8LgUiyiE5

— Isabel Fernández Bravo (@krumper) January 18, 2015

El sacerdot Juan García Castillejo tenia dues passions: atendre les ànimes dels seus parroquians en dues petites aldees de Terol i la tecnologia.

Un dels seus invents es va avançar molts anys a la música electrònica que avui omple recintes.

Es tractava del primer electrocompositor, un enginy que encara ens sorprèn avui dia.  En 1933 va patentar el seu invent i el 1944 va publicar el llibre La telegrafía rápida, el triteclado y la música eléctrica, per fer conèixer les seves aplicacions.

La seva obra descriu breument el funcionament de l'electrocompositor . Gràcies a la tecnologia telegràfica i electromecànica, s'activaven dotze altaveus que emetien sons de manera aleatòria, generats per uns mecanismes accionats per motors.

El moviment s'establia responent a la lectura de la cinta telegràfica. No deixa de ser curiosa la naturalesa no orgànica del so i la seva aleatorietat, conceptes molt avançats a la seva època.

L'electrocompositor no va tenir gaire acollida. El prototip elaborat per García Castillejo va acabar al ferroveller.

Tanmateix, el músic Llorenç Barber va ensopegar amb el llibre de García en un mercat de Madrid. D’aleshores ençà, s'ha aprofundit en l'obra de García i en les aportacions del seu electrocompositor.

Per por que copiessin els seus invents, García Castillejo va ometre’n alguns detalls al seu llibre, raó per la qual avui dia no podem aconseguir una rèplica del seu electrocompositor.