FINANÇAMENT
La força d’un microcrèdit quan un negoci neix amb el suport adequat

Article
De la idea a l'obertura: quins són els obstacles habituals en obrir un negoci? Et donem les claus per superar-los
Temps de lectura | 6 min.
Com emprendre un negoci des de zero a Espanya? Per a aquesta pregunta no hi ha una única resposta, perquè hi ha tants negocis com idees i persones al darrere. Això no obstant, tots tenen alguna cosa en comú: han de superar tot un seguit de barreres per assolir l'èxit.
Quins són els principals obstacles a l'emprenedoria a Espanya? Què es pot fer per superar-los? Aquestes són dues de les principals qüestions que s'ha de plantejar qualsevol emprenedor per estar previngut i tenir opcions d'assolir l'èxit amb el seu negoci.
Emprendre un negoci a Espanya el 2025 combina dinamisme i fricció. El país ja supera els 3,25 milions d'empreses actives —un 1,5 % més que l'any anterior, segons el Directori Central d'Empreses (DIRCE) de l'INE—, amb un teixit dominat per microempreses i serveis, i amb alta rotació de noves societats que es constitueixen i es dissolen cada mes.
Al juliol de 2025, per exemple, la creació de societats mercantils va augmentar un 11,4 % interanual , mentre que les dissolucions van créixer un 3,6 % durant el mateix mes. Això és el reflex d'un ecosistema viu, però exigent.
Les xifres ajuden a posar en context la qüestió clau: com emprendre un negoci des de zero a Espanya identificant els obstacles reals i les vies per superar-los.
Els diagnòstics més recents presenten alguns problemes comuns a l'emprenedoria a Espanya. Un exemple és el triangle de dificultats que perceben els fundadors a l'hora d'endegar els seus negocis: fiscalitat, finançament i tràmits.
L'informe de CEOE–GAD3 (2024) situa els impostos com a principal barrera, assenyalada pel 87 % dels emprenedors, juntament amb el finançament (77 %) i la burocràcia (77 %).
Entre els més joves, escalen l'accés als diners (79 %) i la formació o informació específica per posar en marxa l'empresa (67 %). Aquesta percepció social importa: gairebé la meitat dels espanyols considera insuficient el suport a l'emprenedoria.
Ara bé, quan s'observen les raons efectives de l'abandonament que reporten els projectes, el quadre es matisa. L'Informe GEM España 2024–2025 , en analitzar per què s'abandonen activitats emprenedores, mostra que només un percentatge acotat de tancaments s'atribueix directament als impostos i a la burocràcia; pesen més factors com ara el product–market fit deficient, la manca de capacitats de gestió o el finançament mal planificat.
Aquesta mateixa idea apareix en el Mapa de l'emprenedoria de South Summit : entre les causes de fracàs declarades per emprenedors en sèrie, el desajust producte–mercat encapçala la llista, seguit de la manca de finançament i la mala tria d'equip.
La lliçó és pragmàtica: a més de demanar un entorn més favorable, cal dissenyar millor el negoci i el full de ruta financer des del primer dia.
A aquest marc, s'hi suma una dificultat operativa que es repeteix en testimonis i anàlisis: l'escassa connexió estable entre emprenedors i inversors en les fases inicials.
Dit tot això, qui avui vol muntar una empresa a Espanya topa amb tres fronts indiscutibles.
La pressió fiscal i la complexitat administrativa es perceben com un fre a l'emprenedoria. El més rellevant per al fundador novell és entendre quines obligacions li apliquen per forma jurídica i sector, anticipar llicències i certificacions i establir terminis, perquè els retards afecten tant la caixa com el time to market.
La manca de liquiditat primerenca és una causa recurrent d'abandonament entre els emprenedors.
En el treball de camp de South Summit, el 19 % esmenta la manca de finançament entre les causes de tancament. Això no obstant, aquesta manca de finançament gairebé sempre es barreja amb errors previs: poc estudi de mercat, validació insuficient i costos mal estimats.
La conseqüència és coneguda: quan arriba el primer pic de despesa (producte, equip, màrqueting o certificacions), el projecte fa curt.
Un ajustament feble entre producte i mercat —juntament amb equips sense les competències necessàries en vendes, finances o tecnologia— explica una part substancial de les ensopegades dels emprenedors, per davant de xocs exògens.
L'antídot aquí és el mètode: validar, mesurar, aprendre, fitxar i, si cal, pivotar.

Vistes les barreres més comunes a l'hora d'emprendre, toca buscar maneres de superar-les. A continuació, veurem alguns bons punts de partida que poden servir com a guia per emprendre a Espanya sense caure en els errors més habituals.
Encara que el marc general regulador no depèn de l'emprenedor, sí que en depenen la planificació i fer passos legals ben informats.
Registrar la marca, protegir la propietat intel·lectual quan sigui aplicable i conèixer la normativa sectorial des del principi pot estalviar mesos en la sortida al mercat.
Si l'objectiu és emprendre un negoci des de zero, convé traçar un mapa financer realista: quant de capital necessites fins a la «prova de vida» següent de la teva empresa (producte mínim viable validat, primeres vendes, mètriques de retenció), en quins terminis i amb quines fonts es resoldrà.
Sobretot, cal considerar totes les vies de finançament existents, que en són moltes.
Si el product–market fit fluixeja, no hi ha cap estructura financera que pugui salvar el projecte. Les evidències esmentades mostren que l'ajust al mercat i l'equip són determinants de l'èxit.
Cal dedicar temps a entrevistes amb clients, proves de preu i pilots amb contractes. L'adopció de models B2B basats en software i subscripció —molt estesos a Espanya i Europa— facilita preveure ingressos i gestionar millor la caixa.
Ara vegem en detall totes les opcions de finançament que els emprenedors d'Espanya tenen a la seva disposició. De fet, no sempre és senzill accedir a finançament convencional en fases primerenques; per això convé obrir el ventall.
Hi ha diverses vies que es poden explorar per solucionar el problema i una recomanació transversal és no dependre d'una única font, a més de tancar el finançament abans de necessitar-lo.
Per a negocis de petita escala o sense avals, MicroBank, el banc social de CaixaBank, ofereix microcrèdits específicament dissenyats per a emprenedors i microempreses, amb uns imports que acostumen a cobrir l'arrencada, terminis i mancances adaptades, i sense garanties reals. A més a més, aquests programes se sustenten en acords europeus (FEI/InvestEU) que multipliquen recursos i en col·laboracions amb agències locals de desenvolupament per acompanyar el projecte.
Quan el negoci madura, les línies ICO poden finançar inversió i circulant; si l'empresa és innovadora, els préstecs participatius ENISA permeten créixer sense diluir i sense garanties reals; i, si el projecte és de base tecnològica, NEOTEC finança fins al 70 % del pla d'empresa, amb uns límits que permeten arrencar amb ambició sense diluir capital. Allò ideal és planificar per endavant com combinar aquestes peces al llarg de 24–36 mesos.
En resum, emprendre a Espanya no és senzill, però sí que és possible amb mètode i coneixement. Les dades apunten que la percepció de barreres (impostos, finançament, tràmits) conviu amb causes de fracàs que se situen dins el perímetre de control del fundador si valida millor, planifica el finançament i construeix equips competents.
Espanya crea més empreses que ara fa un any i el seu ecosistema es professionalitza, però exigeix disciplina. Per als qui es llencin a la piscina i creïn una empresa des de zero, és aconsellable interioritzar aquestes tres idees: mesurar el mercat amb cruesa, dissenyar un pipeline financer des del principi i envoltar-se d'aliats —públics, privats i bancaris— que aportin alguna cosa més que diners.
Amb aquesta brúixola, les xifres deixen de ser amenaces i esdevenen un mapa per arribar a bon port.