Converteix la teva primera nòmina en un pressupost senzill per cobrir despeses, estalviar cada mes i afrontar imprevistos
Temps de lectura | 4 min.

Per estalviar amb la primera nòmina, és recomanable elaborar el pressupost sobre el salari net, identificar les despeses fixes i variables, automatitzar una quantitat d'estalvi i crear un fons d'emergència. La regla 50/30/20 pot servir com a referència, però s’ha d'adaptar a cada situació personal.
Si ja has estrenat la teva primera feina, has de saber que acabes d’accedir a una nova etapa en la qual els diners entren de manera previsible i continuada. Això et permet planificar com utilitzar-lo en el futur. Per fer-ho és essencial guardar uns quants diners dels que guanyes, però és possible estalviar amb la primera feina?
No és fàcil fer-ho, però és important que creïs l'hàbit. Alguns consells per estalviar que trobaràs a continuació et podran ajudar a aconseguir els teus objectius.
A Espanya, els joves són els qui perceben els salaris més baixos: el 2024, els menors de 25 anys van cobrar de mitjana 1.372,8 euros bruts mensuals, davant dels 2.385,6 euros del conjunt dels assalariats, segons les últimes dades de l'INE disponibles.
Aquest és un dels motius pels quals la primera feina és un bon moment per crear una manera de gestionar els diners que pugui mantenir-se també quan augmentin els ingressos.
Estalviar no depèn només de quant es cobra, sinó també d’adquirir algunes rutines que permetin saber quants diners entren, quants ja estan compromesos i quants es poden reservar per a objectius futurs.
Rebre un salari aplana el camí cap a la planificació financera, però també pot anar acompanyat d’algunes despeses noves associades.
Pensa, per exemple, en el transport diari, en les menjades fora de casa, en un lloguer o, si escau, en l’aportació a les despeses familiars que hauràs d'afrontar. Aquests despeses redueixen ràpidament el marge disponible i, per això, cal fer un bon seguiment de la relació entre despeses i ingressos.
La construcció d'un petit pla financer personal no ha de ser complexa. Només cal seguir alguns passos per convertir la primera nòmina en un pressupost senzill i fàcil de revisar.
El pressupost sempre ha de fer-se sobre el salari net que arriba al compte bancari, no sobre la xifra bruta que apareix al contracte. Aquesta és la quantitat amb la qual s'hauran d’afrontar totes les despeses del mes.
El lloguer, el transport, el telèfon, els subministraments o les subscripcions formen part de les despeses fixes. Després cal estimar les despeses variables, com l'alimentació o l'oci, i reservar una quantitat mensual per a despeses ocasionals, com regals, reparacions o compres relacionades amb la feina. Així pots calcular el marge real d'estalvi i evitar que els diners desapareguin sense saber on van.
No és necessari començar amb una quantitat elevada. Si el pressupost és ajustat, es pot fixar un percentatge inicial del 5 % o una quantitat petita i augmentar-la quan millorin els ingressos.
Automatitzar l'estalvi mitjançant una transferència el dia que arriba la nòmina ajuda a mantenir l'hàbit i evita dependre del que sobra a final de mes.
Recorda que no hi ha una quantitat universal per estalviar amb la primera nòmina, ja que cada situació financera és diferent. Si el pressupost és ajustat, reservar entre un 5 % i un 10 % pot ser suficient per crear l'hàbit. Quan augmentin els ingressos o disminueixin alguns despeses, serà possible elevar progressivament aquest percentatge.
Separar els diners destinats a despeses essencials, oci i estalvi ajuda a controlar millor el pressupost. Moltes aplicacions bancàries permeten classificar automàticament els moviments i comprovar si una categoria està creixent més del previst.
Amb la primera nòmina poques vegades es reflecteix la despesa habitual. Els primers mesos sovint inclouen compres relacionades amb la nova feina o canvis en la rutina diària. Esperar un temps abans d’ajustar el pressupost permet prendre decisions amb xifres més realistes.
No cal reinventar la roda per començar a estalviar amb la primera feina. Entre els consells més útils per fer-ho hi ha el de seguir algun mètode d'estalvi.
Un dels més coneguts per organitzar un pressupost destaca la regla 50/30/20 . No és una fórmula obligatòria, però pot ser una referència útil i senzilla per repartir els diners.
La proposta consisteix a destinar aproximadament un 50 % dels ingressos nets a necessitats bàsiques, com l’habitatge, l’alimentació, el transport o els subministraments; un 30 % a despeses personals i oci; i el 20 % restant, a l'estalvi o a la creació d'un fons per a imprevistos, la quantitat del qual dependrà de les despeses i circumstàncies de cada persona.
Un exemple ajuda a entendre com funciona. Imaginem una persona que s’acaba d’incorporar al mercat laboral i cobra 1.300 euros nets al mes. Aplicant aquesta regla, la distribució seria la següent:
Això significa que, fins i tot amb un salari relativament modest, és possible destinar una part dels diners a l'estalvi si les despeses essencials es mantenen sota control. El percentatge exacte pot variar, però l'objectiu és reservar una quantitat de manera constant.
Ara bé, tothom sap que, a la pràctica, aquesta distribució no sempre és possible. Qui comparteix habitatge o continua vivint amb la seva família pot reservar una part més gran per estalviar.
En canvi, si el lloguer consumeix el suport d'una bona part del salari, el pes de les despeses essencials superarà fàcilment el 50 % del pressupost i s'hauran de reduir altres partides.
Per això cal entendre aquesta regla com un punt de partida i no com un objectiu rígid. El que realment és útil és comprovar quin percentatge del salari absorbeix cada tipus de despesa i detectar on hi ha marge per introduir petits canvis.
Una avaria, una despesa sanitària inesperada o la necessitat de substituir un ordinador poden desajustar completament els comptes de qui acaba de començar a treballar si no disposa d'un petit matalàs financer.
Aquest problema es pot solucionar amb la creació d'un fons d'emergència per a imprevistos. A l'hora de donar-li forma, pots començar fixant un objectiu petit, per exemple, cobrir una despesa inesperada habitual, i ampliar-la progressivament fins a arribar a una quantitat d’acord amb les despeses i l’estabilitat laboral. Cal mantenir aquests diners separats i disponibles.
Amb el temps, quan augmentin els ingressos o disminueixin algunes despeses fixes, serà més fàcil incrementar la quantitat destinada a l'estalvi.
És essencial no assolir una xifra concreta durant els primers mesos, sinó adquirir un mètode que permeti adaptar el pressupost a cada nova etapa professional.
És important tenir en compte que la primera nòmina molt poques vegades determina quants diners s'estalviaran al llarg de la vida, però pot marcar la manera en què es gestionaran totes les que vinguin després.
Rebre un salari per primera vegada sovint genera una sensació de més llibertat financera. No obstant això, també és un moment en què resulta fàcil prendre decisions que dificulten l'estalvi des de l'inici.
Identificar alguns errors habituals et pot ajudar a organitzar millor el teu pressupost i aprofitar al màxim cada nòmina.
Un dels errors més freqüents és començar a gastar sense haver calculat quants diners caldran per cobrir les despeses del mes. Abans de fer compres o assumir nous compromisos, cal identificar les despeses fixes i estimar les variables per conèixer el marge real disponible.
Moltes persones esperen fins a final del mes per guardar una part dels diners. El problema és que, si no hi ha una quantitat reservada des del principi, és fàcil que les despeses acabin ocupant tot el pressupost.
Per això sovint és més eficaç la tècnica del preestalvi, encara que sigui amb una quantitat modesta.
Estrenar ingressos no significa que sigui necessari augmentar immediatament el nivell de despesa. Contractar diverses subscripcions, finançar compres o assumir compromisos mensuals elevats pot reduir la capacitat d'estalvi durant molt de temps.
Abans d'incorporar una nova despesa fixa, cal valorar si continuarà sent assumible en cas que canviïn les circumstàncies laborals.
Cada situació financera és diferent. Mentre algunes persones comparteixen lloguer o viuen amb la seva família, altres han de fer front a més despeses des del primer moment.
Comparar el percentatge d'estalvi propi amb el d'altres persones pot generar expectatives poc realistes. El que importa és construir hàbits sostenibles i millorar progressivament la capacitat d'estalvi.


