Tres claus per estalviar diners i assolir els teus objectius financers (siguin quins siguin)

A Espanya, la voluntat d’estalviar funciona com a propòsit d’any nou: gairebé tothom ho té clar a l’inici del curs, però el resultat no sempre acompanya. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa d’estalvi de les llars espanyoles es va situar en el 20,4% en el segon trimestre —el tram més agraït del calendari—.  

Això demostra que, quan el context ajuda, la disciplina apareix. El problema és mantenir-la quan el cicle es torna menys amable, per exemple en els tres primers mesos de l’any. I aquí entra en joc la cultura financera, encara irregular: només un 19% de la població espanyola mostra un nivell alt. 

Els espanyols intenten fer els deures, però sense tècnica, qualsevol entrenament se’n ressent. La planificació financera és aquell entrenador pacient que ordena rutines: revisar ingressos i despeses, fixar objectius a curt, mitjà i llarg termini, i aplicar estructures simples com la 50/30/20. No cal convertir-se en atleta, n’hi ha prou amb evitar lesions econòmiques i avançar amb constància. 

En qualsevol cas, així com no és el mateix voler estalviar que aconseguir-ho, tampoc és el mateix aconseguir estalviar que fer-ho de manera planificada i amb uns objectius a curt, mitjà o llarg termini. Tenim una cultura financera suficient per marcar-nos uns objectius? 

Aquesta és precisament la pregunta a la qual respon l’informe Monitoring the level of financial literacy in the EU. Segons recull l’estudi, Espanya se situa a la part mitjana-alta del rànquing, tot i que lluny de la panoràmica general de la UE: el 19% dels espanyols obté una puntuació alta en coneixements financers (26% de mitjana a la UE), el 54% una puntuació mitjana (50% a la UE) i el 27% una puntuació baixa (24% a la UE). 

Per tant, la planificació financera es torna essencial i és el que permet abordar un ampli ventall de possibilitats: des de la protecció davant imprevistos (amb assegurances de vida, salut i llar) fins a complir projectes vitals (comprar un habitatge, emprendre, pagar l’educació dels fills…) o mantenir el nivell de vida quan arribi la jubilació. 

Analitza la situació de partida 

Per començar una planificació financera, és essencial saber en quin punt financer es troba. El primer pas és bàsic: tenir en compte quins ingressos i despeses hi ha mensualment. Ara bé, no n’hi ha prou amb calcular els pagaments recurrents de memòria, tenint en compte només aquells que són fixos o pressupostats prèviament: lloguer, hipoteca, lletra del vehicle, devolució d’un préstec, compra mensual... Resulta igualment important fixar-se en aquelles despeses que, tot i ser aïllades o puntuals, acaben influint en els comptes: sortir a sopar, anar al cinema, comprar roba, afrontar un imprevist... 

Per calcular bé tots aquests factors, una de les opcions és recórrer a l’app del teu banc per saber quants diners solen sortir del teu compte cada mes. Només així podràs saber, amb força exactitud, quina és la situació real de les despeses mensuals. 

Fixa objectius per estalviar més fàcilment 

Estalviar per la mera voluntat de fer-ho, sense fixar-se un objectiu concret, no és necessàriament una mala idea, ja que reflecteix una clara motivació per assegurar el teu futur econòmic. Tanmateix, sempre serà més senzill fer-ho amb un o diversos objectius a l’horitzó, que poden situar-se en el curt, el mitjà o el llarg termini: 

• Curt termini: anar-te’n de vacances, fer una petita reforma a casa i comprar un cotxe, entre altres. 
• Mitjà termini: comprar un primer o un segon habitatge, emprendre una aventura empresarial i tenir diners disponibles davant una necessitat no prevista, entre altres. 
• Llarg termini: disposar de diners per a la jubilació, pagar els estudis dels fills i deixar una herència a familiars propers, entre altres. 

Els objectius poden variar molt i els terminis també, dependrà de cada cas concret. Però disposar d’aquests objectius ajudarà a focalitzar una meta i, amb aquesta en ment, dissenyar una estratègia per assolir-la. 

Fes una estratègia d’estalvi i inversió 

Un cop analitzada la situació i definits els objectius, ha arribat el moment d’estalviar. En aquest punt, hi ha una metodologia a la qual sempre se sol recórrer: la regla 50/30/20, que consisteix a dividir els ingressos mensuals i separar-los de la manera següent: 

• Necessitats principals (hipoteca, lloguer, compra…): 50% de les despeses.
• Despeses no planificades (àpats fora de casa, oci, compra de roba…): 30%.
• Estalvi per al futur: 20%.

Aquesta és la teoria, però la realitat diu que no tothom pot complir amb la regla 50/30/20, que no deixa de ser una aspiració ideal. En qualsevol cas, siguin quines siguin les possibilitats, és essencial dividir els ingressos mensuals i assignar un percentatge concret a les necessitats principals, a les despeses no planificades i a l’estalvi. 

I si aconseguim tenir estalvis, què fem amb ells? Si has decidit que vols invertir, és important comptar sempre amb un assessor especialitzat. L’assessor no només entendrà les necessitats i objectius marcats, sinó que, a més, oferirà les opcions més adequades segons les característiques de cada cas concret. A l’hora d’invertir existeixen diverses possibilitats: 

1. Renda fixa

Sens dubte, l’opció més conservadora. La renda fixa pot ser útil si es busca obtenir cert retorn a curt termini. En aquest cas, els bons de l’Estat, els bons corporatius o les Lletres del Tresor poden ser bons aliats si vols, per exemple, vèncer l’avanç de la inflació. Es tracta d’una opció que comporta molt menys risc que altres, encara que, això sí, també proporcionarà uns beneficis més modestos. 

2. Renda variable

La renda variable pot ser adequada per a aquelles persones amb menor aversió al risc que, a més, poden potenciar la seva inversió i no necessitar un retorn fins al mitjà o llarg termini. En aquest sentit, la Borsa o les accions d’empreses es perfilen com les grans opcions d’aquest tipus d’inversor. La renda variable, per norma general, sol oferir uns beneficis més atractius, encara que el seu risc és més gran, amb la qual cosa també poden generar pèrdues. 

3. Fons d’inversió

Tant si s’opta per renda fixa com per renda variable, els fons d’inversió poden ser bons companys de viatge. D’aquesta manera, l’elecció sobre on invertir els diners correspondrà als gestors professionals del propi fons, que, gràcies a la seva experiència, faran les combinacions necessàries per buscar el major retorn. A més, és probable que la seva estratègia combini renda fixa, renda variable i fins i tot altres models (renda mixta, global…) per adaptar-se a tot tipus d’estalviadors. 

4. Inversió immobiliària

Es tracta d’una de les tendències a l’alça en els últims anys. Invertir en un immoble, ja sigui mitjançant el lloguer tradicional o l’establiment d’un habitatge turístic, pot ser una opció viable si el que busques és una font d’ingressos recurrent que, llevat d’imprevistos macroeconòmics, segueixi pujant amb el pas del temps. 

5. Inversions alternatives

En aquest apartat podem englobar aquelles inversions allunyades de les tendències tradicionals, però que, tanmateix, gaudeixen d’una certa quantitat d’adeptes. Podem parlar d’inversió en criptomonedes, en art, en matèries primeres, en rellotges col·leccionables... Això sí, si en qualsevol tipus d’inversió ja és recomanable anar de la mà d’un expert, aquí resulta encara més rellevant. 

Què cal tenir en compte abans d’invertir

Invertir, com ja hem dit, és una opció viable per moure els estalvis i incrementar el patrimoni aconseguit. Tanmateix, hi ha tres factors que s’han de tenir en compte a l’hora de decidir per unes opcions o unes altres: 

1. Perfil de l’inversor: Quan inverteixes l’estalvi, ets una persona conservadora? O t’agrada assumir riscos? Aquest és un plantejament essencial, ja que, a partir de la resposta, es podrà decidir i gestionar tota la teva estratègia en conseqüència, així com triar entre aquells tipus d’inversió o d’actius que s’adaptin millor al perfil. 
2. Horitzó temporal: Una qüestió directament relacionada amb l’anterior. Si decideixes invertir per aconseguir uns beneficis, serà un factor clau el termini: quan vols fer ús d’aquest retorn? A curt termini, a mitjà o a llarg? Segons el que es busqui, serà més recomanable invertir en actius amb un nivell de risc més gran o més petit. 
3. Diversificació: Com diu la dita, no s’han de posar tots els ous al mateix cistell. Alguna cosa així passa amb les inversions, que s’han de diversificar per protegir-se de possibles pèrdues. No es tracta només d’invertir en empreses diferents, també importa diversificar sectors. D’aquesta manera, l’èxit no només dependrà de la gestió de la companyia en qüestió, sinó també de la tendència que estigui experimentant la seva indústria.