FINANCES PERSONALS
Quin és el nou SMI per al 2026: quantia i aplicació

Article
Creixement professional, estabilitat del projecte i equilibri vida-feina poden pesar més que no pas una pujada salarial en una nova feina
Temps de lectura | 3 min.

Canviar de feina acostuma a presentar-se com la resposta a una equació simple: «si em paguen més, marxo». En la pràctica, la decisió és força més complexa.
Un salari millor pot compensar certes incomoditats durant un cert temps, però si el lloc no encaixa amb allò que esperem, el cost apareix després, sovint en forma de frustració i d'una nova cerca accelerada.
Sense convertir la decisió en una llista interminable de pros i contres, hi ha almenys tres factors que convé analitzar amb lupa abans de signar res.
El primer factor és el creixement real que ofereix el canvi de feina. És a dir, si el nou lloc situa el professional en una corba d'aprenentatge que el faci més valuós en el mercat laboral d'aquí a dos o tres anys, i no tan sols en el curt termini.
Aquest punt és especialment rellevant en un context en què el desajust de talent continua sent elevat i moltes empreses reconeixen dificultats per incorporar perfils amb les habilitats que necessiten.
A Espanya, ManpowerGroup situava aquest desajust en el 78% el 2024. En aquest escenari, els qui desenvolupen competències crítiques acostumen a disposar de més marge de negociació i de més opcions professionals.
Per això convé traduir aquestes referències en «oportunitats de desenvolupament», tan habituals en les ofertes de feina, en fets verificables.
Aquestes són algunes preguntes que es poden plantejar: Quines tecnologies, processos o metodologies s'aprendran? Qui acompanya aquest aprenentatge i amb quins objectius? El rol dona accés a projectes amb resultats mesurables o experiència transferible?
Quan les respostes es queden en promeses genèriques, no acostuma a ser un bon senyal. En el Randstad Workmonitor 2025 , una proporció significativa de treballadors afirma haver deixat una feina per manca d'oportunitats de progressió.
El segon factor que cal tenir en compte és el nivell d'estabilitat associat al lloc de treball i al projecte empresarial.
L'estabilitat laboral ha millorat a Espanya en els darrers anys, amb una reducció significativa de la temporalitat. Això no obstant, continua sent un factor clau en la percepció de seguretat dels treballadors, segons dades d'Eurostat.
Canviar de feina implica assumir un cert risc, per la qual cosa convé valorar no tan sols el salari o les funcions, sinó també la solidesa del projecte al qual s'accedeix. Cal considerar que no tots els contextos ofereixen el mateix grau de previsibilitat.
Per exemple, incorporar-se a una organització consolidada acostuma a implicar processos més definits i menor volatilitat, mentre que entorns més dinàmics o projectes emergents com ara una start-up poden oferir més velocitat d'aprenentatge, però també més incertesa.
Cap opció és millor en termes absoluts: la clau està a entendre l'equilibri entre oportunitat i risc en cada cas.
Per tant, abans d'acceptar una oferta, és útil analitzar alguns indicadors concrets: la situació econòmica de l'empresa, la dependència de finançament extern, l'historial de creixement o reestructuracions, i l'horitzó del projecte en què es treballarà.
Un canvi que millora el salari, però augmenta la inestabilitat a mitjà termini, pot generar tensions que no trigaran a aparèixer. És qüestió de saber si es vol afrontar-les o no.
El tercer factor és la sostenibilitat personal: horaris, càrrega, salut i seguretat del projecte.
De fet, un canvi pot millorar la carrera, però empitjorar la vida quotidiana. Randstad indica que l'equilibri vida-feina és la prioritat, fins i tot per sobre del salari en les seves enquestes globals.
Per això, si el nou lloc implica pics permanents, caps de setmana freqüents o una disponibilitat constant, convé abordar-ho abans d'acceptar.
A aquests tres factors, s'hi suma un marc bàsic que no és estrictament el sou, però sí que parla de diners. Períodes de prova, components variables o despeses associades, com ara els trasllats o l'ús de recursos personals, obliguen a fer números amb escenaris realistes: què passa si el bo no arriba o si l'encaix no funciona i cal tornar al mercat?
En l'informe d'InfoJobs sobre intenció de canvi s'observa, per exemple, que la propensió a canviar pot ser més gran en trams d'ingressos més baixos, una pista que la pressió econòmica influeix en la tolerància al risc.
Abans de canviar de feina, no tan sols cal conèixer-se amb deteniment, sinó també l'empresa, el context industrial i l'econòmic on s'anirà a operar: la informació és poder.
El salari importa, per descomptat, però si aquests tres elements (creixement, cultura i sostenibilitat) fallen, els diners esdevenen un analgèsic temporal.
—