Educació financera a l'escola: per què cada cop més països l'inclouen

Aprendre a gestionar un pressupost, entendre un préstec o valorar el risc d’una inversió són coneixements que ja es comencen a adquirir a les aules europees i que també van guanyant terreny a Espanya. L’educació financera escolar es va fent lloc en l’educació reglada.

Per què l'educació financera és necessària a les escoles i instituts

Als 15 anys, molts adolescents encara no tenen ingressos propis, però ja prenen decisions econòmiques força sovint, moltes vegades sense ni tan sols adonar-se’n.

Compren en línia, utilitzen aplicacions de pagament, gestionen els diners assignats pels seus pares i reben contínuament missatges relacionats amb el consum, el crèdit o la inversió. El problema és que aquesta exposició no sempre va acompanyada dels coneixements adequats.

A Espanya, el 85 % dels estudiants d'aquesta edat havien fet una compra en línia durant els dotze mesos anteriors a l’avaluació PISA 2022 .

En la segona avaluació de la competència financera, els estudiants espanyols van obtenir 486 punts, en comparació amb la mitjana de 498 dels països participants de l'OCDE.

El 17 % dels estudiants espanyols no va arribar al nivell bàsic de competència i només el 5 % va assolir el nivell més alt, en comparació amb la mitjana de l'OCDE de l'11 %.

A més, l'enquesta va mostrar una diferència important segons l'origen socioeconòmic: els estudiants més afavorits van obtenir 73 punts més que els de famílies desfavorides.

Aquestes dades ajuden a explicar per què l'educació financera ha anat guanyant terreny en les polítiques educatives. L’escola, de fet, permet arribar també als qui tenen menys oportunitats d’adquirir aquests coneixements a casa, i fer-ho abans que els joves hagin d’afrontar decisions amb conseqüències econòmiques importants.

A més, cada vegada és més fàcil contractar serveis, pagar, invertir o fins i tot endeutar-se a través d’una pantalla, mentre que també augmenten els riscos associats al frau, a la publicitat financera i als productes que poden ser difícils d’entendre.

Exemples a Europa: com altres països integren l'educació financera

L'OCDE assenyala  que cada cop més països europeus incorporen l'educació financera al currículum i que la fórmula habitual és integrar-la en temes ja existents.

A continuació s’indiquen alguns exemples dels models que han adoptat:

1. Portugal: inclusió en l'educació ciutadana

Els nostres veïns han inclòs l'educació financera de manera obligatòria dins de l'educació ciutadana i s’ha d’estudiar, com a mínim, en dos cicles d'educació bàsica .

2. Àustria: vinculació transversal a Geografia i Economia

En aquest país, l'educació financera apareix des de les primeres etapes de l'educació com a part del tema transversal obligatori Educació Econòmica, Financera i del Consumidor . Més endavant, a l'escola secundària primària, continua vinculada a l’assignatura de Geografia i Educació Econòmica .

3. Bèlgica (Comunitat Flamenca): model basat en projectes

L’alumnat d’aquesta zona acostuma a destacar a escala mundial pels resultats obtinguts en competència financera a les proves PISA, juntament amb el d’altres regions de la Xina i de Rússia.

En aquesta regió belga, l'educació financera forma part de diferents nivells de secundària. Cada centre decideix el format : com a projecte, com a assignatura pròpia o dins d’una assignatura ja existent.

4. Polònia: marc europeu aplicat a l'empresa i la gestió

Aquest país ha utilitzat com a referència el marc comú desenvolupat per la Comissió Europea i l'OCDE per a incorporar-la a les matemàtiques, la geografia o l'educació cívica i, posteriorment, a una assignatura obligatòria de negocis i gestió.

A la secundària superior, els estudiants polonesos tenen una assignatura obligatòria d'emprenedoria, Negocis i Gestió , centrada en el desenvolupament d'habilitats pràctiques i l'anàlisi de casos reals.

Competències financeres i proximitat: el marc comú d'aprenentatge

El Marc Europeu de Competència Financera per a Infants i Joves , publicat el 2023, organitza l'aprenentatge entre els 6 i els 18 anys i estableix quatre àrees principals : diners i transaccions; planificació i gestió financera; risc i rendibilitat; i entorn financer.

A això s'hi sumen aspectes que han guanyat pes en els darrers anys, com ara les finances digitals i sostenibles. Reconèixer monedes, preus o necessitats de despesa durant la infància prepara el terreny per entendre més endavant un pressupost, l’estalvi, els interessos, el crèdit, les assegurances, les inversions o la diversificació.

La recerca disponible també indica que la manera d’ensenyar aquest temari també marca la diferència. Així, s’obtenen uns millors resultats quan es fan servir situacions properes a l’experiència de l’alumnat, exercicis interactius, objectius concrets i simulacions de decisions reals.

Una revisió publicada per la Comissió Europea  l’any 2026 va observar millores petites o moderades en el coneixement financer dels infants i joves després d'aquest tipus d'intervenció.

La mateixa revisió també assenyala que l’adquisició de coneixements no es tradueix necessàriament en millors hàbits financers. Això posa en relleu la importància d’impulsar programes continuats i integrats en el currículum, en lloc de limitar-se a activitats puntuals.

El model espanyol: què s'aprèn sobre l'educació financera per etapes

A Espanya, la competència financera no s'inclou en assignatures obligatòries específiques, però sí que està present en els currículums acadèmics de manera transversal, com recorda el Banc d'Espanya .

1. Educació financera a Primària: Matemàtiques i valors

El currículum estatal de primària inclou expressament l’educació financera dins de l’àrea de Matemàtiques. S’hi treballen continguts que van des del reconeixement i l’ús de l’euro en els primers cursos fins a la resolució de problemes relacionats amb els preus, els interessos, les rebaixes, el consum responsable i la relació entre qualitat i preu.

També inclou desenvolupaments específics en altres àrees , com ara el Coneixement de l'Entorn Natural, Social i Cultural o l'Educació en Valors Cívics i Ètics.

2. Educació financera a l’ESO: Economia i emprenedoria

A quart any d'ESO, l'assignatura optativa bàsica Economia i emprenedoria  incorpora contingut econòmic i financer orientat a la Gestió de recursos i la presa de decisions econòmiques, entre d’altres.

3. Educació financera al Batxillerat, en funció de les especialitzacions

En la modalitat del Batxillerat d'Humanitats i Ciències Socials, s'ofereixen com a matèria especialitzada Economia i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I  en el primer any, i Empresa i Disseny de Models de Negoci  i Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials II  en el segon.

A més, la modalitat del Batxillerat General incorpora la matèria d’Economia, Emprenedoria i Activitat Empresarial  com a assignatura especialitzada del primer any.

Espanya també té una Estratègia institucional basada en el Pla d'Educació Financera, promogut des de 2008 pel Banc d'Espanya i la CNMV i posteriorment incorporat pel Ministeri d'Economia.

L’any 2026, les tres institucions van renovar la seva col·laboració fins al 2030 sota la iniciativa Finanzas para todos . El mateix Banc d'Espanya ha situat els estudiants de primària i secundària entre els grups prioritaris de la seva estratègia per al curs 2026-2030.

L'objectiu d’aquestes iniciatives van més enllà de memoritzar termes econòmics. Fer un pressupost, calcular el cost d'un deute o avaluar el risc d'una inversió són decisions que es prenen en moments diferents de la vida, tot i que les eines per analitzar-les es poden començar a adquirir molt abans.

Et recomanem:

• El coneixement és poder: Dia d'Educació Financera Especial
• Infants i diners: com educar econòmicament com a família
• Competències en finances digitals: què hauria de saber tot infant i adolescent
• imagin porta l’educació financera als centres educatius amb la segona edició de ‘Finances a l’aula’