Clubs de barri i entitats socials: la microeconomia del teixit associatiu esportiu

Els grans titulars de l'esport solen parlar d'estadis, drets televisius o medalles. Tanmateix, la base real del sistema, la que sosté la pràctica quotidiana, la socialització primerenca i bona part de la salut pública, té lloc lluny del focus.

Aquesta base es troba en els clubs de barri, en les escoles esportives municipals, en les seccions d'un centre cívic, en l'associació que entrena en una pista compartida a les nou de la nit. Els beneficis de l'esport es despleguen en ells en tota la seva plenitud.

Els beneficis de l'esport comencen en el seu subsol

Des del punt de vista macro, l'esport ja representa un sector rellevant. A Espanya, les activitats esportives, recreatives i d'entreteniment aporten al voltant del 3,3 % del PIB i generen més de 400.000 llocs de treball.

Encara que aquestes xifres inclouen des de l'esport professional fins als gimnasos i el turisme esportiu, la dada clau és una altra: sense esport de base no hi ha sistema. Dimensionar aquest subsol ajuda a entendre per què aquests clubs són, a la vegada, microeconomia local i infraestructura social.

Segons dades oficials del Consell Superior d'Esports (CSD) corresponents al 2024, l'esport federat a Espanya va sumar 78.690 clubs i 4.315.809 llicències.

Són números que, per si sols, mostren una xarxa densa, capil·lar, repartida per tot el territori, sostinguda per milers de petites organitzacions i per desenes de milers d'apassionats.

L'economia indirecta darrere de l'esport de barri

Ara bé, quan parlem de clubs de barri no parlem només de “fer esport”. Parlem de compromís i organització: juntes directives, entrenadors, delegats, horaris, transport, assegurances, equips, quotes, lloguers d'instal·lacions, inscripcions, tornejos. És a dir, decisions i fluxos econòmics repetits i alimentats setmana rere setmana per un gran nombre de persones.

Aquest universa toca esports diferents. El futbol, per exemple, concentra 30.862 clubs (gairebé quatre de cada deu del total federat), seguit per activitats com la caça, el ciclisme o el bàsquet, cadascuna amb el seu propi ecosistema d'entitats petites i mitjanes.

Si ampliem la mirada del club “federat” al club “de base” (no sempre federat, de vegades estrictament municipal o escolar), la sensació a qualsevol ciutat espanyola és la mateixa: hi ha esport perquè hi ha associacions que el fan possible.

Aquest teixit importa no només pel seu valor social i cultural, sinó també per l'impacte econòmic que la seva pràctica produeix.

De fet, l'evidència sobre els beneficis de l'esport és robusta: l'activitat física regular redueix riscos de malalties no transmissibles i millora tant la salut mental com el benestar.

Diversitat

Infants amb discapacitat i esport: beneficis més enllà del que és físic

Reportatge

Com es financen els clubs de barri

El finançament típic d'un club de base s'assembla més al d'una petita entitat social que al d'una empresa: ingressos fragmentats, marges estrets i una forta dependència de la constància comunitària.

El “motor” sol arrencar amb quotes (de socis o famílies), a les quals s'hi sumen inscripcions, esdeveniments puntuals i, quan n'hi ha, patrocini local (la botiga del barri, l'assessoria, el bar de la cantonada).

En paral·lel, molts clubs depenen de subvencions municipals o convenis per ús d'instal·lacions. De fet, per la seva importància social i comunitària, l'esport de base se sosté en una cooperació pràctica entre ajuntaments i associacions (cessió de pistes, horaris, ajudes per escola esportiva, etc.).

En la vida real, aquesta col·laboració apareix en pressupostos locals i convocatòries anuals, amb pujades o baixades petites de despeses que, per a un club, poden decidir si manté categories o si retalla entrenaments.

També hi ha un element estructural que defineix el paper i el funcionament d'aquests clubs: la forma jurídica.

La normativa estatal descriu les federacions com entitats associatives sense ànim de lucre, i l'ecosistema de clubs que orbiten al voltant comparteix, en bona mesura, aquest ADN d'entitat social: objectius esportius, sí, però, sobretot, governança, participació i servei a una comunitat.

Empreses

Guia per a emprenedors: com posar en marxa una empresa social

Article

Quins beneficis tornen aquest tipus de clubs

El que “tornen” aquests clubs de barri poques vegades cap en un compte de resultats. Ofereixen, per descomptat, els beneficis associats a la pràctica esportiva i hàbits saludables, però també tornen capital social.

Dins d'aquest capital social hi ha els vincles intergeneracionals, la integració de nouvinguts, rutines de pertinença, la prevenció de la soledat i una pedagogia quotidiana de normes compartides (arribar a temps, respectar torns, assumir rols, gestionar frustracions).

Tot això ho fan amb un ingredient clau que sol passar desapercebut: el treball no remunerat i la implicació comunitària, un tipus d'energia social sense la qual moltes activitats senzillament no existirien.

Els clubs de barri són una microeconomia que mou petites xifres, però produeixen un resultat enorme: que l'esport sigui un hàbit accessible i repetible.