«Volem retornar als infants una part de la infància que l’aigua es va endur»

Les ferides que van deixar la pluja i el fang encara no estan, ni molt menys, tancades. El coordinador d’emergència DANA València de Save the Children Espanya, Rodrigo Hernández Primo, ens explica com viuen els nens i nenes les conseqüències de la tragèdia i ens detalla la ingent tasca que es duu a terme perquè aquestes no es cronifiquin en els més vulnerables, amb l’objectiu clar de no deixar ningú enrere.

Ha passat prop d’un any i mig des de la DANA de València. En quin estat es troben les zones afectades?
La recuperació de les zones afectades no ha estat homogènia, de la mateixa manera que tampoc no ho va ser l’afectació. Hi ha municipis que han tingut una “recuperació ràpida” i d’altres que, en canvi, continuen afrontant una situació difícil i mancances en serveis bàsics. En qualsevol cas, encara que els carrers estiguin nets, el “fang” continua present en la vida de moltíssimes famílies afectades.

Ha estat més dura la part emocional que la part material? Els afectats s’han pogut recuperar anímicament?
Les ferides encara no s’han tancat i sabem, per la nostra experiència en emergències, que passarà molt de temps fins que moltes famílies i molts nens i nenes puguin passar pàgina. I, fins i tot així, el record de la catàstrofe i el dolor romandran en l’imaginari col·lectiu de diverses generacions.

Hi ha famílies que van perdre éssers estimats o que van resultar ferides, famílies que encara no han pogut tornar a casa seva perquè continua en reconstrucció, famílies que van perdre la feina o els mitjans de vida, famílies amb fills i filles que van a centres escolars reubicats en barracons, i fins i tot famílies que, amb les pluges posteriors, han tornat a patir afectacions a les llars, als vehicles i als negocis.

En definitiva, encara hi ha moltes famílies el present de les quals està íntimament lligat a la DANA, i això dificulta enormement la recuperació anímica individual i col·lectiva.

Seguint amb l’estat anímic, quines necessitats detecteu entre les persones afectades?
El suport social i econòmic, així com l’acompanyament psicoemocional, continuen sent fonamentals. Pensem que l’impacte generalitzat sobre tota la població va ser devastador, però la capacitat de recuperar-se depèn de moltíssims factors personals, socials i econòmics. Posar el focus a no deixar ningú enrere, especialment la infància, és imprescindible perquè realment puguem parlar d’una recuperació efectiva.

El patiment dels adults sempre és més visible, però potser el dels menors no ho és tant. Fins a quin punt estan afectats? És fàcil d’assimilar una situació així? Tenen por que es pugui repetir?
Per a un nen o una nena, veure com el carrer per on caminava amb seguretat el dia abans de la DANA es converteix en un riu on els cotxes són arrossegats; veure com l’aigua comença a entrar a casa i el nivell va pujant fins a destrossar la llar; veure com els seus espais de referència -l’escola, el parc o el poliesportiu- queden destruïts en un sol dia; o viure la pèrdua de familiars o coneguts, lesions, o que els seus pares hagin perdut la feina, té un impacte clar i genera molt de patiment.

Cada nen i cada nena té un procés diferent. Des dels nostres programes d’intervenció hem atès nens i nenes que patien regressions, com tornar-se a fer pipí al llit amb 6 anys o “oblidar-se” de llegir amb 9; hem vist por a la pluja; hem atès nens amb malsons recurrents; nens que desenvolupaven conductes molt passives o extraordinàriament actives; ansietat, estrès agut... La manera com es manifesta el patiment en cada infant i la seva capacitat per superar-lo és diferent. Per això mateix hem d’estar molt atents per acompanyar-los i fer-ho amb les màximes garanties.

Tot i que l’emergència ja hagi passat, es podria parlar d’una vulnerabilitat cronificada en el temps?
Malauradament, les conseqüències de l’emergència encara no han passat. A Save the Children sabem bé que l’impacte d’una emergència no desapareix quan finalitza el període crític inicial de les primeres setmanes, i de la mateixa manera la resposta tampoc no s’acaba en aquell moment. Un cop superat aquest primer moment crític, passem a una fase d’estabilització i, actualment, afrontem la fase de recuperació. Aquesta fase és fonamental perquè els efectes de l’emergència no es cronifiquin, i per això és crucial treballar ara amb la població més vulnerable i, especialment, amb les famílies i la infància afectada.

En quins aspectes necessiten més ajuda els infants? De quina manera els ajuda Save the Children? Explica’ns una mica el projecte que desenvolupeu amb els menors afectats per la DANA.
En el disseny de la resposta de Save the Children unim l’experiència de més de 100 anys en respostes humanitàries internacionals amb el coneixement de més de 30 anys treballant amb població infantil vulnerable a la província de València. El nostre focus és el treball amb la població infantil afectada i les seves famílies i, per això, articulem una resposta basada en diversos pilars interconnectats i adaptats a les diferents fases.

Simplificant molt el model, podem dir que, en primer lloc, és imprescindible la intervenció directa amb la infància afectada a través d’espais protectors adaptats, on podem atendre directament els nens i nenes en l’àmbit psicològic, emocional, lúdic, material i educatiu, entre d’altres. Així mateix, és imprescindible treballar amb les famílies els aspectes emocionals i socials, i atendre les seves necessitats materials més urgents per garantir els seus mitjans de vida.

Un altre element fonamental és el suport a altres entitats socials o comunitàries afectades per multiplicar l’abast i l’impacte de la resposta, així com l’articulació de formacions, la generació de coneixement o de solucions innovadores per escalar-la. En totes aquestes línies de treball és imprescindible garantir la pertinència i l’eficiència mitjançant la coordinació amb la resta d’agents públics i privats presents al territori.

Quins objectius us marqueu a curt, mitjà i llarg termini? Què aspireu a aconseguir?
L’objectiu de Save the Children és retornar als nens i nenes afectats per la DANA una part de la infància que l’aigua es va endur. Per això treballem des del primer dia i per això continuarem treballant en les diferents fases de la resposta d’emergència i més enllà.

En aquest sentit, a curt i mitjà termini continuarem treballant directament amb la població infantil afectada i les seves famílies, continuarem investigant i aportant solucions a escala i, a llarg termini, d’acord amb l’evolució de la situació, treballarem amb els més vulnerables, amb aquells nens i nenes que hagin quedat enrere, fins a l’últim nen o nena.

Quants professionals i voluntaris hi ha dedicats a aquest projecte? Quins perfils tenen? Educadors, psicòlegs, orientadors laborals...
La resposta a l’emergència ha mobilitzat un equip ampli i multidisciplinari, format per més de 80 professionals i centenars de voluntaris, combinant personal de terreny, equip operatiu i suport de companys i companyes de Save the Children d’altres territoris.

En la feina diària d’intervenció amb nens i nenes afectats i les seves famílies, s’hi han incorporat més de 80 professionals, organitzats en equips estables a cada població on intervenim. Cadascun d’aquests equips està format per treballadors i treballadores socials, psicòlegs i psicòlogues, coordinació pedagògica i educadors i educadores, garantint una intervenció integral en protecció infantil, suport psicosocial i acompanyament educatiu.

A nivell de coordinació i suport tècnic, el projecte ha comptat amb un equip operatiu fix de 10 persones, incloent-hi la coordinació de l’emergència, tècniques de protecció, tècnics d’incidència política i social, un tècnic de comunicació, tècniques per al programa de dotació econòmica o material a entitats i famílies, una especialista en qualitat i evidències i un tècnic financer.

De manera complementària, s’ha activat suport supraterritorial amb més de 10 professionals d’àrees clau com comptabilitat, gestió de persones, logística, comunicació, fundraising i programes internacionals, assegurant la sostenibilitat operativa de la resposta.

A més, la intervenció ha comptat amb la participació de prop de 300 persones voluntàries, incloent-hi tant voluntariat desplegat en la fase d’emergència com voluntariat corporatiu, que ha contribuït al desenvolupament d’activitats, suport logístic i reforç de l’atenció a la població afectada.

I com esteu gestionant vosaltres -professionals i voluntaris- la situació a nivell anímic? No ha de ser fàcil, ja que l’impacte de la DANA a la regió va ser terrible en molts sentits.
L’impacte emocional de l’emergència ha estat molt alt en l’equip, tant pel tipus de feina en si mateix com pel fet que una part del mateix equip havia estat afectada per la DANA o coneix de molt a prop persones afectades.

Per mitigar aquest efecte, a banda dels recursos d’atenció a professionals i voluntaris que tenim en els programes regulars, s’han implementat diferents mesures orientades a la cura i al benestar de l’equip. Entre aquestes mesures, s’han desenvolupat espais mensuals de ventilació emocional, així com sessions internes de team building i cura grupal en diferents fases del projecte. Igualment, s’han ofert formacions específiques en autocura i gestió emocional en contextos d’emergència.

Aquestes mesures han permès acompanyar l’equip durant tota la intervenció, contribuint a la prevenció del desgast professional i al manteniment de la qualitat de la resposta. Cuidar els qui cuiden és fonamental en el nostre model de resposta.

Sembla que el suport no falta i que els efectes de la DANA no han quedat en l’oblit. CaixaBank, per exemple, ha donat a Save the Children 3 euros per cada accionista que va votar a la Junta General d’Accionistes del passat 27 de març, amb una quantia total propera als 250.000 euros. Fins a quin punt valoreu aquesta ajuda?
El suport de CaixaBank, i també de la Fundació “la Caixa”, ha estat fonamental des del principi de la resposta d’emergència. L’ajuda econòmica és crucial i ens permet ampliar enormement l’impacte i l’abast de la nostra feina.

A més, no voldria deixar d’esmentar el suport de Voluntariat CaixaBank, la cessió d’espais per a capacitacions i formacions i tot l’acompanyament i suport dels professionals de CaixaBank i, especialment, de la Direcció Territorial de la Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia i de l’equip d’Acció Social i de la seva responsable Encarna Alcaide.

A què es destinarà la quantitat percebuda? Hi ha una àrea d’actuació concreta dins del projecte? O es repartirà entre les diferents iniciatives de Save the Children en el marc del mateix?
La totalitat de la quantitat percebuda es destinarà a dues línies fonamentals en aquesta fase de recuperació. D’una banda, a la línia de suport directe a famílies afectades que continuen en una situació molt difícil, per cobrir les seves necessitats econòmiques específiques en les àrees detectades com a prioritàries i de gran impacte, i sobre la base d’un seguiment regular amb les famílies. La finalitat és restaurar la seva autonomia i el benestar i la resiliència de les llars més afectades.

A més, treballarem en la línia d’intervenció directa amb nens i nenes afectats mitjançant activitats educatives, recreatives i culturals, especialment en període no lectiu. El període no lectiu és crític per als nens i nenes en municipis afectats per la DANA, especialment en aquells on els espais de socialització i recreació continuen tancats, fet que limita oportunitats d’aprenentatge, interacció i benestar. Intervenir durant aquests moments permet prevenir la desavantatge educativa i social, fomentar la cohesió comunitària i assegurar que els nens i nenes mantinguin rutines, seguretat i desenvolupament emocional.

Per acabar, explica’ns què passa en un dia d’aquells en què, malgrat les dificultats o situacions complicades, tornes cap a casa i penses “val la pena”?
Treballar per millorar la situació de les persones més vulnerables i garantir el compliment dels drets dels nens i nenes, sens dubte, val la pena, especialment en el cas d’una emergència i encara més quan aquesta passa a casa teva. No negaré que hi ha moments d’esgotament físic i mental, moments de frustració o d’impotència, però desapareixen ràpidament quan ets testimoni de com la gent s’involucra i es mobilitza, de com ens reconeixem com una societat solidària, de com l’equip, el voluntariat i tots els aliats s’hi deixen la pell per millorar la situació... quan entre tots i totes podem millorar la vida d’un nen o d’una nena amb la nostra feina, en aquell moment saps que val la pena.

Et recomanem llegir:

• Pla d'ajudes de CaixaBank per als afectats per la DANA
• CaixaBank Research detecta una recuperació desigual en el consum i en els comerços un any després de la DANA de València