Economia de la solitud: el cost de viure sol

Gairebé 5 milions de persones viuen soles a Espanya, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb dades de 2020. Això vol dir que una de cada quatre llars espanyoles és unipersonal. Des de 2018, a més, aquesta tendència va en augment.

La manera que aquest segment de la població té de consumir i relacionar-se ha perfilat el que es coneix com a economia de la solitud (“the lonely economy”).

Aquest fenomen no succeeix només a Espanya: cada vegada hi ha més persones vivint soles en uns altres països d'Europa, els EUA i Àsia, segons l'informe de la consultora McKinsey Five Fifty: The lonely economy.

RADIOGRAFIA DE LA SOLITUD A ESPANYA

 

1. A prop de 5 milions de persones viuen soles.

2. El 43,6 % té més de 65 anys.

3. El 70,9 % són dones.

4. El 59,7 % dels homes que viuen sols són solters; el 19,9 %, separats o divorciats; el 12,1 %, vidus, i el 8,3 %, casats.

5. El 45,5 % de les dones que viuen soles són vídues; el 34,9 %, solteres; el 15,5 %, separades o divorciades, i el 4,1 %, casades.

 

Font: INE, any 2020.

El cost de la solitud

Viure sol és més car que viure en família, en parella o compartint pis. Les despeses en alimentació d'una persona single (per l'envasament i la durada dels aliments) poden elevar-se fins a un 25 % sobre la despesa d'una llar amb diversos habitants, segons apunta El País. També el pagament de la renda o de la hipoteca o els serveis contractats (llum, aigua, comunitat, internet, plataformes de streaming) recau en una sola persona, mentre que si la llar té més residents aquesta despesa sol repartir-se.

Només la despesa mitjana de la llar (habitatge, aigua, electricitat o gas) representa un 60 % addicional. La tributació també presenta diferències per a les persones que viuen soles.

Consum unipersonal

Les llars amb un sol individu suposen el 16 % de la despesa total dels espanyols en alimentació, estima El País. Però, si escau, el volum de producte o servei que arriba a consumir una persona sola també estableix diferències.

Per exemple, en l'envasament: són moltes les marques d'alimentació que opten per reduir la mida dels seus envasos, ja que, una vegada oberts, el contingut caduca ràpidament sense donar opció al comprador de consumir-lo. Altres han cercat diverses solucions, com mantenir la quantitat però repartida en envasos més petits.

El sector immobiliari també ha assumit el repte de l'economia de la solitud, reduint la superfície dels habitatges en les seves noves promocions. En el disseny també compta la dada que la meitat de les llars unipersonals està habitada per gent gran: cada vegada s'incorporen més detalls que tenen en compte que molts compradors i llogaters podran desenvolupar dificultats de mobilitat en els seus últims anys de vida.

Per centrar-se en aquest tipus de consum, a més d'adequar les quantitats de producte o plantejament del servei, s'està començant a fomentar iniciatives especialment dedicades als singles. El comerç de la Xina, per exemple, celebra l'1 de novembre el Dia del Solter (1-11), quan es llancen ofertes dirigides especialment a les persones que viuen soles.

Pal·liar el sentiment de solitud.

L'Informe Espanya 2020 de la Universidad Pontificia de Comillas assegura que més del 21 % dels espanyols sent aïllament social i que el 21,1 % manca d'un grup d'amics.

Per aquest motiu, s'han començat a desenvolupar productes i serveis dirigits a aquestes persones:

Acompanyament: de l'acompanyament de majors fins a serveis de salut mental en línia. També existeixen apps exclusives per a singles per connectar amb persones conegudes i desconegudes, així com productes turístics (creuers, excursions i activitats) per a solters. Als Estats Units, la plataforma RentAFriend t'ofereix la possibilitat de ‘llogar’ un amic, per exemple.

Mascotes: les mascotes també són acompanyants de persones que viuen soles. A Espanya hem viscut un boom en les últimes dècades en aquest àmbit. La Vanguàrdia apunta que “Espanya va assolir el 2019 —últim any del qual hi ha dades— la xifra més elevada d'animals de companyia des que existeixen registres, amb uns 28 milions”. El negoci al voltant dels animals de companyia (aliments, veterinaris, ensinistradors, passejadors, negocis pet friendly, joguines i complements) ha augmentat igualment.

Així mateix, s'ofereixen solucions per a persones que no poden o no volen fer-se càrrec d'un ésser viu amb les responsabilitats que comporta. D'una banda, a partir de la intel·ligència artificial i la robòtica s'han desenvolupat multitud de mascotes virtuals i robòtiques per acompanyar a persones soles i, en alguns casos, fins a monitorar-les pel que fa a la seva salut i benestar.

D'altra banda, també han sorgit negocis on pots interactuar amb una mascota amb una fi terapèutica: en diverses ciutats d'Espanya ja existeixen cafeteries on pots acariciar gats.

Serveis a domicili: cal tenir en compte que a Espanya gairebé la meitat de les llars unipersonals corresponen a persones de 65 anys o més, així que l'atenció sanitària i les seves atencions són una altra àrea de negoci que es desenvoluparà en els pròxims anys per oferir cobertura a aquestes persones, incloent-hi especialment serveis a domicili.

Al cost econòmic directe cal afegir el cost emocional i físic. La solitud també impacta de manera negativa en la salut. Estudis de la Universitat de Chicago indiquen que sentir-se sol pot augmentar fins a un 14 % el risc de mort prematura. Desordres del somni, patologies cardiovasculars, demència o depressió són algunes de les conseqüències.