Definir un sistema des del primer dia evita malentesos i facilita el control del pressupost compartit
Temps de lectura | 4 min.

Compartiràs pis? Organitzar des del principi com es repartiran les despeses comunes és tan important com trobar l’habitatge adequat i aprendre a conviure amb altres persones.
Cal establir algunes regles senzilles i clares fins i tot abans que arribi el primer rebut. De fet, molts dels conflictes més habituals tenen a veure amb l’organització econòmica del pis compartit. Per sort, hi ha eines que us poden ser de gran ajuda per evitar-los.
Segons Fotocasa Research , més de la meitat de les persones que lloguen una habitació afirma que ho fa perquè no pot assumir el cost d’un habitatge complet.
En els habitatges compartits, el repartiment de les despeses és fonamental. Convé començar per identificar-les per establir després un sistema que permeti distribuir-les de manera justa.
El lloguer sol ser la despesa més important, però no necessàriament s’ha de dividir sempre a parts iguals. Si les habitacions tenen mides molt diferents o una disposa de bany propi o terrassa, és raonable que cada llogater aporti una quantitat diferent.
L’important és que el criteri quedi acordat des del principi i no canviï cada pocs mesos.
En canvi, els subministraments com l’electricitat, l’aigua, el gas o internet se solen repartir a parts iguals, ja que tots els ocupants utilitzen aquests serveis de manera continuada.
També és pràctic crear un petit fons comú mensual per als productes de neteja, per evitar que sigui sempre la mateixa persona qui compri detergent, paper higiènic o bosses d’escombraries.
La compra d’aliments requereix un plantejament diferent. Si els horaris, les dietes o els hàbits de consum són molt diferents, sol ser més senzill que cadascú faci la seva compra i que només es comparteixin els productes bàsics, com ara sal, oli o cafè.
En pisos on tothom menja habitualment a casa, pot ser més pràctic establir un pressupost comú i registrar cada despesa.
Una plantilla senzilla pot servir com a punt de partida per distribuir les despeses amb els companys de pis:
|
Concepte |
Criteri de repartiment |
|---|---|
| Lloguer | Segons l’habitació o l’acord previ |
|
Electricitat, aigua, gas i internet |
A parts iguals |
| Productes de neteja | Fons comú mensual |
| Compra d’aliments | Individual o fons comú, segons els costums |
| Petites reparacions | Fons per a imprevistos o repartiment puntual |
Un exemple ajuda a visualitzar millor com funciona el sistema que hem vist fins ara.
Suposem que tres persones comparteixen un pis amb un lloguer de 1.200 euros. Dues habitacions tenen una mida similar i la tercera és considerablement més gran. Decideixen pagar 380, 380 i 440 euros, respectivament, per aquest concepte.
Aquell mateix mes, les factures d’electricitat, aigua i internet sumen 120 euros, de manera que cadascú aporta 40 euros.
A més, acorden ingressar 15 euros mensuals per persona per cobrir productes de neteja i petites despeses domèstiques.
Cada import respon a un criteri diferent, però tots es coneixen per endavant. Traslladat a una plantilla, el repartiment mensual de les despeses d’aquell pis quedaria així:
| Concepte | Persona 1 (hab. estàndard) | Persona 2 (hab. estàndard) | Persona 3 (hab. estàndard) | Total |
|---|---|---|---|---|
| Lloguer (segons l’habitació) | 380 € | 380 € | 440 € | 1.200 € |
|
Electricitat, aigua i internet (a parts iguals) |
40 € | 40 € | 40 € | 120 € |
|
Fons comú: neteja i petites despeses |
15 € | 15 € | 15 € | 45 € |
| Total mensual per persona | 435 € | 435 € | 495 € | 1.365 € |
Tan important com decidir com es reparteixen les despeses és fixar quan es liquiden. Si els comptes es revisen una vegada al mes, és molt més senzill detectar errors, corregir diferències i evitar que petites quantitats pendents s’acumulin durant mesos.
Intentar recordar qui va pagar l’última compra o quina factura correspon a cada persona pot funcionar durant les primeres setmanes, però es torna cada vegada més complicat a mesura que augmenta el nombre de despeses compartides.
Les aplicacions especialitzades permeten automatitzar aquesta tasca i mantenir un registre transparent per a tots els integrants del pis.
Entre les més utilitzades hi ha Splitwise , que calcula automàticament els saldos entre els membres del grup i conserva l’historial de pagaments.
Tricount destaca per la seva senzillesa i és especialment útil quan es busca una eina ràpida per registrar les despeses quotidianes.
Splid permet treballar fins i tot sense connexió a internet i admet repartiments diferents entre els participants.
Per la seva banda, Goodbudget afegeix funcions orientades al seguiment del pressupost mensual, una opció interessant quan l’objectiu no consisteix només a dividir les despeses, sinó també a controlar quants diners es destinen a cada categoria.
Això sí, l’aplicació escollida importa menys que la disciplina amb què s’utilitzi. Registrar cada despesa en el moment en què es produeix evita oblits i redueix la necessitat de reconstruir els comptes setmanes després.
També convé conservar una fotografia dels rebuts importants quan l’aplicació ho permeti, especialment en el cas de compres compartides, com ara mobles o electrodomèstics, o petites reparacions.
Més enllà de la tecnologia, hi ha alguns acords que marquen la diferència.
Convé definir amb claredat quines despeses formen part de l’economia comuna i quines continuen sent individuals, establir una data fixa per revisar els comptes i decidir com actuar si apareix una despesa extraordinària, des de la substitució d’una bombeta fins a la reparació d’una rentadora.
Aquestes decisions requereixen pocs minuts quan tothom s’acaba de mudar i poden estalviar moltes converses incòmodes més endavant.
Quan els pagaments recurrents són nombrosos, una altra opció consisteix a centralitzar les despeses comunes mitjançant un compte compartit des del qual es domiciliïn els rebuts de la llar.
Cada llogater hi fa la seva aportació periòdica, que es pot automatitzar i controlar a través de l’aplicació de banca en línia.
Així, tothom disposa d’una visió clara dels moviments. Això simplifica el seguiment del pressupost i redueix la necessitat de fer transferències improvisades cada vegada que arriba una factura.
Compartir pis implica adaptar-se a maneres diferents de viure, consumir i organitzar-se. No és fàcil i les diferències són normals. Tanmateix, un marc de normes comunes i un sistema clar per repartir les despeses permeten que els diners deixin de ser una font constant de tensió i que la convivència pugui ser més harmoniosa.


