Cap a la tokenització de l'economia

Igual que el personatge de l'obra de Molière que parlava en prosa sense saber-ho, avui dia és probable que molta gent estigui utilitzant tokens sense que sàpiga exactament què són i sense ser conscient del que probablement ens espera amb el que ja s'anomena la tokenització de l'economia.

En realitat, el concepte de token és molt fàcil d'entendre. És una unitat de valor emesa de forma privada. Real o virtual, és un element que representa un altre element i que normalment es pot bescanviar. Exemples de tokens serien la fitxa d'un casino, que es pot bescanviar per diners, o uns punts de fidelitat d'un comerç, que poden fer que la nostra factura es redueixi en futures compres.

Però els seus efectes es multipliquen quan els tokens es digitalitzen i quan se'ls aplica la tecnologia blockchain, la mateixa en què es basen el bitcoin i totes les criptomonedes. En efecte, pot haver-hi tokens sense blockchain, però no hi haurà token-economia sense blockchain, perquè les característiques d'aquesta tecnologia, la cadena de blocs, fan que les transaccions de tokens siguin immutables, transparents i descentralitzades.

A més, tenen una liquiditat immediata i es poden bescanviar molt fàcilment per criptomonedes, amb la qual cosa tot quedaria en el mateix entorn del blockchain. O es poden bescanviar per qualsevol cosa, perquè en la token-economia, com que els tokens són unitats que representen altres unitats, es poden fer servir per a pràcticament tot el que es vulgui: comprar, bescanviar, intercanviar, accedir a serveis exclusius per a VIP...

Actualment, una de les seves aplicacions més habituals es dona en la protecció de les dades personals en el procés de pagaments digitals. El seu funcionament, en tres passos, és el següent:

1. En primer lloc, l'usuari ha de vincular el número de targeta de crèdit a un sistema token. És el que, en llenguatge tècnic, es denomina aprovisionar un token vinculat al PAN (Primary Account Number).

2. Seguidament cal validar el token, el qual, ja configurat, s'ha d'enviar a la xarxa de targetes de crèdit per processar la transacció. Aquesta xarxa és la que s'encarrega de “destokenitzar” el token per accedir al número de targeta (PAN). També s'envia un avís de l'ús al banc al qual pertany la targeta, perquè l'entitat financera validi l'eina.

3. Finalment, un cop s'ha emès la validació de l'entitat financera, el venedor rep una autorització. En aquest procés, la xarxa torna a tokenitzar el número de targeta perquè aquest quedi novament protegit quan s'envien les dades al terminal del comerç.

Aquest exemple de tokenització dels pagaments té nombrosos avantatges: elimina duplicacions de les dades dels consumidors; les transaccions són més segures (si un pirata accedeix als tokens, no podrà fer-ne res), més còmodes i més ràpides, i es redueixen els requisits de protecció de dades (quan s'emmagatzemen tokens no s'està desant informació sensible). És a dir, augmenten els estàndards de seguretat, tant per a l'usuari com per als comerços i les empreses en general.

En definitiva, el que fan la tokenització i, de fet, tots els sistemes basats en la tecnologia blockchain és reduir intermediaris en les transaccions i descentralitzar la gestió, amb la qual cosa és l'usuari el que controla tot el procés.

Encara teniu recels a l'hora de comprar per Internet? Potser la tokenització és la resposta als vostres temors. O potser, com El burgès gentilhome de Molière, ja l'esteu fent servir sense saber-ho.