Punt de recàrrega per a cotxe elèctric a casa: preu, instal·lació i ajuts

Passar-se a la mobilitat elèctrica suposa alguna cosa més que comprar un cotxe elèctric: normalment cal instal·lar també un carregador per al vehicle.

Com a referència, instal·lar un punt de recàrrega domèstic pot costar al voltant de 1.500-2.500 euros entre equip i instal·lació, tot i que la xifra varia molt segons el carregador, la distància al comptador, la potència i l'obra necessària.

Repassem de què depèn el preu d'aquesta part de la transició al vehicle elèctric, així com els ajuts vigents que poden ajudar a alleugerir el cost. També expliquem què cal per instal·lar un punt de recàrrega tant en un xalet com en un garatge comunitari.

Quant costa instal·lar un punt de recàrrega elèctric domèstic: desglossament de preus 

El cost d'instal·lar un carregador per a vehicles elèctrics suma dues partides principals: el mateix sistema de càrrega (que pot ser un wallbox, un carregador especial que es fixa a la paret, o un simple endoll) i la seva instal·lació. Se sol situar entre els 1.500 i els 2.500 euros, tot i que el pressupost total depèn d'un bon nombre de factors.

De fet, dues instal·lacions amb el mateix carregador poden tenir pressupostos molt diferents. Aquests són els punts que hi influeixen:

• El carregador: per a instal·lacions domèstiques se solen utilitzar carregadors semiràpids, de 3,7 a 22 kW . Els models intel·ligents, amb pantalla que informa de cada recàrrega, són més cars que els bàsics.
• La distància: com més metres separin el comptador del lloc on s'instal·larà el punt de recàrrega, més cable caldrà instal·lar. Normalment, els metres que excedeixen els inclosos en el paquet d'instal·lació es cobren a part.
• L'obra: pot requerir rases, perforacions en forjats, regates a les parets, treballs de paleta o treballs en altura que encareixen el pressupost.
• Tipus d'instal·lació: monofàsica o trifàsica.
• Equilibratge de potència: aquest sistema adapta automàticament la potència del carregador al consum de l'habitatge i a la potència disponible. Pot evitar que saltin les proteccions quan coincideixen diversos consums i, en determinats casos, reduir la necessitat d'augmentar la potència contractada.
• Un nou subministrament, si cal: costa al voltant de 350 euros més IVA per una escomesa de 9,2 kW , més els treballs que demani la distribuïdora.
• L'antiguitat de l'edifici: en comunitats antigues pot faltar un punt de subministrament adaptat a la recàrrega, cosa que suposa costos addicionals.

Ajuts i deduccions fiscals vigents el 2026 per instal·lar carregadors

El Pla MOVES III preveia ajuts per a la instal·lació de punts de recàrrega, però va acabar a finals de 2025. El seu relleu per al 2026, el Programa Auto+, se centra únicament a oferir ajuts per a la compra de vehicles, de manera que no preveu els carregadors. Els ajuts autonòmics per aquest concepte, que es basaven en els plans estatals, tampoc no estan actius ja.

Alguns ajuntaments concedeixen ajuts i subvencions per a la instal·lació de punts de recàrrega, per la qual cosa pot resultar interessant consultar cada cas.

Com aplicar la deducció en l'IRPF per instal·lació del punt de recàrrega

L'ajut que sí que continua en vigor és la deducció en l'IRPF per la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics endollables. Concretament, es pot deduir el 15 % de les quantitats abonades des del 30 de juny de 2023 i fins a finals de 2026 en la pròxima declaració de la renda.

La base màxima per a aquesta deducció és de 4.000 euros, és a dir, fins a 600 euros d'estalvi en l'IRPF.

Les condicions per aplicar la deducció són aquestes:

• Instal·lació en un immoble de la teva propietat (habitatge unifamiliar o garatge comunitari del qual siguis copropietari) i no afecta a una activitat econòmica.
• Compten l'equip, la instal·lació i les obres, però no la part subvencionada per altres ajuts públics.
• Pagament amb targeta, transferència, xec nominatiu o ingrés en compte. No es poden deduir les quantitats abonades en efectiu.
• Es poden incloure les quantitats pagades fins al 31 de desembre de 2026 i s'aplica en la renda de l'any en què finalitza la instal·lació, que no pot ser posterior a 2026.

Requisits legals i tècnics per instal·lar un carregador de cotxe elèctric

Quan una llar decideix apostar per la mobilitat elèctrica mitjançant la incorporació d'un cotxe elèctric endollable, el primer que s'ha de considerar és si l'habitatge permet instal·lar un sistema perquè el vehicle pugui recarregar la bateria.

En aquest sentit, un tècnic ha d'avaluar aspectes com la instal·lació elèctrica existent, la configuració de l'edifici, la potència, etc. abans de fer un pressupost i donar llum verda a la instal·lació.

En qualsevol cas, tot i que a priori pugui semblar molt complicat, instal·lar-lo en un garatge comunitari no només sol ser possible, sinó també cada vegada més habitual. En els habitatges unifamiliars normalment és encara més senzill.

De fet, en la gran majoria dels casos ni tan sols caldrà tramitar permisos o llicències prèvies: per agilitzar el desplegament de la mobilitat elèctrica, s'han substituït per declaracions responsables que l'empresa instal·ladora presenta a l'ajuntament corresponent.

Hi ha excepcions, per exemple, quan afecta determinats béns protegits, supera determinats llindars de potència o implica ocupació del domini públic. Per això, sempre és convenient comprovar el tràmit aplicable davant l'ajuntament.

1. Garatge unifamiliar vs. comunitari: diferències clau

2. Requisits per instal·lar-lo al garatge d'una comunitat de veïns

Ni reunions extenses de la comunitat de veïns ni complicades cerques de quòrum: la Llei de propietat horitzontal (article 17.5) facilita considerablement la instal·lació de punts de recàrrega en edificis col·lectius.

Així, per instal·lar un punt de recàrrega privat a la teva plaça de garatge n'hi ha prou que ho comuniquis prèviament a la comunitat, sense votació ni autorització de la junta. Ni tan sols necessites autorització per passar cable per zones comunes, sempre que no les afecti de manera innecessària o desproporcionada, tal com ha establert el Tribunal Suprem .

Això sí, hauràs d'assumir tu tant les obres com el consum elèctric i el manteniment del punt de recàrrega. Per fer-ho, cal un comptador, que pot ser el del teu habitatge (si és al mateix edifici) o un de propi per al carregador.

La instal·lació ha de complir el que disposa la instrucció ITC-BT-52 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (Reial decret 1053/2014) . Per assegurar-te que és així, el millor és comptar amb un instal·lador autoritzat, que comprovarà que es compleixen tots els requisits i expedirà un certificat en acabar la instal·lació.

3. Requisits per instal·lar el carregador en un xalet o habitatge unifamiliar

En una casa o xalet independent, instal·lar un carregador no requereix obtenir permisos o comunicar la instal·lació prèviament a tercers, excepte en casos especials com ara obres que afecten elements arquitectònics protegits, elements estructurals, la via pública, etc.

Això sí, l'actuació ha de complir sempre la instrucció ITC-BT-52, igual que passa amb les instal·lacions en garatges col·lectius.

En habitatges unifamiliars, aquesta norma exigeix un circuit exclusiu per a la recàrrega des del quadre de l'habitatge. En certs casos, com ara instal·lacions a l'exterior, també exigeix elaborar un projecte abans de l'execució de l'obra si la potència prevista supera els 10 kW.

De nou, la feina l'ha de fer una empresa instal·ladora autoritzada, que després lliura el certificat d'instal·lació elèctrica (CIE). Desa'l juntament amb la factura i el justificant bancari del pagament per aplicar la deducció en la declaració de la renda.

Et recomanem llegir:

• Diferències entre cotxe híbrid, híbrid endollable i elèctric: quin triar?
• Així és com la Xina lidera la indústria de l'automoció elèctrica
• Autoconsum energètic: com funciona i quins avantatges té