La cruïlla d'Espanya: urgeix impulsar la infraestructura de suport al vehicle elèctric

La mobilitat sostenible s'ha convertit en un pilar fonamental de la lluita contra el canvi climàtic i en una prioritat per al desenvolupament de ciutats i xarxes de transport eficients. En el marc d'una Europa cada vegada més compromesa amb la sostenibilitat, Espanya es troba en una cruïlla en la seva transició cap a una mobilitat elèctrica eficient i accessible.

Les carreteres espanyoles cada any compten amb més vehicles elèctrics i ja arriben a les 420.000 unitats produïdes el 2024. A més, compten amb una xarxa de recàrrega de 39.000 punts públics, amb una distribució homogènia que fa una mitjana de 0,80 punts per cada 1.000 habitants. Aquestes dades posicionen el país per sobre de la mitjana europea pel que fa a dispersió geogràfica d'aquestes infraestructures, però ressalta la necessitat d'una evolució més àgil i ràpida de la infraestructura de suport.

A més, hi ha altres reptes a superar per equiparar la infraestructura de recàrrega del vehicle elèctric a la de combustibles tradicionals i que tenen a veure, per exemple, amb l'escassa disponibilitat de punts de càrrega ultra ràpida i la manca d'interoperabilitat entre operadors.

Barreres tecnològiques i administratives

Aquesta informació es desprèn de l'informe “Impulso a la movilidad verde: Presente y futuro de la infraestructura de recarga de vehículo eléctrico en España”, elaborat pel Payment InnovationHub i Afi en col·laboració amb CaixaBank, Visa i Arval. Aquest document destaca tant els èxits assolits com les àrees que requereixen atenció immediata. Espanya necessita 19.300 punts de recàrrega ultra ràpida addicionals per oferir un servei similar al de les benzineres tradicionals. A més, només el 9,1% dels punts operatius a Espanya compten amb lector de targetes, i amb prou feines el 4,6% permeten pagaments sense contacte, cosa que dificulta l'accessibilitat i la comoditat del procés. Aquí és on sorgeix el desafiament: l'experiència de l'usuari encara es veu afectada per barreres tecnològiques i administratives.

Davant d'aquesta situació, entitats financeres com CaixaBank s'han posicionat com a actors clau en la transició cap a una mobilitat sostenible. A través del seu Pla de Sostenibilitat 25-27, l'entitat ha dissenyat estratègies que inclouen l'impuls a la mobilitat neta mitjançant el finançament d'infraestructures de recàrrega i el foment de solucions innovadores que permetin una experiència d'usuari fluida i accessible. Dels més de 100.000 milions d'euros que CaixaBank mobilitzarà en finances sostenibles en els propers tres anys, una part es destinarà al desenvolupament de xarxes de recàrrega per a vehicles elèctrics. A través del finançament de projectes de mobilitat elèctrica i aliances estratègiques, CaixaBank està impulsant solucions innovadores que responen a les necessitats del mercat. L'aposta per la simplificació dels pagaments i l'accessibilitat incrementarà la competitivitat del mercat espanyol a nivell europeu.

En línia amb la normativa AFIR, l'informe assenyala la necessitat d'expandir els punts de recàrrega ultra ràpida en corredors viaris estratègics (principals), facilitant una major cobertura per als desplaçaments de llarga distància. A més, l'adopció de tecnologies de pagament contactless garantiria rapidesa, seguretat i accessibilitat en l'experiència de recàrrega.

La necessitat d'accelerar la instal·lació de punts de recàrrega ultra ràpida i millorar els sistemes de pagament és crítica per fer que la mobilitat elèctrica resulti atractiva i accessible a una major part de la població. Espanya pot prendre com a referència els models exitosos d'altres països europeus per garantir un desenvolupament òptim del mercat.

Estratègies d'implementació a Europa

El desenvolupament estratègic dels punts de recàrrega es troba al centre de les estratègies europees per promoure la mobilitat sostenible. Països com Portugal, els Països Baixos i Dinamarca es destaquen com a referents en l'aplicació de models interoperables i el desplegament efectiu de les seves infraestructures de recàrrega. De fet, Portugal ha experimentat un creixement impressionant, quadruplicant el nombre de vehicles elèctrics en els darrers anys a través de la implementació d'un sistema de pagament integrat i un vigorós esquema d'incentius fiscals. Aquest exemple ressona fortament dins de l'informe presentat en col·laboració amb CaixaBank, el qual insta a l'adopció de millors pràctiques per impulsar l'electromobilitat de manera eficient a Espanya.

L'informe destaca que més del 50% de la Xarxa Transeuropea de Transports (TEN-T) a Espanya ja compleix amb els objectius de mobilitat sostenible establerts per al 2030. Amb la incorporació de només 200 punts de recàrrega ultra ràpida addicionals, el país podria assolir les metes establertes per la regulació europea. No obstant això, el repte no només rau a complir amb les metes europees, sinó també a augmentar la capil·laritat de la xarxa, especialment als principals corredors, i a millorar l'experiència d'usuari mitjançant solucions interoperables, tràmits més àgils i un ecosistema d'incentius eficient. Models de referència com els de Portugal, Països Baixos i Dinamarca mostren que una estratègia combinada d'inversió en infraestructura, regulació efectiva i facilitats de pagament pot accelerar significativament l'electrificació del transport.

Empreses com CaixaBank, Visa i Arval, conscients d'aquesta oportunitat, reforcen el seu compromís amb la mobilitat sostenible i treballen en estreta col·laboració amb administracions i empreses per consolidar un futur més verd i accessible per a tothom. La mobilitat elèctrica no és només un objectiu ecològic; és una oportunitat per redissenyar el present i garantir un demà millor per a les generacions venidores.

Amb la implementació d'estratègies adequades, el suport financer d'institucions com CaixaBank i l'execució correcta de regulacions que fomentin la innovació i l'accessibilitat, Espanya podrà no només escalar en termes d'infraestructura, sinó també millorar substancialment l'experiència de l'usuari, enfortint el seu camí cap a una economia més ecològica i responsable. La mobilitat elèctrica no només representa un canvi de paradigma en el transport, sinó també una possibilitat tangible de construir un entorn més sostenible per a les futures generacions.