Certificat energètic: com millorar la qualificació del teu habitatge

Un habitatge és molt més que la seva situació, la qualitat dels materials o els equipaments de les zones comunes. La seva eficiència energètica adquireix una importància especial en un context en què el clima canvia i cada vegada més ciutadans es preocupen per la sostenibilitat de la seva vida diària.

Fins a tal punt que el certificat energètic s’ha convertit en un document obligatori, llevat d’algunes excepcions previstes en la norma, a l’hora de llogar o vendre un habitatge.

Millorar la qualificació energètica que conté aquest certificat no només pot aportar un valor de mercat més alt a l’immoble, sinó que ajudarà a augmentar-ne la sostenibilitat.

Com es pot millorar la qualificació energètica d’un habitatge? Quin tipus d’obres ajuden a reduir-ne el consum i les emissions contaminants? Vegem amb detall alguns conceptes clau i què es pot fer per augmentar l'eficiència energètica d'una casa .

Què és el certificat de qualificació energètica d’un habitatge i què mesura

El certificat de qualificació energètica d’un habitatge o certificat energètic és un document que acredita els nivells de consum energètic i d’emissions de diòxid de carboni d’un habitatge.

Atorga a l’habitatge i/o edifici una qualificació energètica determinada, que va de la lletra A a la G i es reflecteix en una etiqueta, juntament amb els valors de consum anual d’energia primària no renovable i d’emissions anuals de CO₂.

Aquest certificat l’expedeix un tècnic certificador habilitat i té una validesa màxima de deu anys, excepte en el cas de la certificació G, que caduca al cap de cinc anys.

A més del consum energètic i les emissions contaminants globals, aquest certificat recull alguns indicadors complementaris: demanda de calefacció i de refrigeració, així com el consum i les emissions desglossats per servei (calefacció, refrigeració i aigua calenta).

Què signifiquen les lletres del certificat energètic (de la A a la G)

Com acabem de veure, l’etiqueta energètica que conté el certificat informa sobre el consum d’energia i les emissions de CO₂ de l’habitatge i/o de l’edifici, i els situa en una escala de set lletres, que van de la A a la G.

En aquesta escala, la lletra A correspon als immobles més eficients i la G, als menys eficients. L’escala d’emissions funciona de manera similar.

Com es decideix si la qualificació energètica d’un habitatge correspon a una lletra o a una altra? Per comparació amb altres i mitjançant dos índexs diferents.

A la taula següent, C1 compara l’habitatge que es qualifica amb el parc d’habitatges nous de referència, mentre que C2 el compara amb el parc d’habitatges existents. Un índex d’1 equival a situar-se en la mitjana del parc de referència.

Qualificació energètica i índexs per a edificis d’ús residencial privat (habitatge)

Com hem vist, de la A a la D, l’habitatge es mesura respecte dels habitatges nous. Si queda per sobre d’aquest rang, es reparteix entre E, F i G segons com se situï respecte dels habitatges existents. En aquests últims, el més habitual és que es trobin entre la D i la G.

Aquests índexs es tradueixen després en valors concrets en funció del tipus d’immoble i de l’àrea climàtica on es trobi.

Obres i reformes per millorar l’eficiència energètica d’un habitatge

Ja tenim el certificat de qualificació energètica de l’habitatge i l’etiqueta corresponent. Es pot fer alguna cosa per passar a una lletra més favorable?

Sí, es poden fer diferents reformes que permeten millorar l’aïllament i, amb això, l’eficiència energètica de l’habitatge. També es poden instal·lar solucions d’energia renovable per a climatització i aigua calenta o fer que aquests sistemes guanyin eficiència.

Recordem que el certificat energètic mesura el consum d’energia no renovable de l’immoble i les seves emissions contaminants.

Si aconseguim reduir-los, la comparació de l’habitatge respecte d’altres millorarà i, amb aquesta, la qualificació energètica. I no només això: les millores en la qualificació també obren la porta a subvencions i deduccions.

Vegem alguns exemples d’obres i canvis que ajuden a millorar el certificat energètic d’una casa o d’un pis.

1. Millorar l’aïllament tèrmic i l’envolupant de l’edifici

Es tracta de millorar l’aïllament d’elements com la façana (tant murs com finestres i obertures), els terres, la coberta o els envans interiors per disminuir tant com sigui possible l’intercanvi de fred o calor. Són mesures passives que redueixen la demanda energètica.

En aquesta categoria s’inclouen actuacions molt variades:

• Canviar les finestres per unes altres de més aïllants.
• Afegir un sistema SATE  (sistema d’aïllament tèrmic per l’exterior) a la façana.
• Utilitzar altres sistemes aïllants (EPS, XPS, PUR, lana mineral ) que també es poden aplicar a terres, cobertes i parets interiors.
• Altres: façanes ventilades, instal·lació de tendals, sistemes de ventilació mecànica amb recuperació de calor, etc.

2. Renovar els sistemes de calefacció i climatització

En la qualificació energètica d’un habitatge, els consums energètics que es tenen en compte són els relatius als equips de climatització i producció d’aigua calenta sanitària, tal com explica l’IDAE .

D’aquesta manera, renovar els sistemes de calefacció i aire condicionat per altres de més eficients, així com els elements de regulació, control i gestió, pot ajudar a millorar l’eficiència energètica d’un pis o d’una casa.

Aquests són alguns exemples:

• Instal·lació de bombes de calor per a calefacció, refrigeració i aigua calenta.
• Substitució de radiadors per altres de més eficients o per sistemes de terra radiant.
• Substitució de calderes per altres d’alt rendiment o de condensació.
• Sistemes intel·ligents per optimitzar el consum associat a calefacció, refrigeració i aigua calenta.

3. Instal·lar plaques solars i fonts d’energia renovable

Les obres destinades a substituir les energies convencionals per altres de renovables també permeten portar l’eficiència energètica d’un habitatge a un nivell més elevat.

Recordem que un dels paràmetres principals de l’avaluació és el consum d’energia primària no renovable.

Reduir-lo no és una qüestió exclusiva d’actuar sobre envolupants i sistemes de climatització. També ajuda canviar aquest tipus de fonts d’energia per altres de més netes:

• Instal·lació de panells fotovoltaics o tèrmics.
• Instal·lació de sistemes d’energia geotèrmica o aerotèrmica.
• Instal·lació de calderes i estufes de biomassa.

Aquestes solucions utilitzen fonts renovables i poden reduir el consum d’energia primària no renovable i les emissions considerades en la qualificació. El resultat dependrà de les característiques de l’habitatge, les instal·lacions i la solució adoptada.

Et recomanem llegir:

• Deduccions per habitatge: quines despeses t'ajuden a millorar la declaració de la renda
• Trucs per evitar malbaratar-los i estalviar a final d'any
• Errors freqüents a l'hora d'adaptar un habitatge per a persones amb discapacitat