EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Canvi d’hora: quina toca a l’octubre i quines conseqüències té

Article
Aquestes convencions de cultura pop mouen desenes de milions d'euros i apleguen milers de fans
Temps de lectura | 5 min.

Un adolescent amb cara de perdut es troba amb una adulta vestida com la Princesa Leia. Una família fa cua per fer-se una foto amb una de les protagonistes de Stranger Things.
Un esquadró de Guàrdies de la Nit personalitza miniatures en un taller de pintura. Són estampes que es poden veure a diferents llocs del món, però només en un tipus d'esdeveniment molt concret: una Comic-Con.
Aquestes convencions, que van sorgir fa dècades per reunir aficionats a aquest tipus de publicacions, han evolucionat de tal manera que es poden equiparar perfectament a festivals de música tant en nombre d'assistents com en negoci generat. Els fans no dubten a invertir els seus diners, el seu lleure i el seu temps lliure en aquestes experiències.
El terme Comic-Con ve de l'anglès “Comic-Convention” o convenció de còmic. Amb aquesta expressió ens referim a convencions dedicades tant a aquestes publicacions com a la cultura que ha sorgit al seu voltant, durant les quals es troben aficionats, estrelles, experts i editors, entre d'altres.
Aquesta seria la definició bàsica, perquè les Comic-Cons han evolucionat fins a convertir-se en autèntiques convencions transversals de cultura pop. S'hi pot trobar tot allò referent a còmics, per descomptat, però també abasten altres àrees com jocs de taula, gaming, cinema i sèries, anime o col·leccionisme.
Les Comic-Cons ofereixen multitud d'activitats vinculades a l'oci i el temps lliure: tallers, concursos de cosplay, signatures d'exemplars, trobades amb artistes, lliuraments de premis, xerrades i col·loquis, exhibicions i exposicions, activitats interactives, tornejos de videojocs o jocs de taula i fins i tot combats amb regles establertes.
Una Comic-Con és un espai enormement creatiu amb la seva pròpia personalitat en què mana un tipus d'oci saludable, de manera que la varietat d'activitats que poden arribar a abastar aquests esdeveniments és enorme.
Probablement, la Comic-Con més famosa és la de San Diego (Califòrnia, EUA), de la qual reben el nom genèric aquestes convencions. Coneguda com a San Diego Comic-Con o SDCC, el 2025 va sortir per primera vegada del seu país d'origen per celebrar una edició a Màlaga .
No obstant això, no va ser la primera a celebrar-se. El 1964, prop d'un centenar de persones es va reunir en un recinte de la ciutat de Nova York. Tenien una passió en comú: dedicaven tot l'oci i el temps lliure que podien a devorar còmics. Allà van trobar l'ocasió de parlar amb autors o comprar vells exemplars per alimentar la seva afició.
A aquesta convenció hi va assistir George R. R. Martin , qui anys després escriuria la saga en què es basa la sèrie Joc de Trons. Va ser el primer a pagar els 1,50 dòlars de l'entrada i accedir al recinte, per la qual cosa es pot dir que va ser el primer fan a assistir a una Comic-Con.
Avui podem trobar-nos Comic-Cons i altres trobades de cultura pop derivades pràcticament a qualsevol racó del planeta.
Alguns portals especialitzats que miren de seguir-los la pista parlen de 25.000 convencions diferents celebrades fins ara a tots els continents habitats, entre Comic-Cons i convencions furry, anime, de ciència-ficció, de steam punk, terror, joguines o videojocs, entre d'altres.
Hi ha Comic-Cons de totes les mides i tipus, encara que les més grans —com l'SDCC, la New York Comic-Con o la Comiket de Tòquio— s'han convertit en un enorme negoci que pot arribar a moure desenes de milions d'euros.
La raó principal és el gran nombre de fans que atrauen. Per exemple, la Comiket de Tòquio o la New York Comic-Con van congregar en les seves últimes edicions, respectivament, més de 200.000 persones . Cal tenir en compte que la Comiket té lloc dues vegades l'any i durant dos dies cada edició.
D'altra banda, l'última SDCC va arribar a aplegar uns 130.000 assistents a San Francisco, i la seva edició de Màlaga va superar els 120.000 aquell mateix any, encara que a priori s'esperava que l'afluència fos aproximadament la meitat. Amb aquestes xifres, no és estrany que el balanç econòmic d'aquestes convencions sigui quantiós.
Les organitzacions no acostumen a compartir dades relatives a la xifra de negoci que generen. Tanmateix, sabem que la San Diego Comic-Con va declarar uns ingressos de 34,1 milions de dòlars el 2023 (29,5 milions d'euros), segons dades recollides per ProPublica .
Aquesta xifra es refereix només a l'empresa organitzadora de l'esdeveniment i no inclou les transaccions que fan altres dins del recinte, com ara venda de llibres, marxandatge o restauració.
En qualsevol cas, sí que hi ha estimacions sobre l'impacte econòmic que produeixen a les ciutats que allotgen els esdeveniments. En aquestes estimacions se solen tenir en compte despeses en allotjament, restauració, transport o visites culturals, entre d'altres.
Així, la New York Comic-Con va generar el 2024 un impacte estimat de 69 milions d'euros a la ciutat dels gratacels.
D'altra banda, l'activitat econòmica generada a San Diego al voltant de la SDCC va ser de prop de 140 milions d'euros , dels quals uns 83 milions són despeses directes dels seus assistents. A Màlaga, aquesta Comic-Con va deixar uns 50 milions d'euros , segons estimacions de la Junta d'Andalusia.
Els visitants d'una Comic-Con han de tenir en compte molts més factors que el preu de l'entrada per calcular quants diners es gastaran a la visita.
Posem l'exemple de l'SDCC que se celebra a San Diego: si la despesa total dels seus assistents a la ciutat puja a uns 83 milions d'euros, la despesa per assistent superaria els 600 euros. A aquesta quantitat caldria sumar-hi el preu de l'entrada, el d'altres despeses efectuades dins de la convenció i també el dels trasllats fins a la ciutat.
En el cas de l'SDCC celebrada aquell mateix any a Màlaga, hi ha testimonis per a tots els gustos: des de famílies d'Alacant que hi han anat dos dies en mode low-cost per gastar-se 700 euros en total, fins a assistents que asseguren gastar-se fàcilment més del doble .
En qualsevol cas, el pressupost per assistir a una Comic-Con requereix tenir en compte diverses partides, des de l'allotjament i el transport fins a la manutenció durant l'esdeveniment (en alguns no es permet accedir amb menjar).
També cal sumar el preu de les entrades, el de les activitats en què es vulgui participar un cop allà i, per descomptat, el nombre de dies que s'hi assistirà.
S'inverteixin més o menys diners, la veritat és que les Comic-Con són esdeveniments amb personalitat pròpia, durant els quals milers de persones afins es reuneixen per compartir les seves aficions favorites. Tota una experiència que permet aparcar les preocupacions diàries i submergir-se de ple en mons fantàstics.
Per a la redacció d’aquest article s’han utilitzat les següents fonts: