Canvi climàtic
El K-pop, l'aliat més insospitat de la sostenibilitat mediambiental

Article
La digitalització i la necessitat de viure experiències per poder explicar-les estan canviant la manera com gaudim de l'oci
Temps de lectura | 10 min.

L'oci a Espanya viu una transformació profunda marcada per la digitalització, l'auge del consum audiovisual i una recerca creixent d'experiències personalitzades. Les pantalles, els viatges, la música en directe i les noves formes de socialitzar estan redefinint la manera com els ciutadans inverteixen el seu temps lliure.
En aquest entorn tan digital i canviant, hi trobem un retrat nítid: l'entreteniment ja no tan sols es gaudeix, també s'adapta, evoluciona i anticipa un futur cada cop més híbrid entre allò digital i allò presencial.
«La digitalització és present pràcticament en tots els àmbits de la nostra existència i l'oci és cada cop més tecnològic i intel·ligent. Vivim en una economia de la cultura: les plataformes audiovisuals, els ebook o els espectacles i esdeveniments que veiem a través de la pantalla...», sosté Roberto San Salvador, catedràtic de Ciències Socials i Humanes de la Universitat de Deusto, on ha estat director de l'Institut d'Estudis d'Oci.
Per a aquest acadèmic, que fa 30 anys que imparteix assignatures relacionades amb l'oci i el turisme, «l'oci digital està en fase preliminar, però evolucionarà d'una manera insospitada i molt ràpida perquè la tecnologia s'està desplegant d'una manera inaudita respecte d'ara fa dues dècades».
Els espanyols dediquen entre 4,30 i 6 hores al dia a l'oci i el temps lliure , d'acord amb les últimes dades recollides per Eurostat per a tots els països de la Unió Europea.
Veure una sèrie, un documental, una pel·lícula o escoltar música, tot això a través de plataformes, ocupa gran part d'aquest temps d'oci de treballadors, jubilats i joves, segons les dades de l'enquesta d'Hàbits i pràctiques culturals a Espanya 2024/2025 publicada pel Ministeri de Cultura.
De les 16.520 persones de més de 15 anys entrevistades per a aquest sondeig, el 81% van respondre que veuen tots els mesos continguts audiovisuals a Internet i el 77,8% que escolten música online. El 74,1% estan subscrites a plataformes digitals, sobretot per veure-hi pel·lícules o sèries, i tres de cada quatre persones acostumen a veure la televisió (74,4%).
D'altra banda, en els darrers 12 mesos, un 64,9% de les persones enquestades reconeix haver llegit, almenys, un llibre; més de la meitat dels investigats van visitar un museu, una exposició o una galeria d'art; gairebé la meitat van anar a veure un concert de música o al teatre (47,1%); un 48,5% havia anat a veure una pel·lícula en una sala de cinema; i un 19,3% juga a videojocs, almenys, un cop al mes.
Viatjar i sortir a prendre alguna cosa, a dinar o a sopar també són dues de les activitats preferides dels espanyols en el seu temps lliure. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els residents a Espanya van fer 184,4 milions de viatges pel territori nacional i a l'estranger el 2024, fet que va suposar una davallada del 0,8% respecte del 2023, any en què se'n van comptabilitzar 185,9 milions , però superior als 171 milions de viatges del 2022 i als 142,9 del 2021 .
Pel que fa al despesa en restaurants i hotels, l'espanyol mitjà va gastar 1.350 euros, el 10% del seu desemborsament anual (13.626 euros), d'acord amb l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'Institut Nacional d'Estadística. Una xifra superior a la despesa en activitats recreatives, esport i cultura, que va ser de 677,1 euros.
Pel que fa a la pràctica esportiva, d'acord amb una enquesta publicada el mes de març del 2024 pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) , el 47,9% dels més de 8.000 entrevistats afirmava que practicava un o dos esports i un 17,1%, que no en practicava cap. La majoria, el 74,9%, ho feia per millorar o mantenir la salut i un 35% que abans feia exercici, argumentava que ho havia deixat per manca de temps.
«El fenomen de l'oci ha transitat en els darrers anys des de la compra de productes culturals, turístics o esportius a anhels d'experiència, del gaudi de l'activitat física i de la salut, o del fet de viatjar», apunta San Salvador, que també indica com la pandèmia ens va empènyer cap a un «oci més grupal» potser per les ganes de sortir i el valor de la solidaritat «perquè vam adonar-nos que l'ésser humà sol tenia poc recorregut».
La pandèmia ens va empènyer cap a un oci més grupal perquè ens vam adonar que l'ésser humà sol tenia poc recorregut
Roberto San Salvador
Catedràtic de Ciències socials i Humanes de la Universitat de Deusto
Tanmateix, el catedràtic torna a incidir en la digitalització de l'oci com un fenomen que també va impulsar la pandèmia i que, en aquests darrers anys, a més, ens ha empès cap a una «individualització» del gaudi del temps lliure.
Posa com a exemple l'esport, terreny en què s'han popularitzada modalitats com el pàdel «perquè és gairebé impossible ajuntar grups de gent per jugar un partit de futbol onze, de bàsquet o d'handbol».
Les plataformes s'estan convertint en llocs web globals d'entreteniment en què podem veure «pel·lícules, sèries, documentals, però també esport i concerts en directe», indica Elena Neira, professora dels Estudis de Comunicació de la Universitat Oberta Catalunya (UOC).
L'experta en nous models de distribució audiovisual explica que a aquest consum s'afegeixen en el nostre dia a dia canals com ara YouTube o xarxes socials com TikTok o Instagram «que no són exclusivament per a joves». «L'heterogeneïtat en el consum de contingut audiovisual serà la norma», augura
«YouTube ja és la plataforma audiovisual més gran del món. I això cal tenir-ho en compte per veure cap a on anem. Ara, per exemple, hi ha microtelenovel·les xineses amb capítols d'un minut que ho estan petant», afirma la docent.
De les sales de cinema, Neira explica com ara que la gran pantalla ha de competir amb estrenes mundials a Netflix i a altres plataformes digitals, s'estan adaptant i evolucionaran cap alguna cosa més aspiracional; de fet, ja estan intentant «vendre una experiència». «Al final, anar al cinema suposa un esforç físic i econòmic, i probablement quedarà restringit a ocasions especials», opina.
La realitat virtual i les experiències immersives ja són aquí, i segons el que indiquen estudis com ara Commerce 2040: RevolutionaryTech Will BoostConsumer Engagement, una projecció sobre com es consumirà l'oci l'any 2040, faran que la llar acabi tenint més protagonisme com a espai d'entreteniment. «En aquest punt, la barrera és la tecnologia pel cost d'adquisició que suposa avui la compra d'unes ulleres de realitat virtual», apunta Neira.
L'estudi elaborat per la companyia d'anàlisi de mercats i consum Euromonitor International també parla d'un oci del futur hiperpersonalitzat i una experiència més interactiva fruit de l'avenç tecnològic. Un futur en què les xarxes socials encara tindran més pes a l'hora de compartir aquestes experiències i modelar l'oferta segons els nous gustos dels fans.
Canvi climàtic

Article
Una de les artistes espanyoles que millor ha pres el pols a les xarxes socials i al fet de com vendre el seu art i la seva marca a Internet és la Rosalía . L'artista ha marcat tendència per com atreu milions de seguidors a les xarxes socials i, fins i tot, per la manera de distribuir-ne les cançons. N'és una bona nostra el llançament de Lux, el seu darrer treball.
Ara és freqüent que abans de publicar un àlbum complet un cantant llanci videoclips a YouTube i a les xarxes socials de diverses cançons mesos abans de l'estrena.
«Són aperitius. Treus un single, captes l'atenció i hi poses una x. En treus un altre i hi poses una altra x. I després un altre i ja publiques el disc. I aquesta és una manera de ser a les plataformes durant més temps», explica Joan S. Luna, cap de redacció de Mondo Sonoro , publicació sobre l'escena musical independent espanyola nascuda el 1994.
A aquesta tendència en la indústria musical, s'hi afegeix el deler per la música en directe. Adquirir una entrada mesos per endavant per a un concert és la tònica general i, cada cop, amb més antelació.
«Era una tendència que tard o d'hora havia d'arribar, però la pandèmia va comportar un abans i un després per allò que en deien d'aprofitar el moment», afirma Luna. «Abans, l'expectació consistia a comprar el disc el dia que sortia i ara és la prevenda per als concerts, que ha esdevingut una cita ineludible».
El periodista musical prediu que aquest fenomen de compra anticipada es mantindrà perquè allò que importa «és tenir l'entrada ara i dir-li a tothom que hi seràs».
Sobre els preus per assistir a un concert, Luna creu que continuaran pujant perquè hi ha demanda i als Estats Units ja està passant. Segons Pollstar, que mesura la indústria musical en directe, el 2024 les entrades costaven de mitjana 135 dòlars, un 41,3% més respecte del 2019 , quan tenien un preu mitjà de 96,17 dòlars.
En el sector dels viatges s'ha viscut una evolució semblant al de la música en directe pel que fa a l'increment de demanda de vols, reserves d'hotels i pujada de preus.
Relacions i temps social

Article
La pandèmia també va ser un detonant, després de diversos anys en el dic sec per l'extensió de la COVID-19 i la paralització del sector. «Viatjo arreu del món i no hi veig cap ni un avió buit. I et parlo de vols estranyíssims, com el que vaig fer fa poc des de la capital de Botswana a Addis Abeba», afirma el periodista de viatges Paco Nadal.
Per al col·laborador del diari El País , que passa més de 200 dies l'any recorrent els cinc continents, «està tot disparat i els preus cada cop són més cars». Igual que Luna, Nadal presagia que és una tendència que ha arribat per quedar-se perquè la demanda i l'oferta turística continuen en augment.
Una dada que ratifica, en part, l'anàlisi de l'expert en viatges: d'acord amb l'Enquesta de Turisme de Residents que elabora l'Institut Nacional d'Estadística , el 2024, els residents espanyols van fer una despesa mitjana en viatges de vacances de 390 euros per persona, un 42,7% més del que es gastava el 2021.
«El món dels viatges s'ha convertit en una cosa més individual, més fàcil, més àgil. Ara tu pots organitzar el teu propi viatge complet des del teu telèfon en una nit, i abans ho havies de fer a través d'una agència de viatges. I durant el viatge estem hiperconnectats». Així resumeix Nadal el gran canvi que s'ha produït en les més de dues dècades que porta com a professional del sector.

Tanmateix, Paco Nadal té clar que «hi ha tantes maneres de viatjar com viatgers» i «tot i que ara puguem fer turisme acompanyats per la IA, no és el mateix passar un cap de setmana a Berlín que fer un safari per l'Àfrica», per la qual cosa, en el futur dels viatges hi continuarà havent gent que «s'estimi més que una agència que li ho doni tot fet».
Respecte de l'oci gastronòmic, José Luis Álvarez Almeida, president d'Hostelería de España , una organització empresarial que representa més de 300.000 empreses que integren el sector espanyol de l'hostaleria, també esmenta la pandèmia com un abans i un després en l'hàbit de reserves en bars i restaurants per Internet, «quan prèviament podíem anar-hi sense una planificació».
Álvarez destaca diverses tendències actuals: «la cerca d'una experiència integra» i d'«una preocupació per una gastronomia saludable i conscient» per part dels clients i la popularització del «vespreig, el brunch o el fastdinning».
Sobre el futur, considera que la intel·ligència artificial i la digitalització són aliats de l'hostaleria i que, malgrat els canvis, les trobades amb familiars, amics i companys «al voltant de la barra d'un bar, en un restaurant o en una terrassa» es continuaran produint perquè «forma part de la nostra cultura i del nostre estil de vida».
El vespreig és un fenomen que ha vingut per quedar-se, i no para de créixer
Vicente Pizcueta
Portaveu d'España de Noche
Sobre el vespreig es pronuncia Vicente Pizcueta, portaveu d'España de Noche , entitat empresarial que representa les discoteques i sales de festa que integren el sector de l'oci nocturn a Espanya: «És un fenomen que ha vingut per quedar-se, i no para de créixer».
Dels joves, Pizcueta afirma que «han tornat a les discoteques», tot i que «han reduït la freqüència a l'hora de sortir de nit». Explica que els establiments d'oci de nit han deixat de ser els «espais de socialització» que van suposar per a generacions anteriors per les formes de connexió actuals a través de les xarxes socials.
«El públic més jove experimentarà espais d'oci nocturn en què hi haurà més efectes audiovisuals, més enllà de la il·luminació: com ara els hologrames», aventura Pizcueta.
En una era en què allò digital i allò físic es barregen, el teletreball i la intel·ligència artificial van in crescendo i la conciliació laboral es valora cada vegada més, tot apunta que l'oci i el temps lliure a Espanya continuarà sent cada cop més important.
«Al final, el temps biològic és el mateix per a tots, 24 hores, i encara que la vida s'hagi allargat de mitjana 80 anys (83,77 anys, segons l'última xifra oficial de l'INE) , hem d'aprofitar tot el que ens faci més humans i satisfets», conclou el professor Roberto San Salvador.
Per a la redacció d'aquest reportatge s'han utilitzat les fonts següents