Federar-se o no federar-se en esport paralímpic? Quan cal fer-ho i què cal tenir en compte

Ja has decidit que l'esport paralímpic és per a tu i t'has informat sobre quins passos has de fer per iniciar-t'hi. Ja has esbrinat quines disciplines s'adapten a tu com un guant i estàs a punt de provar-les, però encara tens alguns dubtes: Necessito federar-me per practicar l'esport paralímpic que triï? Em convé fer-ho ja o és millor esperar?

Com sempre, la informació és la teva aliada i, per això, t'explicarem què implica federar-se en esport paralímpic i quan fer el pas.

Esport paralímpic i llicències federatives: una mica de context

L'esport és un factor d'inclusió social, una eina de benestar i fins i tot un motor econòmic. En el cas de l'esport paralímpic, aquest paper s'ha reforçat de manera notable en l'última dècada. 

Més enllà dels resultats als Jocs Paralímpics, el canvi més significatiu s'ha produït a la base: més persones amb discapacitat es plantegen practicar esport, més clubs han començat a obrir les seves estructures i més programes institucionals hi treballen per facilitar-hi l'accés.

Aquest creixement, tanmateix, continua partint d'una base limitada. A Espanya hi ha unes 19.000 llicències esportives en persones amb discapacitat, cosa que representa amb prou feines un 0,4 % d'aquest col·lectiu, en comparació amb gairebé el 8 % de la població sense discapacitat. 

A això, s'hi suma que només un 18 % de les instal·lacions esportives són plenament accessibles. Aquestes dades , exposades pel Comitè Paralímpic Espanyol (CPE), reflecteixen l'ampli marge de desenvolupament del sistema i situen l'accés a l'esport federat com un dels principals reptes pendents.

Federar-se en esport paralímpic: més que un tràmit

La decisió de federar-se no és una qüestió purament administrativa. 

És cert que obtenir una llicència federativa implica integrar-se en una estructura que organitza la competició, regula la pràctica i connecta l'esportista amb recursos tècnics. 

Tanmateix, també suposa assumir un compromís diferent amb l'esport, que passa per adaptar-se a calendaris d'entrenament i competició i formar part d'un sistema que requereix planificació.

“La recomanació que puc fer a qualsevol persona que s'iniciï en un esport és que es federi”, explica Pedro J. López Martínez, coordinador tècnic d'esports del Pla ADOP i Responsable de Promoció Esportiva del CPE. El seu plantejament és clar: la federació forma part del desenvolupament natural de qui vol avançar.

Què implica formar part de les federacions esportives a Espanya

El sistema esportiu paralímpic a Espanya s'articula a través de federacions específiques de discapacitat i federacions olímpiques que han integrat aquestes modalitats. 

Aquestes federacions esportives a Espanya són les que organitzen competicions oficials, estableixen normatives tècniques i canalitzen la relació entre esportistes, clubs i entrenadors. 

El mateix Comitè Paralímpic Espanyol recull aquesta estructura i el repartiment de disciplines al seu web oficial, on es detalla quina federació gestiona cada modalitat esportiva.

Professionals que ajuden a progressar

Entrar en aquest sistema suposa, en primer lloc, accedir a un entorn professionalitzat. “Quan es treu una llicència, l'esportista troba un gran nombre de professionals que l'orientaran en l'esport i l'ajudaran a formar-s'hi”, assenyala López Martínez. 

Davant d'una pràctica més informal, la federació introdueix estructura, seguiment i objectius.

Cobertura per accidents

El segon element a considerar, segons l'expert, és la seguretat. La llicència federativa inclou cobertura per accidents durant la pràctica esportiva, un aspecte especialment rellevant en disciplines que requereixen material adaptat o impliquen cert risc físic. 

Especialment en esports com el ciclisme adaptat, l'esquí o el bàsquet en cadira de rodes, aquesta cobertura permet entrenar amb més tranquil·litat en un marc regulat.

Accés a les competicions

El canvi més decisiu, tanmateix, té a veure amb la competició. Sense llicència, la participació en proves oficials no és possible. 

En el cas de l'esport paralímpic, a més, aquest accés permet entrar al sistema de classificació funcional, que agrupa els esportistes en funció de com impacta la seva discapacitat en el rendiment. 

Es tracta d'un procés regulat per les federacions i alineat amb els criteris del moviment paralímpic internacional. És imprescindible per competir en igualtat de condicions.

Quan fer el pas per federar-se en esport paralímpic

Un dels errors més habituals és plantejar la federació com una decisió immediata, tot just començar a practicar un esport o, a l'extrem contrari, com un pas que es pot posposar indefinidament. 

La realitat se situa en un punt intermedi. Durant les primeres fases, és habitual que l'esportista explori diferents disciplines. Aquest període és necessari per identificar preferències, capacitats i condicions reals de pràctica al seu entorn. 

Per fer-ho, es pot basar en eines d'orientació com el programa “La nostra propera estrella ”, patrocinat per CaixaBank, que permet rebre recomanacions personalitzades a partir de diferents criteris tècnics.

Un cop superada aquesta fase inicial i consolidada certa regularitat a la pràctica, és habitual incorporar-se a un club. És en aquest moment quan la federació comença a adquirir un paper rellevant com a eina que permet estructurar l'entrenament, accedir a competicions i beneficiar-se dels recursos del sistema. 

Aquest recorregut forma part d'una lògica més àmplia en l'esport paralímpic espanyol. Els programes del Comitè Paralímpic acompanyen els esportistes des de les seves fases inicials (Relleu Paralímpic ), passant per la tecnificació amb els equips de Promeses Paralímpiques , fins a assolir l'alt rendiment amb el Pla ADOP . Ho fan proporcionant suport tècnic i econòmic en funció de la seva evolució.

En un context de creixement de l'esport paralímpic, federar-se s'ha convertit en una decisió cada cop més rellevant. No és imprescindible per començar, però sí que ho és per avançar dins del sistema i aspirar a una progressió esportiva, que pot anar des de la millora personal fins a la competició o, en alguns casos, la professionalització.

Et recomanem llegir:

• Fiona Pinar: l'atleta paralímpica que converteix reptes en victòries
• El llenguatge també és inclusiu: com parlar de l'esport paralímpic
• Esport sense límits: superació i talent paralímpic