Ni és ‘natural’ ni és ‘una xacra’: és una malaltia que ha de ser tractada. Ara es pot ajudar en la seva investigació
Temps de lectura | 5 min.

L’alzheimer és una de les malalties més conegudes i, alhora, també de les més desconegudes. Un estudi de la Fundació Pasqual Maragall assenyala que, el 67 % dels espanyols té contacte proper amb una persona que pateix aquesta malaltia.
Tanmateix, encara és molt el desconeixement general que existeix sobre aquesta malaltia: quanta gent la pateix, quanta n’és conscient, quanta no, fins a quin punt és incapacitant, quins estigmes experimenten els pacients…
L’alzheimer no passa precisament desapercebut entre la societat. L’enquesta de la Fundació Pasqual Maragall revela que es tracta de la segona malaltia que més preocupa els espanyols, molt a prop del càncer. I si ens centrem en les patologies que més incideixen en la salut de les persones grans, puja fins al primer lloc.
Per posar aquestes xifres en context, convé saber bé quanta gent pateix aquesta malaltia. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) xifra en més de 239.000 les persones que pateixen alzheimer al nostre país . I es tracta d’una malaltia present en edats avançades i, molt especialment, en dones.
Aquí arriba la primera dissonància, ja que la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estima una xifra molt més alta, propera a les 800.000 persones. Podria semblar lògic un lleuger desajust entre les xifres oficials i les estimades, però en aquest cas és evident que la distància és massa cridanera. A què es deu?
La clau és que "l’alzheimer és una malaltia clarament infradiagnosticada", explica Glòria Oliver, directora general adjunta de la Fundació Pasqual Maragall, que aporta, a més, diversos motius pels quals es dona aquesta situació. El primer és que "no hi ha una única prova amb què es pugui determinar que estàs patint un procés de deteriorament cognitiu".
L’alzheimer és una malaltia clarament infradiagnosticada. No hi ha una única prova amb què es pugui determinar que estàs patint un procés de deteriorament cognitiu

Glòria Oliver
Directora general adjunta de la Fundació Pasqual MaragallI és que "hi ha una combinació de factors”, explica. “En les proves diagnòstiques, es combina la història clínica amb tests de cognició, però de vegades també amb proves de neuroimatge, amb una punció lumbar i ara, de manera molt recent, fins i tot amb els primers biomarcadors en sang".
Hi ha un segon motiu que explica l’infradiagnòstic: "Molta gent arriba a la consulta de manera tardana", afirma Oliver, ja que, durant molt de temps, "l’alzheimer s’ha considerat una conseqüència natural de l’envelliment. Envellíem i era normal desorientar-nos o perdre la memòria".
Tanmateix, aquesta ‘normalitat’ no és certa. "Hi ha estudis científics que demostren que, encara que els primers símptomes de pèrdua de cognició poden arribar més tard, la malaltia comença a actuar i a fer-nos mal entre 15 i 20 anys abans que apareguin aquests símptomes", explica Oliver. No obstant això, "l’estigma ha fet un flac favor a la investigació, ja que s’ha desprioritzat la investigació de malalties neurodegeneratives vinculades a l’edat”.
La malaltia comença a actuar i a fer-nos mal entre 15 i 20 anys abans que apareguin els símptomes
Glòria Oliver
Directora general adjunta de la Fundació Pasqual MaragallMalgrat les adversitats, Oliver vol situar una paraula al centre de l’equació: ciència. "La ciència ens està donant moltes respostes i ens en pot donar encara més. Ara mateix, tots els esforços científics estan posats en l’etapa silenciosa de la malaltia, a entendre quins són els factors de risc i què ens està passant biològicament en aquests 15-20 anys. Estem canviant l’enfocament per detectar abans aquests factors i poder intervenir abans".
En l’estudi de la fundació assenyalen, negre sobre blanc, alguns d’aquests factors que caldria tenir en compte. Entre ells, tant els no modificables (antecedents familiars, edat...) com els que sí que són modificables (estrès, consum d’alcohol, dieta...).
De la mateixa manera, els hàbits de vida saludables també poden tenir el seu paper a l’hora de prevenir malalties com l’alzheimer. Els enquestats de la Fundació assenyalen la ment activa, l’exercici i l’alimentació, entre d’altres.
En qualsevol cas, la responsabilitat no pot recaure només sobre els possibles pacients. "Malauradament, Espanya no compta amb una cobertura suficient per a aquesta malaltia", reconeix Oliver. "Ara comencen a sorgir els primers fàrmacs contra l’alzheimer, però en la sanitat pública espanyola no hi ha res que es pugui prendre per canviar el curs de la malaltia". És cert que el nostre país disposa de la Llei de Dependència, però, segons la seva opinió, "els talls de l’estadiatge de la pèrdua d’autonomia no estan del tot ben integrats en el sistema", fet que provoca que les famílies pateixin, ja que "no tenen accés a aquests recursos mínims que ofereix la llei". Per no parlar de la persona cuidadora, que acaba sent "el malalt ocult" de l’alzheimer.

Responsabilitats directes a banda, el cert és que la lluita contra l’alzheimer és una qüestió que ens concerneix a tots com a societat. I en aquesta lluita fa anys que està immersa la fundació que dirigeix Glòria Oliver, que aquest any, juntament amb CaixaBank i coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer (21 de setembre), llança ‘La investigació de l’Alzheimer té nom i cognom’, una campanya per atraure donacions que promoguin la investigació sobre aquesta malaltia.
Aquest any, per primera vegada, la iniciativa s’estén a tot Espanya per ampliar-ne l’abast i augmentar els recursos. Entre el 18 i el 27 de setembre, qualsevol persona pot fer una donació a través del Bizum de la Fundació Pasqual Maragall (13395) o de la seva pàgina web i les aplicacions de CaixaBank i imagin. També es difondrà a través d’altres canals de l’entitat financera, com les seves oficines, caixers automàtics i comunicacions dirigides a clients i empleats.
"Ens encantaria recaptar mig milió d’euros per poder dur a terme projectes que tenim entre mans i per als quals necessitem finançament", explica Oliver. Tot plegat, en definitiva, amb un objectiu que, gràcies a la ciència, es transformarà en certesa: "Que l’alzheimer acabi sent una malaltia del passat".


