EMPRENEDORIA
Els emprenedors de l’Espanya (no tan) buidada: 20 projectes que has de conèixer

Article
Set de cada deu clients de les oficines mòbils, amb les quals CaixaBank arriba a 1.413 petites localitats, tenen més de 65 anys
Temps de lectura | 6 min.

Leonor Juez, de 76 anys, espera a la Plaça de l’Ajuntament de Colmenar del Arroyo, un poble de 2.000 habitants situat a poc més de 60 quilòmetres de Madrid. Reconeix que avui és un dia especial, perquè és “una de les millors visites a l’Eva de tot l’any”.
Eva Martín-Moyano és la seva gestora i, al cap de pocs minuts, la saluda des del seient del copilot de l’oficina mòbil que enfila el carrer Real. El vehicle s’atura, l’Eva baixa i saluda la Leonor i la resta de veïns. Mentre es posen al dia, en Nacho, el conductor, apuja la persiana de l’oficina amb rodes de CaixaBank i col·loca les escales.
Entre els veïns es van donant el torn mentre atenen les seves necessitats perquè, aprofitant el dia assolellat, reconeixen que alguns tenen menys pressa que d’altres aquell matí. La Leonor, amb el carretó a la mà, ha d’anar a comprar, i Águeda Domingo, de 74 anys, ha d’arribar a l’escola del poble per recollir la seva neta.
És el torn de la Leonor. “Vinc a pagar el viatge de l’Imserso, me’n vaig a Lanzarote amb la meva amiga viatgera. En tinc moltes ganes i no me’n perdo ni un”, explica mentre demana a l’Eva que li pagui “el viatge i, també, les excursions d’allà”.
La Leonor reconeix que utilitza la banca online perquè ho consulta “a l’instant”, però també admet que li agrada recórrer a l’ofimòbil perquè “l’Eva, en tres minuts, ho deixa resolt” i, mentrestant, rememora amb ella els seus viatges anteriors a Torremolinos o Palma de Mallorca.
Tot seguit, puja l’Águeda que, aprofitant que acaba de cobrar la pensió, va a la seva oficina per treure diners i, també, per pagar la factura de l’Associació de dones del poble que, explica, està preparant diversos cursos que li interessen i un berenar que no es perd per res del món.
Félix Gómez, de 77 anys, també és dels primers a la cua. Reconeix que li “va bé” no haver de dependre que algú l’acosti fins a Navas del Rey, on hi ha la seva oficina bancària de referència, per poder gestionar les seves “finances mensuals”. Jubilat des del 2014, era mecànic d’automòbils, però ja no té carnet de conduir.

Tampoc no en té Ángel Herbella, de 81 anys. Gallec de naixement, va viure 48 anys a Alemanya. Allà gestionava un negoci que importava verdures espanyoles i, tot i que encara conserva accent, diu sentir-se “fill adoptiu” de Colmenar, on viu amb la seva germana Ermitas, deu anys més jove, des que va tornar a Espanya per quedar-s’hi el 2018.
Ara porta una vida tranquil·la amb la seva família i gairebé no surt de Colmenar. “El servei d’oficines mòbils és una meravella perquè, si no, estaríem abandonats. Jo tinc la meva app, el meu nebot m’ajuda i faig seguiment dels meus comptes, però no faig pagaments. Ho consulto, però a l’oficina mòbil trec efectiu cada quinze dies, faig alguna transferència i pago factures”, relata.
Alicia Narro, de 64 anys, és peruana però, després de viure diversos anys a Madrid, on encara resideixen la majoria dels seus cinc fills i onze nets, ara regenta un dels bars del poble, ‘La Parada’. Tenir la sucursal dos cops al mes a Colmenar del Arroyo l’ajuda en les gestions del seu negoci.
Treure efectiu, fer ingressos i pagar rebuts i impostos són les operacions bancàries més habituals que es duen a terme a les 34 oficines mòbils amb què CaixaBank recorre més de 75.000 quilòmetres al mes per garantir la inclusió financera, a tancament de 2025, en un total de 1.413 localitats.
En aquestes poblacions, repartides en un total de 17 províncies, hi viuen prop de 635.000 persones i els clients de l’Eva no en són cap excepció. Set de cada deu persones ateses en una oficina mòbil de CaixaBank tenen més de 65 anys, cosa que posa de manifest el compromís de l’entitat amb el col·lectiu sènior per acostar fins a la porta de casa seva una banca personalitzada.
“La major part dels nostres clients estan jubilats, fan operacions de caixa: transferències, reintegraments, pagaments de viatges o de rebuts... Se senten com a casa, m’expliquen les seves alegries i les seves penes, hi ha confiança i és una satisfacció que marxin contents”, reconeix l’Eva.
Avui ella també marxa amb un somriure. Juan Extremera, de 84 anys, el seu últim client del matí, en posar al dia la llibreta i treure diners, li ha explicat que des de fa quatre dies ha crescut el seu pressupost per a la paga perquè als seus tres nets s’hi ha sumat el seu primer besnet, Sergio. D’aquí a quinze dies, les gestions financeres arribaran acompanyades de noves històries.