Oportunitat de treball: aquests quatre oficis cerquen professionals

Ebenistes, ganiveters, cosidores, fusters de ribera... però també paletes, lampistes o forners. Hi ha molts oficis que abans eren molt habituals, però ara ja no ho són tant. 

Tot i que en molts casos la pròpia evolució social i econòmica extingeix ocupacions que ja no són necessàries, en d'altres encara hi ha oportunitats per trobar treballs ben pagats, en part precisament per l'escassetat de professionals.

Laboral

Cinc treballs amb sous competitius que no requereixen un grau universitari

Article

Trobem diversos exemples en el sector de la construcció, un dels que acusa especialment aquesta tendència. Segons l'informe Ajust de l'oferta i demanda de treball 2025 del Ministeri de Treball, quatre de cada deu vacants de treball en aquest àmbit es queden sense cobrir. 

Aquestes vacants es concentren, principalment, en activitats especialitzades com lampisteria, electricitat o fusteria, encara que la de paleta es troba també entre les de més difícil cobertura. 

Paletes o lampistes són només dos exemples d'oficis que eren normals fa anys, però que avui costen de trobar malgrat que continuen sent necessaris. Passa una cosa similar amb d'altres com forners o rellotgers.

Paleta: dels treballs més difícils de cobrir

Si havia una imatge amb què s'identificava la paraula “obrer” fa uns anys, aquesta era la d'un paleta amb la seva paleta a la mà. Construcció d'edificis, rehabilitacions i reformes, obra pública... aquest ofici polivalent acusa ara una important falta de relleu generacional. 

Segons recull en el seu informe el Ministeri de Treball a partir de dades d'enquestes fetes pel SEPE i el Ministeri de Treball, l'ocupació de paleta es troba entre les deu més difícils de cobrir a Espanya. 

Avui hi ha mòduls d'FP de grau mitjà  que formen els alumnes per exercir aquest ofici. Els ajuden a accedir a una de les professions amb futur a Espanya, atesa la gran projecció del sector.

Les estimacions de CaixaBank Research arriben a situar el dèficit d'habitatge a Espanya entre les 515.000 i les 765.000 cases. No només serà necessari construir més habitatges, sinó també rehabilitar-ne d'existents. En ambdós casos seran necessaris paletes.

Segons l'Observatori de la Formació Professional de CaixaBank Dualiza, el 2026 hi haurà unes 54.600 oportunitats de treball en construcció, de les quals prop de 13.000 seran específiques per a graduats en FP.

Habitatge

El mercat immobiliari espanyol consolida la seva fase expansiva el 2025

Article

Lampista: un treball amb bon sou i oportunitats

Un treball amb bon sou i una elevada demanda, però amb una oferta de mà d'obra minvant. 

Segons dades del cens de població i habitatges de l'INE, el 2001 treballaven a Espanya més de 113.000 lampistes. Deu anys més tard (2011), la xifra es va reduir a 76.700. Les últimes dades disponibles, relatives a 2023, apuntaven a menys de 70.000 professionals de la lampisteria treballant a Espanya.

Es tracta d'un ofici que no només pot arribar a aportar una bona remuneració , sinó també una important demanda de professionals. 

Com hem vist al principi, el sector de la construcció requereix aquest tipus de professionals, i ho fa tant en habitatges com en obra civil. També són necessaris en la reparació i el manteniment de sistemes d'aigua, gas o sanejament en tota mena d'edificis i infraestructures.

Segons l'Observatori de la Formació Professional de CaixaBank Dualiza, el 2026 hi haurà a Espanya gairebé 9.700 oportunitats de treball en el sector de l'aigua i sanejament. Les previsions per al 2035 indiquen que aquesta demanda augmentarà poc més del 30 %, fins a rondar les 12.200 oportunitats de treball.

Forner: un ofici mil·lenari que lluita per sobreviure

Hi ha oficis mil·lenaris que lluiten per sobreviure, però no troben relleu generacional. Entre aquests hi ha el de forner, que s'enfronta a obstacles com el canvi en els hàbits alimentaris.

Segons l'Informe de Consum 2024 del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, la compra de pa fresc a les llars va baixar gairebé el 45 % en volum entre 2008 i 2024. On abans es consumien uns 50 kg anuals per persona, ara amb prou feines se superen els 27 kg.

D'altra banda, l'Associació Espanyola de la Indústria de Forn, Brioixeria i Pastisseria (Asemac) adverteix que, des de la pandèmia, tanquen cada any uns 600 forns a Espanya. 

No només ho fan per la tendència a desterrar els carbohidrats de la dieta: molts no troben qui vulgui prendre el relleu i posar-se al capdavant d'empreses que, malgrat tot, podrien ser rendibles. Ni tan sols els resulta fàcil trobar algú que faci un cop de mà a l'obrador. 

Hi ha menys forners en el mercat laboral, i això es deixa notar en molts negocis que tanquen les portes després de dècades obertes. Fa només dos anys, el sector estimava que li calien uns 6.000 treballadors .

Rellotger: entre l'artesania i l'enginyeria

Fa anys, pràcticament a qualsevol barri havia un taller de rellotgeria. La proliferació dels rellotges automàtics, que van anar seguits dels telèfons mòbils o smartwatches, ha minvat l'ofici i cada vegada costa més trobar un d'aquests professionals. 

Tanmateix, hi continua havent un nombre important de rellotges mecànics a tot el món que requereixen manteniment i reparacions. Ho saben bé rellotgers com el responsable de posar a punt, donar corda i canviar l'hora els 230 rellotges del Palau Reial .

Es tracta d'un ofici que es transmetia de generació en generació: en rellotgeria abunden les sagues familiars. 

Avui hi ha la possibilitat d'obtenir formació reglada en la matèria: des d'una escola a Barcelona que imparteix un grau mitjà d'FP en reparació i manteniment de rellotgeria fins a cursos d'especialització i certificació en escoles suïsses.