FINANCES SOSTENIBLES
Sense sostenibilitat no hi ha rendibilitat

Article
Aplicar estratègies associades al reciclatge de residus pot estalviar costos i fins i tot impulsar noves línies de negoci
Temps de lectura | 5 min.

Reduir els residus que produïm és essencial per al medi ambient. Es coneixen perfectament els beneficis de l'economia circular sobre l'entorn, en estalvi tant d'emissions com de recursos naturals, però, què passa amb els comptes de resultats de les empreses?
Resulta que observar els residus amb uns altres ulls pot contribuir a la bona marxa d'un negoci. Hi ha molts exemples d'empreses que aconsegueixen rendibilitzar la sostenibilitat, des de marques que incorporen la filosofia zero waste (residu zero) en les seves estratègies fins a indústries que es construeixen al voltant d'aquest concepte.
La producció i el manteniment d'estoc de peces de recanvi per a models antics no sempre resulta rendible, però sí que pot ser-ho el seu recondicionament.
Precisament, la posada a punt de recanvis usats o avariats per a la seva instal·lació en altres vehicles és un dels exemples més tradicionals d'economia circular: desballestadors i tallers de reparació de turbos o caixes de canvis són només dos exemples de negocis que recuperen peces usades per reinstal·lar-les en altres vehicles i obtenir-ne un benefici econòmic.
Ara també, els fabricants mateixos de vehicles promouen programes de recondicionament de peces de cotxes per posar-les novament en el mercat.
Hi ha iniciatives que recullen peces de la seva pròpia xarxa de concessionaris per posar-les a punt i revendre-les al 50 % o al 70 % del seu valor inicial. Algunes marques fins i tot recondicionen els seus models usats segons els seus propis estàndards de qualitat per revendre'ls posteriorment.
D'aquesta manera, les marques redueixen els residus generats pels seus vehicles al final de la seva vida útil i els de la seva pròpia activitat de reparació, amplien la seva oferta als clients i desenvolupen noves línies de negoci.
No només això: hi ha fabricants que recuperen peces i materials de vehicles de les seves marques que han arribat al final de la seva vida útil per fabricar-ne de nous a partir d'aquests. Fins i tot aprofiten restes de fabricació, des de retalls d'alumini i acer de les factories, que es transformen en noves peces per acoblar-les, fins a tapisseries de seients fetes de materials procedents de cinturons de seguretat.
És una estratègia especialment prometedora en el cas de les bateries de vehicles elèctrics, fabricades amb metalls escassos i costosos, com el liti, el cobalt o el níquel.
A Àsia ja hi ha una indústria rendible que es dedica al reciclatge de bateries i a Europa hi ha fabricants de vehicles que ja comencen a avançar en aquest sentit.
La indústria tèxtil és una de les que presenta més exemples d'empreses que han convertit el principi zero waste en un negoci rendible per la seva especial versatilitat a l'hora d'aprofitar residus: resulta particularment senzill i econòmic convertir peces o teles usades en altres de noves.
Per exemple, l'ús de cotó reciclat per fabricar noves peces pot aportar reduccions de costos respecte a l'ús de materials verges, alhora que es manté la qualitat, segons el Banc Mundial .
Trobem tota mena d'exemples: des de fabricants consolidats que substitueixen materials verges per altres d'elaborats a partir de residus tèxtils fins a marques construïdes per complet al voltant d'aquesta filosofia empresarial.
És precisament la innovació en el desenvolupament de materials el que impulsa una tendència creixent en la indústria de la moda: fabricar peces a partir de residus que es converteixen en fibres sintètiques, com l'econyl o el polièster reciclat. Fins i tot hi ha mètodes per recuperar colorants de residus tèxtils i convertir-los en nous tints .
Les possibilitats que té aquesta indústria per traslladar el reciclatge als seus productes són molt variades. Per això se'n troben nombrosos exemples al mercat, des de samarretes fetes d'ampolles de plàstic fins a calçat amb soles de pneumàtics reciclats o impermeables confeccionats a partir de polièster reciclat d'altres peces.
Un programa per minimitzar l'ús de materials i optimitzar processos va dur una empresa de catifes estatunidenca a estalviar milers de milions de dòlars, a fidelitzar clients i a captar nous inversors. Tot això, gràcies a la integració de la sostenibilitat en tots els aspectes de l'empresa.
L'estratègia es va posar en marxa ja el 1995 i tenia com a objectiu convertir una companyia intensiva en ús de petroli (com a font d'energia i com a material) en una altra que no agafés del planeta res que no fos natural i ràpidament renovable.
Entre les mesures que es van adoptar hi havia la recuperació de milers de tones de catifes usades per reciclar-les en altres de noves, juntament amb la recol·lecció de xarxes de pesca velles en zones empobrides per reintroduir-ne el niló en el cicle productiu i donar suport a les comunitats locals.
A poc a poc, la companyia va començar a fabricar catifes reciclables a partir de material reciclat, entre altres mesures dedicades a tancar els seus bucles industrials i impulsar l'economia circular.
Els costos estalviats gràcies a la seva política de sostenibilitat van servir per pagar tota la transformació sostenible de la companyia.
Durant els primers quatre anys de funcionament del programa, les vendes van augmentar prop del 66 %, gràcies en part al seu impacte positiu entre els clients. Reduir els residus de la seva activitat va generar estalvis de costos de més de 185 milions anuals .
És possible convertir els fangs d'una depuradora o els purins d'una granja en energia? Les plantes de biogàs i biometà ho fan possible i ja permeten tant a entitats locals com a explotacions agroramaderes transformar els seus residus en estalvi de costos i una font extra d'ingressos.
Aquestes instal·lacions utilitzen solucions de biodigestió per processar els residus i convertir-los en gas. Parlem de residus sòlids urbans, aigües residuals o deixalles de granges i forestals. Actualment n'hi ha 27 a Espanya, segons Gasnam , repartides entre abocadors, depuradores i empreses agroramaderes que han aconseguit rendibilitzar-les.
El tractament dels residus per transformar-los en biogàs no només estalvia emissions descontrolades de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera i altres riscos mediambientals.
A més, aquest procés redueix costos associats a altres mètodes de tractament de residus i fins i tot a l'ús de fertilitzants gràcies als subproductes del procés mateix. Per exemple, el biodigestat resultant es pot aprofitar per abonar pastures que serveixin d'aliment al bestiar mateix que genera els residus, en un model totalment circular.
Transformar residus en gas també retalla la factura energètica de les empreses i fins i tot els permet generar ingressos extres si injecten part del biometà generat a la xarxa de gas natural. A Espanya ja hi ha explotacions ramaderes que ho fan.
Algunes estimacions apunten que una explotació de 400 vaques pot assolir el retorn d'inversió d'una d'aquestes plantes en uns cinc anys.