De «sandbox» a «bootstrapping»: termes tecnològics que has de conèixer

La innovació arriba a tots els àmbits de la vida i canvia per sempre les coses tal com les coneixem. Com és normal, també arriba a la nostra manera de parlar, a la qual s'incorporen nous termes per designar conceptes inèdits.

Als mitjans de comunicació assistim a una allau de neologismes, la majoria en anglès, que poden suposar tot un repte per a un profà. Aquesta petita guia ajuda a no perdre's en un món d'emprenedors tecnològics, startups i programació.

«Sandbox»: entorn controlat de proves

Si et parlen d'una caixa de sorra o d'un sorral com a concepte d'innovació, és probable que et quedis fora de joc. Això no obstant, la versió en anglès, sandbox, és un terme molt popular.

Què fa un sorral, aquest espai dels parcs infantils on els nens juguen amb la sorra lliurement, en aquest context? Precisament aquesta idea de llibertat i experimentació s'aplica al món de la tecnologia i la innovació per descriure un entorn controlat en què es poden provar noves idees sense afectar sistemes reals ni córrer grans riscos.

Un sandbox és un entorn de proves per experimentar tecnologies emergents, models de negoci i regulacions sense la rigidesa d'un mercat completament establert. És com un laboratori segur on es proven hipòtesis abans d'una implementació a gran escala.

Existeixen sandboxes per al desenvolupament de programari i ciberseguretat que permeten fer proves sense que afectin el sistema principal. En l'àmbit de les finances, alguns països creen sandboxes perquè les startups provin nous serveis sense estar subjectes a totes les regulacions des de l'inici.

A Espanya, per exemple, tenim un sandbox financer  dissenyat per fomentar la innovació en el sector. La Llei 7/2020 permet que empreses fintech provin els seus projectes en un entorn supervisat abans d'enfrontar-se a la regulació completa.

«Design thinking»: pensament creatiu

Es tracta d'una metodologia d'innovació centrada en l'ésser humà que aborda problemes complexos des d'una perspectiva creativa i estructurada per donar resposta a les necessitats de l'usuari. Aquest enfocament prové de les pràctiques emprades en el disseny , però amb el pas del temps s'ha aplicat en múltiples disciplines, com ara l'educació o la tecnologia.

El seu nom, design (disseny) i thinking (pensament) evoquen la idea de pensar com un dissenyador. Tot i que el disseny sempre ha estat relacionat amb la creativitat i la solució de problemes, aquest concepte es va començar a consolidar als anys 60 i 70 amb acadèmics com Herbert Simon , que va parlar del disseny com un procés estructurat de presa de decisions. Empreses com IDEO van popularitzar el terme als anys 90, cosa que va impulsar-ne l'adopció en entorns d'innovació empresarial.

Com que és un concepte aplicable a innombrables àrees, no és sorprenent trobar-lo en àmbits com el de l'emprenedoria, pel que fa al disseny de nous productes i serveis basats en necessitats reals de clients, o a la tecnologia, fent al·lusió a la creació d'experiències d'usuari més intuïtives en aplicacions i plataformes digitals.

Els iPhones d'Apple són un exemple clàssic de design thinking. Steve Jobs i el seu equip es van centrar en les necessitats del client, es van posar al seu lloc i van estudiar la interacció dels usuaris amb els seus terminals mòbils.

En aquest procés, van concloure que els teclats físics limitaven l'experiència. Per això, Apple es va enfocar en la incorporació d'una pantalla tàctil completa que en millorés la usabilitat.

«DevOps»: millorar la col·laboració entre equips

De nou, abordem un terme que consisteix en una metodologia. En aquesta ocasió, es tracta de la combinació del desenvolupament de programari (development, sintetitzat Dev) i operacions de tecnologia de la informació (operations, sintetitzat Ops) per millorar la col·laboració entre equips, accelerar el lliurament de productes digitals i optimitzar processos.

El seu objectiu és trencar barreres entre els equips de desenvolupament i els de sistemes perquè treballin junts de manera més eficient.

La filosofia DevOps va néixer a les acaballes dels anys 2000 com una resposta als problemes tradicionals en el desenvolupament de programari, en què els equips treballaven de manera aïllada, cosa que generava retards i conflictes en el lliurament de productes. Per desenvolupar-la, es van agafar conceptes de l'enfocament agile.

La seva aplicació abasta un espectre que va des del desenvolupament de programari, i dinamitza el lliurament continu d'aplicacions mitjançant integració i desplegament automatitzat, o el cloud computing, on és clau per gestionar infraestructures i optimitzar el rendiment de serveis, fins a la seguretat (DevSecOps), que facilita la implementació de mesures de seguretat durant tot el cicle de desenvolupament, o l'administració de sistemes, ja que permet monitorar i millorar l'estabilitat de plataformes digitals.

Un cas d'èxit és el de Netflix , que aplica DevOps per optimitzar els seus processos i garantir l'escalabilitat dels seus productes digitals.

«Edge computing»: millorar l'eficiència en el processament de dades

Es tracta d'una modalitat d'arquitectura informàtica que aproxima el processament de dades on es generen, en lloc d'enviar-les a un centre de dades remot o al núvol. El seu objectiu principal és reduir la latència, millorar l'eficiència i optimitzar la transferència d'informació en sistemes digitals.

Aquest terme combina la idea de límit (edge) amb la programació, fent referència a processament de dades a l'extrem de la xarxa, el més a prop possible dels dispositius que els generen.

L'edge computing sorgeix com a resposta a la demanda creixent de processament ràpid en aplicacions com ara la internet de les coses (IoT), la intel·ligència artificial i l'automatització industrial.

Té nombroses aplicacions; per exemple, la IoT permet que dispositius intel·ligents (sensors i càmeres) analitzin dades en temps real sense dependre del núvol. Els vehicles autònoms també fan servir aquesta arquitectura per processar dades i prendre decisions al moment sense dependre d'un servidor central.

Els videojocs també fan ús de l'edge computing, ja que aconsegueix reduir la latència en plataformes de transmissió en viu i jocs en línia amb respostes més ràpides.

La seguretat és un altre sector on l'edge computing està sent fonamental. Algunes fintechs estan implementant plataformes amb aquest recurs per millorar la protecció de les seves aplicacions i xarxes contra atacs cibernètics.

Els WAF (web application firewall), per exemple, permeten analitzar i bloquejar activitats malicioses abans que arribin a la infraestructura central del banc, la qual cosa en redueix la latència i en millora la seguretat. Això és especialment útil per a fintechs que manegen grans volums de transaccions digitals i necessiten respostes ràpides per evitar fraus o accessos no autoritzats.

«Bootstrapping»: fer créixer un negoci amb recursos propis

Aquest terme anglès és una expressió que es fa servir per als que s'aixequen per si mateixos sense ajuda externa; és a dir, designa actes de superació. Si s'aplica en l'àmbit de l'emprenedoria, bootstrapping parla d'empreses que es desenvolupen amb els ingressos i els esforços propis dels seus fundadors.

Per això, construir i fer créixer un negoci amb recursos propis, sense dependre d'inversió externa com a capital de risc o préstecs bancaris, és el bootstrapping. La idea és maximitzar l'eficiència i la creativitat per aconseguir resultats amb el mínim indispensable, una cosa freqüent en pimes, startups incipients o emprenedors.

La naturalesa dels projectes digitals fa que necessitin menor inversió, raó per la qual són ideals per a aquesta filosofia d'emprenedoria en la recerca d'escalabilitat.

Un dels casos més coneguts d'aquesta pràctica empresarial és Mailchimp . Fundada el 2001, va començar com el projecte paral·lel de dos emprenedors que, en lloc de recórrer a préstecs o inversors, van reinvertir els ingressos generats pels seus primers clients per fer créixer aquesta plataforma de màrqueting per correu electrònic.