Com protegir la gent gran del frau financer i la suplantació d'identitat

Hi ha col·lectius que són especialment vulnerables a determinats fraus en línia. La nostra gent gran es troba en el focus, ja que forma part d'un col·lectiu que sol ser especialment atractiu per als ciberdelinqüents, atès que tenen més recursos econòmics per la capacitat d'estalvi desenvolupada durant la seva vida.

Segons l'últim Informe sobre la Cibercriminalitat a Espanya publicat pel Ministeri de l'Interior, al voltant del 95 % dels delictes denunciats per majors de 65 anys són fraus informàtics. És el grup d'edat amb major incidència en aquest sentit.

Entre aquest tipus de delictes, n'hi ha alguns d'especialment perjudicials. En concret, els fraus financers a persones grans són la porta d'entrada a dos tipus de robatoris, els de diners i els de dades personals, que poden causar problemes molt greus.

Fraus financers a gent gran: inversions en línia i estafes bancàries

Tal com adverteix l'INCIBE , la creixent popularitat de les inversions en línia ha atret estafadors que es volen aprofitar d'inversors desprevinguts i la gent gran n'és especialment vulnerable.

La raó és ben senzilla: segons indica l'INCIBE, molta gent gran tendeix a confiar en la bona fe dels altres i desconeix com funcionen aquests fraus financers.

De fet, les dades del Ministeri de l'Interior apunten que els majors de 65 anys són el segon grup d'edat que més pateix estafes a inversors , només per darrere del grup de 51 a 65 anys. Tenint tot això en compte, són víctimes de més estafes bancàries (per exemple, mitjançant suplantacions d'entitats legítimes), tot i que no es troben entre els grups d'edat més afectats per aquest tipus concret de delictes.

Entre els fraus financers a inversors més comuns hi ha des d'estafes piramidals a fraus amb criptomonedas o tàctiques enganyoses en xarxes socials: paradetes financeres, esquemes Ponzi, fraus relacionats amb comptes de trading i formacions o fins i tot suposats influencers financers que difonen rumors falsos per obtenir guanys a costa d'inversors desprevinguts.

Per part seva, les estafes bancàries solen estar vinculades a la suplantació d'identitat d'entitats autoritzades i tècniques de phishing (al costat de variants de vishing i smishing) per aconseguir credencials o fins i tot enganyar la víctima perquè faci operacions bancàries a petició de l'estafador.

Totes aquestes estafes no només exposen especialment la gent gran a la desaparició dels seus diners, sinó també a la suplantació de la seva identitat tant per cometre delictes en nom seu com per accedir als seus productes bancaris sense permís. 

Per arribar a les seves víctimes, els estafadors solen utilitzar anuncis amb publicitat enganyosa d'inversions que garanteixen grans retorns, grups i missatges directes al WhatsApp o Telegram, missatges SMS o fins i tot trucades telefòniques fent-se passar per representants de bancs.

Com funcionen els fraus a gent gran pas a pas

Normalment, aquest tipus de fraus té tres elements principals en comú: 

• Atracció inicial i creació de confiança: d'una banda, a les seves comunicacions poden utilitzar logotips, noms i llocs web que imiten els d'empreses legítimes. També es poden presentar com a assessors financers o representants de suposades empreses d'inversió oferint atenció personalitzada.
• Promeses d'elevats rendiments i ganxos temptadors: per atreure les víctimes, solen garantir retorns elevats i ràpids. Fins i tot arriben a compartir testimonis falsos de persones que suposadament han obtingut beneficis extraordinaris.
• Manipulació emocional i pressió temporal: hi sol haver una oferta per temps limitat que requereix resposta immediata. L'objectiu és que la víctima no tingui l'oportunitat d'aturar-se a pensar per descobrir el frau. També hi ha estafadors que cultiven una relació de confiança amb ella durant un temps abans de demanar-li diners.

A partir d'aquí, hi pot haver variacions en què s'arriben a oferir guanys falsos en un principi per generar sensació de confiança en la víctima. 

Per fer-ho, solen facilitar accés a una plataforma web o una app falsa en què la víctima pot seguir la suposada inversió. 

També poden demanar dades personals sensibles, des de números de comptes bancaris a contrasenyes o còpies del DNI, per utilitzar-les en transaccions no autoritzades o en la comissió de delictes. 

A més, solen oferir baixar programes de control remot als dispositius de les víctimes. 

Aquestes se solen adonar que es tracta d'un engany quan intenten recuperar els diners. En aquest moment, solen demanar pagaments addicionals.

Un cop aconseguit el seu objectiu, els estafadors desapareixen sense deixar rastre i els serveis deixen d'estar operatius.

Com detectar un possible frau financer o suplantació d'identitat

La prevenció és la millor manera d'evitar caure en aquests enganys. Tenint això en compte, protegir la gent gran d'aquest tipus de fraus financers a què són especialment vulnerables passa per informar-los d'alguns senyals d'alerta davant dels quals sempre han de sospitar:

• Promeses d'alta rendibilitat garantida.
• Pressió per prendre decisions ràpides.
• Intervenció d'entitats no regulades com ara plataformes d'inversió no registrades o situades en paradisos fiscals.
• Ús de llenguatge tècnic, amb termes complexos que volen confondre i intimidar.
• Ofertes d'inversió inesperades i no sol·licitades amb enllaços a llocs web.
• Sol·liciten baixar programes al dispositiu de la víctima

Precaucions que protegeixen la gent gran davant del frau financer i la suplantació d'identitat

Un cop informats sobre aquests senyals d'alerta, és qüestió d'animar la gent gran a ser prudents i prendre algunes precaucions que els ajudaran a protegir-se dels riscos associats al frau financer i la suplantació d'identitat:

• No compartir dades personals i bancàries: no s'ha de facilitar informació sensible sota cap concepte. Cal tenir en compte que, quan la víctima els facilita és perquè considera que a l'altre costat hi ha algú de confiança. També han d'evitar fer clic sobre enllaços no sol·licitats, sobretot si animen a introduir dades o baixar programes.
• Investigar la pàgina o servei: cal cercar l'experiència d'altres usuaris respecte a una plataforma d'inversió. Com que de vegades els mateixos estafadors promouen ressenyes falses, si no es troba informació suficient sobre l'empresa, sempre és millor desconfiar i no utilitzar els seus serveis.
• Abans d'invertir, sempre cal consultar si la plataforma està registrada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) o Banc d'Espanya. També hi ha llistes d'advertències on es publiquen entitats sospitoses o no autoritzades.
• No s'ha d'actuar mai sota pressió: cal ignorar missatges o trucades insistents que empenyen a actuar immediatament, per molt limitada o exclusiva que sigui l'oferta. Cal aturar-se sempre a avaluar la situació abans d'invertir diners o facilitar dades. Si l'interlocutor és molt insistent, és millor tallar el contacte.
• Consultar amb experts o persones de total confiança: davant del mínim dubte, s'ha de preguntar sempre l'opinió a un assessor financer de confiança o fins i tot a familiars i gent propera.
• Utilitzar dispositius segurs: en aquest punt podem donar un cop de mà a la gent gran, ajudant-los a mantenir els seus dispositius correctament actualitzats, així com els seus navegadors i aplicacions de seguretat. Cal recordar-los que no han d'utilitzar wifis públiques per fer operacions financeres o intercanviar dades sensibles.
• Desconfiar de guanys garantits: totes les inversions tenen un cert grau de risc, per això les promeses exagerades de rendiments garantits en poc temps s'han de rebutjar sempre perquè és molt probable que al darrere hi hagi un frau.

Seguir aquests consells ajudarà la gent gran a mantenir-se protegida davant del robatori de fons i possibles suplantacions d'identitat que poden provocar-los serioses complicacions. La informació, la prudència i el sentit comú són les seves principals barreres davant del frau financer.

Et recomanem llegir:

• Com denunciar una ciberestafa: cinc maneres de demanar ajuda
• Sabries identificar un frau si el tinguessis davant?
• Malware per certificat digital: atenció al frau que suplanta l'FNMT